Un vertader cl¨¤ssic

Francesc Pujols i Morgades, el fil¨°sof heterodox

Joan Cusc¨® i Claras¨®

Publicacions de l'Abadia

de Montserrat

238 p¨¤gines. 16 euros

Fins i tot els defensors m¨¦s aferrissats de l'ordre arrufarien el nas si es pretengu¨¦s fonamentar el valor de quelcom o d'alg¨² en el fet de ser "de bon definir" o "f¨¤cil de classificar". En el cas del fil¨°sof i poeta Francesc Pujols (Barcelona, 1882-Martorell, 1962) ¨¦s del tot impensable voler donar compte de la riquesa de la seva obra a partir d'uns motlles previs, si no ¨¦s a costa, no ja d'empobrir-la, sin¨® de trair-la. Malgrat tot, aquest llibre de Joan Cusc¨® t¨¦ la virtut d'oferir una imatge de conjunt de qui Josep Pla tenia per "un home ¨²nic, excepcional, fabul¨®s". El que d'entrada ja sol cridar l'atenci¨® de Pujols ¨¦s el seu peculiar estil, del qual Cusc¨® en destaca un parell de trets. D'una banda, el seu car¨¤cter "org¨¤nic", com si la seva escriptura fos "un tot que flueix i crea mentre camina", i que el va portar a emprar moltes comes i pocs punts. I d'altra banda, el seu sentit de l'humor, que sovint deriva en sarcasme, i en qu¨¨ hi t¨¦ un paper decisiu el recurs a la paradoxa, com quan va escriure que fer la primera comuni¨® el va ajudar a perdre la fe (el que recorda a Luis Bu?uel quan deia que era ateu gr¨¤cies a D¨¦u).

Pel que fa a l'ideari pol¨ªtic, Cusc¨® posa ¨¨mfasi en el catalanisme "obert i fort" que defensava Pujols. Es tractaria de treballar pel pa¨ªs, per¨° a difer¨¨ncia del nacionalisme conservador, de lluitar tamb¨¦ per convertir Espanya en un Estat modern i federal. I aix¨° com una manifestaci¨® m¨¦s d'una clara vocaci¨® cosmopolita. Un internacionalisme, per¨°, que no hauria de ser buit o abstracte segons Pujols, sin¨® que s'hauria de nodrir amb el vigor de les aportacions particulars dels distints pobles o cultures. Una consideraci¨® que t¨¦ plena vig¨¨ncia avui dia, en qu¨¨, per exemple, Pascal Bruckner ha fet notar que en els bitllets europeus hi dominen les imatges de ponts o portes, com si Europa fos nom¨¦s un lloc (simb¨°lic) de toler¨¤ncia i obertura als altres, per¨° sense uns valors propis pels quals lluitar. Tamb¨¦ hi ha el Pujols poeta, cr¨ªtic d'art o periodista, per¨° ¨¦s sobretot el vessant de Pujols com a fil¨°sof el que es destaca en aquest llibre, tal com ja suggereix el t¨ªtol. En el seu text cabdal, Concepte General de la Ci¨¨ncia Catalana, de 1918, Pujols manifesta sentir-se continuador d'una filosofia catalana nascuda amb Ramon Llull, i que tindria com un dels seus darrers grans representants a Pompeu Gener, amb el fil conductor de la confian?a en la ci¨¨ncia com a perfeccionadora de l'¨¦sser hum¨¤, l'aspiraci¨® ¨²ltima del qual seria assolir la "forma ang¨¨lica". Per¨° a difer¨¨ncia de l' ?ngel de qu¨¨ parlava Eugeni d'Ors, es tractaria de sublimar la naturalesa en comptes de reprimir-la. D'altra banda, la influ¨¨ncia d'autors com Nietzsche o Guyau es palesaria en la idea pujolsiana de separar la moral de la religi¨®.

En definitiva, aquest llibre de Cusc¨®, com tamb¨¦ el valu¨®s text Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Blad¨¦ (Edcions Brau, 2006), o el conjunt de la tasca de l'Associaci¨® Francesc Pujols, ens ajuda a mantenir viva la mem¨°ria de qui mereix constar en qualsevol c¨¤non de la cultura catalana -fins al punt que podr¨ªem dir que la pres¨¨ncia del nom de Pujols ¨¦s el criteri per saber si una proposta de llista dels autors catalans m¨¦s destacats ¨¦s de fiar.