Un ¨¨xode dom¨¨stic

La ciutat cansada

Pere Calders

Presentaci¨® i edici¨® de Jordi Castellanos. Pr¨°leg de Joan Melcion

Edicions 62

231 p¨¤gines. 20 euros

A l'exili mexic¨¤, entre els anys 1944 i 1952, Pere Calders va escriure els 150 folis mecanografiats i els 140 folis manuscrits que ens han arribat de la novel¡¤la La ciutat cansada. Quan ja nom¨¦s li faltava redactar-ne el desenlla? i pentinar-ne l'estil i la llengua, ho va deixar c¨®rrer. Va preferir embarcar-se en un nou projecte que tamb¨¦ va quedar inacabat. En una carta al seu pare va atribuir l'aband¨® de la novel¡¤la a la certesa que no hi havia ni editorial ni p¨²blic possible per a aquell llibre. Un escriptor es pot posar a escriure un conte, un aforisme o un poema sense ni tan sols arribar a plantejar-se si el seu escrit arribar¨¤ mai a trobar lectors. Una altra cosa molt diferent ¨¦s una novel¡¤la: sense intuir que a sota hi ha una xarxa de recepci¨®, sense referents est¨¨tics, vitals o intel¡¤lectuals compartits amb els lectors potencials, sense complicitats ni competidors visibles, ni ress¨° period¨ªstic i cr¨ªtic, dif¨ªcilment un escriptor aguantar¨¤ gaires anys la cursa de resist¨¨ncia que representa obsedir-se amb una novel¡¤la. Calders va arrossegar les llibretes i els papers de La ciutat cansada durant vuit anys del seu exili mexic¨¤, mentre sortia d'un divorci, estrenava un segon matrimoni, feia tres fills, canviava unes quantes vegades de casa i de feina, muntava una impremta i patentava un sistema fallit de fotogravaci¨®. Quan l'any 1952 va arribar a la conclusi¨® que estava embrancat en una novel¡¤la sense lectors, no pensava nom¨¦s en termes literals i quantitatius: pensava tamb¨¦ en termes est¨¨tics. La mena de cosa que estava fent tenia encara massa a veure amb la Catalunya abolida d'abans de la guerra, i la seva manera ir¨°nica i desdramatitzadora de parlar de l'exili podia molt f¨¤cilment caure en una incomprensi¨® suspica?. Va decidir desar la novel¡¤la en un calaix i all¨¤ ha seguit m¨¦s de cinquanta-cinc anys, fins que amb molt bon criteri li han tret la pols i l'han posada en circulaci¨® Jordi Castellanos i Joan Melcion. Llavors potser s¨ª que una novel¡¤la com aquella tenia poques esperances de vida. Ara ¨¦s tota una altra cosa.

Confesso que vaig comen?ar a llegir La ciutat cansada amb aquell punt de malfian?a de qui -escaldat per experi¨¨ncies anteriors- ha arribat a la conclusi¨® que no sempre les operacions de rescat literari aporten materials d'un inter¨¨s que vagi m¨¦s enll¨¤ del que pugui arribar a desvetllar entre els addictes a les edicions cr¨ªtiques. Per¨° no han calgut gaires par¨¤grafs per esvair totes les pors i els prejudicis. Tal com est¨¤, sense la repassada d'estil i de llengua que li esperava i amb un final tot just esbossat, La ciutat cansada ja ¨¦s una gran novel¡¤la. Hi surten uns catalans de ficci¨® cansats de ser qui s¨®n: amb una m¨¤scara que no s'acaben de creure, sempre entre la vehem¨¨ncia i la sornegueria. Hi surt un pa¨ªs basat en sis tradicions, quatre de les quals se sospita -a trav¨¦s de les investigacions d'un historiador estranger- que s¨®n lletra morta. Hi surt el desnonament for?¨®s dels llogaters d'un edifici que activa un moviment de solidaritat que organitza una mena de marxa de la llibertat cap al camp: la gent s'exilia en massa en un ¨¨xode b¨ªblic i naturista que deixa la ciutat abandonada. Far¨¤ mal fet qui pensi que tot plegat ¨¦s una bestiesa hiperb¨°lica agafada pels p¨¨ls: la gr¨¤cia ¨¦s que no hi ha cap esquematisme ni al¡¤legorisme de manual. L'ambig¨¹itat, el mat¨ªs i la duplicitat dels personatges ens condueix a un m¨®n peculiar i consistent, amb un humor i una tra?a argumental que converteix els afers de genteta i els problemes dom¨¨stics dels llogaters d'un edifici en l'ull de l'hurac¨¤ d'un artefacte novel¡¤l¨ªstic que tritura amb ironia sistem¨¤tica el tremendisme, el messianisme i l'exaltaci¨® rom¨¤ntica i ideol¨°gica de tota mena: una novel¡¤la on l'exili col¡¤lectiu es converteix en una fontada arc¨¤dica i faceciosa. I el pa¨ªs en una mascarada cordial i tr¨¤gica.