Les illes de l'oblit

Ellis Island

Georges Perec

L'Aven?

63 p¨¤gines. 12 euros

Des de Steinbeck amb El ra?m de la ira -passant per El m¨®n d'ahir de Zweig, per les obres de Primo Levi i Kert¨¦sz, pel diagn¨°stic que Kundera i Manea fan sobre la identitat fragmentada dels que han hagut d'afrontar l'exili- fins al document vital que Sebald elabora amb Els emigrats, hi ha un extens fris de la literatura contempor¨¤nia que explora el desarrelament, l'escissi¨® que es d¨®na quan alg¨² ha de deixar per la for?a el seu lloc, el lloc on no ha pogut seguir vivint. A aquests materials cal afegir Ellis Island, text breu que Georges Perec va escriure el 1978 per enc¨¤rrec de l'Institut Nacional de l'Audiovisual franc¨¨s i que ara, en traducci¨® impecable de Margarida Casacuberta, podem llegir per primer cop en catal¨¤. Ellis Island era la porta d'entrada als Estats Units, un centre d'admissi¨® d'immigrants europeus que, situat en "un petit illot de 14 hect¨¤rees, a uns quants centenars de metres de la punta de Manhattan", va estar actiu entre 1892 i 1924. Es calcula que per aquelles depend¨¨ncies van passar prop de setze milions de persones, "a ra¨® de cinc a deu mil per dia". Una inspecci¨® m¨¨dica superficial, l'americanitzaci¨® dels noms i un test de 29 preguntes eren els requisits que els immigrants havien de complir per accedir al somni americ¨¤. Ellis Island representava un intent d'institucionalitzar la immigraci¨®: "un tr¨¤mit anod¨ª, el temps de transformar l'emigrant en immigrant".

Aquest text, que ja havia estat tradu?t al castell¨¤, s'integra al documental realitzat pel cineasta Robert Bober. A trav¨¦s d'un seguit de pinzellades impressionistes s'hi descriu un dels espais f¨ªsics de la hist¨°ria. Per intensificar el realisme documentalista Perec recorre a una exposici¨® glacial d'estad¨ªstiques, llistes, enumeracions objectives... I tot sense interpretacions, ni judicis, ni afectacions de cap mena. Amb aquesta contenci¨® de la veu autorial -t¨¨cnica que Perec aplica en dues obres m¨¦s: Les coses (1960) i La vida: instruccions d'¨²s (1978)- s'exhuma la infrahist¨°ria. L'esment d'un simple utensili quotidi¨¤ remet a la mem¨°ria de les seves funcions, els protocols d'inspecci¨® revelen les esperances i pen¨²ries dels immigrants, i l'isolament del lloc convoca l'opul¨¨ncia de la terra promesa de l'altra banda. S'aconsegueix, aix¨ª, el prop¨°sit de "no aturar-nos en all¨° que ens ¨¦s dat a veure". Nom¨¦s a la segona de les dues parts del text, Perec remarca una veu deliberadament subjectiva. Ellis Island, en un d'aquests conjurs a qu¨¨ sovint s'autoconvida la hist¨°ria, avui ¨¦s un parc tem¨¤tic de la immigraci¨®. En aquest context, i des de la seva condici¨® errant com a jueu, Perec es pregunta qu¨¨ hi ha anat a buscar, a Ellis Island. I es respon, conjectural: "alguna cosa informe, al l¨ªmit del dicible, alguna cosa que puc anomenar tanca, o escissi¨®, o tall". Aquest interrogant es propaga sobre el lector, empentant-lo cap al remol¨ª del seu present. Els morts en els naufragis de les pasteres que intenten travessar l'Estret de Gibraltar dibuixen una estad¨ªstica ja metabolitzada per la (in)sensibilitat. En mat¨¨ria immigrat¨°ria Berlusconi proposa un inveterat receptari d'innovacions. Ellis Island ¨¦s, de totes totes, una imatge universal.