La Mama Joana

Un espl¨¨ndid reportatge estampat en aquest mateix diari en plenes vacances d'agost venia a recordar-nos que les dones no ostenten els mateixos privilegis que els homes en la vida de l'Esgl¨¦sia apost¨°lico-romana. Les dones no poden ser ordenades sacerdots, i ni tan sols tenen el privilegi de fer certes lectures can¨°niques a les esgl¨¦sies. Naturalment, si tenim present que el monitum o admonici¨® del cardenal Ratzinger, avui Papa, va deixar ben clara la q¨¹esti¨® fa cosa de sis anys, i si resulta que aquest porprat ¨¦s avui qui remena les cireres de la cosa, llavors ni pensaments (mai tan ben dit) que les dones arribin, un dia, a posseir dignitats eclesi¨¤stiques equivalents a les dels homes.

"El Papa es va apartar del seguici, decorosament, i va parir una criatura. Era una dona!"

Quant a aquest problema vidri¨®s, la primera cosa que no s'hauria d'oblidar (amb tots els respectes pel progressista cardenal Martini, home de gran intel¡¤lig¨¨ncia i eleg¨¤ncia, ¨¦s que ha rebutjat les idees expressades per Ratzinger en un llibre que va publicar no fa gaire: Col¡¤loquis nocturns a Jerusalem ), que el catolicisme ¨¦s una variant del cristianisme, i que aquest va n¨¦ixer, com sap tothom, d'unes estructures no solament religioses sin¨® tamb¨¦ antropol¨°giques i mitol¨°giques lligades a la hist¨°ria d'Israel, ¨¦s a dir, un poble semita, pobles en els quals, avui com ahir, la dona hi representa un paper m¨¦s aviat minso. La B¨ªblia hebrea ho diu molt clar: D¨¦u va crear la dona com una "ajuda" per a l'home, i la va anomenar "homa" -¨¦s a dir, el femen¨ª d'"home"-, com encara va traduir-ho molt b¨¦ Casiodoro de Reina a la B¨ªblia de l'?s: "Var¨®n-varona". Aix¨° pot ferir la sensibilitat de moltes dones, sens dubte, i sempre es podr¨¤ dir que els temps han canviat molt (encara que, com b¨¦ sabia Walter Benjamin, sempre canvien per a pitjor, ¨¦s a dir, com acumulaci¨® de cat¨¤strofes); per¨° llavors no hi ha cap inconvenient en el fet que una dona abraci una altra fe, posat que se senti molesta per l'evident matxisme de les actuals estructures de l'Esgl¨¦sia paulina. De religions monoteistes, i no diguem politeistes en les quals la dona t¨¦ un paper absolutament preponderant, n'hi ha un veritable gavadal: sempre n'hi haur¨¤ alguna que, alhora que satisf¨¤ els anhels de transcend¨¨ncia d'una dona, li permeti, al mateix temps, posseir en el si d'aquesta classe de creients un lloc privilegiat.

Arran d'aix¨°, hom va espigolar, mogut per la curiositat, en la hist¨°ria de les jerarquies eclesi¨¤stiques de la dita "Edat de Ferro" del cristianisme, i va descobrir, amb una barreja d'esglai, escepticisme i riallades que, despr¨¦s de Lle¨® IV (847-853), que havia fortificat Roma i It¨¤lia contra les incursions dels musulmans, va pujar al tron del maximus pontifex Joan VIII, que va regnar solament durant dos anys. El cas ¨¦s que, un dia que aquest Papa viatjava des de Sant Pere a la Bas¨ªlica Laterana, sempre a Roma, va dir que li semblava que havia trencat aig¨¹es (!?), es va apartar del seguici, decorosament, i en un rac¨® del cam¨ª... va parir una criatura. Era una dona! Diu la llegenda -perqu¨¨ els historiadors no volen saber-ne res, i encara menys els cat¨°lics- que la pobra Papessa, que era una santa, va acabar m¨¤rtir tamb¨¦, perqu¨¨ els ciutadans de Roma van lligar-li els peus, la van arrossegar amb un cavall i van lapidar-la fins a la mort. Humanistes de la talla de Petrarca, Boccaccio i Bartolom¨¦ Platina -que va ser nomenat per Sixte IV Conservador de la Biblioteca Vaticana- van donar per plausible aquesta hist¨°ria, per¨° s'ha de dir que, en llur moment, ja havien passat molts segles des d'aquells fets tan extraordinaris.

Sembla que, en un moment o altre, l'Esgl¨¦sia va acceptar la realitat de la Mama Joana, i unes notes marginals en un document del segle XV es refereixen a una est¨¤tua, avui perduda, anomenada "La dona Papa amb el seu fill", que havia estat instal¡¤lada a la vora de Sant Joan del Later¨¤. D'altres enraonies diuen que, despr¨¦s d'aquest fet m¨¦s aviat estramb¨°tic, i enormement comprom¨¨s, al seient del Papa, ¨¦s a dir la cathedra de Sant Pere, s'hi va fer un forat per poder practicar amb garanties una verificaci¨® del g¨¨nere del Papa, no fos cas que l'esc¨¤ndol es repet¨ªs. (El sistema sembla de molt alta efic¨¤cia: o hi ha artilleria, per escassa que sigui habitualment en el clergat, o hi ha magrana). La Reforma de Luter va aprofitar la hist¨°ria per riure's (cosa que no s'ha de fer mai) dels avatars del catolicisme; i el Papat del segle XVI, llavors, va respondre posant el crit al cel i afirmant que tot aix¨° de la Mama Joana era una p¨¨rfida fal¨°rnia. Sigui com vulgui, els documents escrits que l'esmenten i les reproduccions iconogr¨¤fiques que ens han pervingut -molt gracioses: un Papa amb la tiara i tot, que ¨¦s una Mama, en el moment de parir una criatura- s¨®n un munt.

Si tenim present, per m¨¦s senyals, que l'actual c¨¤tedra de Sant Pere ¨¦s en realitat el tron que Carles el Calb va regalar-li a la Mama Joana el dia de Nadal de 875, i que aquest es troba a l'altar de Bernini des de 1666, no estar¨¤ de m¨¦s que ho recordi Benet XVI, per veure si gosa recuperar una tan ef¨ªmera tradici¨® i fa mans i m¨¤nigues per elevar a la m¨¦s alta dignitat cat¨°lica una dona que s'ho mereixi: que mirin b¨¦ pel foradet del setial, no sigui el cas que ara ens arribi un transvestit al pescant del catolicisme.