L'agost

S'ha acabat l'agost. El temps ha estat estrany. La calor no ha estabornit massa el personal i, a la costa -escric des de Sant Feliu de Gu¨ªxols-, hem tingut nits frescotes, algunes fins i tot de vanoveta prima. Per¨° entre front i front tempestu¨®s, entre n¨²vols baixos i calitges matutines, el sol ha llu?t prou esplendor¨®s sobre les platges plenes a vessar de cossos mig conills d'adults, en general abonyegats, i de criatures, obeses o nyicris, mal educades i xiscladores. De tota manera tamb¨¦ algun cos jove s'ha deixat veure, admirable. Nois atl¨¨tics i ben peixats, de pell colrada i flexible, de ventre pla, pectorals treballats i natges compactes, turgents sota les bermudes molles i arrapades. O noies tamb¨¦ atl¨¨tiques -a vegades un p¨¨l massa- amb pits perfectes a l'aire, cuixes llargues i sedoses i mitges natges vistents, emergint sense vergonya a cada banda del triangle m¨ªnim de la calceta. Aquests cossos admirables, per¨°, s¨®n m¨¦s aviat escassos i cada vegada m¨¦s iguals. Suposo que la moda influeix en les formes del cos i tots els animals de gimn¨¤s treballen els seus m¨²sculs per igual i amb iguals resultats, o b¨¦, com llegeixo en un diari, sota les pells untades i morenes, hi ha els mateixos farcits de silicona estrat¨¨gicament col¡¤locats pels dissenyadors de cossos en qu¨¨ s'han convertit alguns cirurgians pl¨¤stics. He de confessar que ara, quan veig un cos admirable, en comptes d'abandonar-me a la contemplaci¨® incondicional -i una mica envejosa i libidinosa, tot s'ha de dir-, comen?o a imaginar qu¨¨ deu tenir de natural, qu¨¨ d'afegit o qu¨¨ li han podat. I miro de reconstruir mentalment el cos previ al que es mostra satisfet sobre la platja.

El mar, incansable, cada vegada m¨¦s brut, ha anat i vingut sobre la sorra, cada vegada m¨¦s bruta i cada any m¨¦s polsosa i m¨¦s sospitosament fluvial i transportada. Les gavines i els gavians, cada vegada en m¨¦s quantitat -gaireb¨¦ una plaga- no han parat de xisclar i de defecar sobre terrats i patis, carrers i voreres. La gavina que, abans, era un senyal mar¨ª pl¨¤cid i bondad¨®s, aquella gavina, que encara ¨¦s s¨ªmbol de l'hotel m¨¦s lux¨®s de la Costa Brava i del partit pol¨ªtic m¨¦s conservador de les Espanyes, ¨¦s ara una rata voladora, s¨°rdida i molesta.

Per¨°, malgrat tot, l'agost conserva la seva idiosincr¨¤sia, el seu pes de deixadesa i de desordre, la seva solemnitat augusta de x¨ªndries sucoses i melons perfumats, de tomates de la pera -aquest any poc gustoses per l'exc¨¦s de pluja-, de mongetes tendres, fines com cabells d'¨¤ngel, de fesolets d'esclovellar, de pebrots molsuts i alberg¨ªnies llargues i morades i bitxos de verd clar¨ªssim i llet¨®s, gustosos i cruixents. La solemnitat augusta d'una xamfaina ben feta.

Per¨°, ai!, l'agost s'ha acabat i el setembre ja ¨¦s aqu¨ª. Potser, d'entrada, passa una mica desapercebut, per¨° un biaix de la llum el revela. Una petita nota de dubte en la temperatura, una m¨ªnima esgarrifan?a de nost¨¤lgia. Adieu, vive clart¨¦ de nos et¨¦s trop courts! Doncs aix¨°.