"El nostre gran perill ¨¦s l'endog¨¤mia"
El director esc¨¨nic Ricard Salvat (Tortosa, 1934) incrementa ara la seva vasta producci¨® art¨ªstica amb Un dia. Mirall trencat, un espectacle que ajunta l'obra teatral i la novel¡¤la en qu¨¨ Merc¨¨ Rodoreda va abordar la puixan?a i el declivi de l'alta burgesia catalana, en paral¡¤lel a una afinada descripci¨® de la ciutat de Barcelona fins als anys cinquanta del segle passat. Ho fa pel seu propi compte, avesat ja a romandre excl¨°s dels circuits institucionals, en l'any dedicat al centenari d'una autora a qui va con¨¨ixer personalment. Rosa Novell, Enric Maj¨®, Marta Carrasco, Jon Berrondo i B¨¤rbara Granados s¨®n nom¨¦s alguns dels integrants del "gener¨®s" equip art¨ªstic que l'acompanya en l'espectacle, que s'estrena oficialment el proper 11 de setembre al Teatre Borr¨¤s de Barcelona, tot i que es faran representacions pr¨¨vies dem¨¤ i els dies 6, 7 i 10. L'obra es podr¨¤ veure fins al 19 d'octubre. Home cr¨ªtic amb la gesti¨® del patrimoni teatral catal¨¤ que es fa des dels cercles oficials, diu que ja est¨¤ cansat de ser un corc¨® i, sobretot, del desgast que aquest paper li ha reportat.
El director estrena un muntatge on fusiona dues obres de Merc¨¨ Rodoreda
"El teatre viu un moment que seria fabul¨®s si es fes una bona pol¨ªtica cultural"
Pregunta. Fa dos mesos que assagen l'obra, per¨° el projecte ve de lluny.
Resposta. S¨ª. Un dia sempre m'havia agradat, i quan el 1993 la vaig veure al Mercat de les Flors dirigida per Calixto Bieito em vaig acabar de conv¨¨ncer de la seva grandesa. Malgrat que mai he fet obres ja estrenades, vaig dir-me que si podia la muntaria. Des d'aleshores he anat fent intents infructuosos, fins que aquest any, gr¨¤cies a l'ajut d'uns bons amics i el lliurament de tot un equip, es fa realitat aquell vell somni.
P. Vost¨¨ ha participat en diferents confer¨¨ncies de l'Any Rodoreda, per¨°, en canvi, no ha pogut trobar suports per a l'espectacle i per poder-lo fer ha muntat una companyia privada amb la seva dona.
R. S¨ª. Es diu El corral de l'olivera, en homenatge al primer teatre que va existir als Pa?sos Catalans.
P. Quin regust li deixa haver-ho de fer aix¨ª?
R. Ja m'hi he acostumat. S'ha vist clar que no hi ha cap inter¨¨s que jo treballi al pa¨ªs. He de dir que tamb¨¦ compto amb l'ajut d'un grup de gent, que no vol figurar, que han dit prou i han posat uns diners. Ho entendria si les ¨²ltimes coses que he fet no haguessin funcionat, podrien dir que ¨¦s que ja m'he fet gran. Per¨° muntatges com Ronda de mort a Sinera o Noche de guerra en el museo del Prado han tingut molt d'¨¨xit. No em vull amargar m¨¦s. Ara he pogut fer aix¨°, doncs que b¨¦.
P. Fa poc li demanava al conseller Tresserras que canvi¨¦s l'equip directiu del Teatre Nacional. Mala forma d'anar fent amics, si esperava que l'estrenessin all¨¤.
R. ?s que ja no ho espero. I, com diu Sam Abrams, crec que s'ha de comen?ar a demanar que si no canvien res, li canv?in el nom i es digui Teatre Catal¨¤, sense el Nacional.
P. Perqu¨¨ hi ha grans oblits?
R. No grans, ¨¦s que hi s¨®n tots.
P. Vost¨¨ va con¨¨ixer Rodoreda?
R. S¨ª, ten¨ªem una relaci¨® bastant bona. Ella estava agra?da amb mi perqu¨¨ l'havia defensat en un moment que ning¨² la valorava, primer, l'any 1959, com a novel¡¤lista, i despr¨¦s en teatre. El 1979 vaig fer tots els possibles perqu¨¨ Aracel¡¤li Bruch pogu¨¦s muntar La sala de les nines i L'Hostal de les tres cam¨¨lies. Aquesta ¨²ltima la vam fer a Sitges amb tots els honors, Rodoreda estava il¡¤lusionad¨ªssima, per¨° la van rebre d'una manera absolutament desagradable, freda.
P. I com la recorda?
R. Com una dona molt dol?a, summament penetrant i infinitament t¨ªmida. Quan se sentia segura s'obria, per¨° no d'entrada. Aquella nit terrible de l'estrena a Sitges va sentir la necessitat d'obrir-se. Jo li vaig dir que en aquest pa¨ªs el m¨®n del teatre ¨¦s molt dur i que no havia d'oblidar que era una dona. Vivim en un m¨®n de mascles, i m¨¦s en aquella ¨¨poca, i no s'accepta que una dona tingui talent. I diem-ho clar, Rodoreda ¨¦s la millor novel¡¤lista del segle, no nom¨¦s a Catalunya, ¨¦s una de les importants d'Europa, algun dia ho aprendrem i haurem d'acceptar-ho.
P. Al final s¨ª que va viure el reconeixement.
R. B¨¦, perqu¨¨ ella va ser molt pertina?, va tenir la sort de tenir un o dos admiradors rendits, Joan Sales i Xavier Benguerel. Cap de les grans editorials de l'¨¨poca, aquestes que ara es vanten que editen la Rodoreda, la va voler. Finalment va tenir l'¨¨xit que mereixia, tot i que crec que aqu¨ª encara no se n'ha fet el veritable reconeixement, mentre que s¨ª el t¨¦ a Alemanya, Hongria, It¨¤lia...Ens agradi o no ¨¦s la nostra creadora m¨¦s adulta. Escriu des del dolor, des de la grandesa d'haver viscut els exilis, la por, els problemes de salut, i aix¨° li va donar aquesta riquesa infinita de visi¨® del m¨®n. Una visi¨® absolutament desencantada.
P. Com se li va oc¨®rrer ajuntar les dues obres en un espectacle?
R. Un dia ¨¦s una obra d'una gran modernitat perqu¨¨ usa una narrativa aleat¨°ria, amb uns llocs d'espai i temps espl¨¨ndids. La va escriure l'any 1959, enmig d'una gran puixan?a del flaixbac per influ¨¨ncia del cinema negre. La hist¨°ria que desenvolupa ¨¦s una gran troballa, i quan la treballa 15 anys m¨¦s tard a Mirall trencat fa una cosa molt m¨¦s rica. Manuel Molins, que s'ha ocupat de l'adaptaci¨®, va proposar anar incorporant-ne els aspectes que podien enriquir l'esquelet d' Un dia.
P. Quin retrat fa de la burgesia en aquests textos?
R. Crec que una de les seves grans aportacions ¨¦s que fa una radiografia de l'alta burgesia catalana als anys 20 i 30, que va ser d'una categoria, una eleg¨¤ncia, un esclat de modernitat que encara avui no s¨¦ si l'hem at¨¨s del tot. L'obra mostra que ¨¦s un gran moment de Barcelona, una societat esplendorosa per la seva categoria, eleg¨¤ncia i estimaci¨® pel pa¨ªs. Ajudaven molt els artistes, triaven i ho feien b¨¦. I despr¨¦s va venir la Guerra Civil, l'exili, i tot aix¨° es va anar acabant.
P. Definitivament?
R. Ara estem en un moment dol?, i si sab¨¦ssim fer-ho es podria recuperar aquesta Barcelona, perqu¨¨ hi ha un bon nivell de preparaci¨®, per¨° ¨¦s un talent que malauradament moltes vegades es perd.
P. Tamb¨¦ diuen que ara no hi ha un context favorable perqu¨¨ aix¨° floreixi.
R. El nostre gran perill, que tamb¨¦ l'assenyala Rodoreda, ¨¦s l'endog¨¤mia. Cada cop ho som m¨¦s, i pensem que si el nostre fill no ¨¦s bo per portar la botiga que tenim, ¨¦s igual, per¨° aix¨ª t¨¦ la feina, i res de contractar un professional. I aix¨° ha anat empobrint i fent que es perdi la iniciativa.
P. Com a bon espectador del teatre, quin ¨¦s el valor de les noves veus que sorgeixen?
R. Hi ha molts autors que m'interessen, persones com Daniela Feixas, Merc¨¨ S¨¤rrias, Josep Pere Peyr¨®, Pau Mir¨®, Guillem Clua... Hi ha un moment que podria ser fabul¨®s, per¨° s'ha de fer una pol¨ªtica cultural adequada, i encara no hi ¨¦s.
P. Vost¨¨ ha criticat que el Grec no doni m¨¦s joc a aquest potencial.
R. Aquest any ha estat d'esquenes al teatre catal¨¤, es veu que Ricardo Szwarcer
ho vol aix¨ª. Jo lluitar¨¦ per canviar-ho, per¨° si lluito em faig fama de dif¨ªcil.
P. S'ha cansat una mica de ser el Pepito Grillo del teatre d'aqu¨ª?
R. Crec que ja ho he fet prou. I ara que agafi alg¨² el relleu. Ja hi ha gent que ho fa, com Jordi Coca.
P. D'on treu les energies i les ganes per continuar treballant?
R. Segueixo un consell que un dia em va donar Roman Polanski: el secret de no envellir ¨¦s interessar-te per tot. En els assajos d'aquesta obra els actors feien broma dient que segur que em prenia Red bull, perqu¨¨ puc dirigir set hores seguides. ?s un do que m'han donat els d¨¦us.
UN LLARG RECORREGUT
- Als anys seixanta, Salvat va capitanejar un projecte cabdal per al teatre independent catal¨¤, l'Escola d'Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual i la companyia del mateix nom.
- Va ser un dels cinc directors del Teatro Nacional de Barcelona, impulsat per decret des del Madrid franquista que va durar entre 1968 i 1975.
- Entre 1977 i 1986 va ser director del Festival de Teatre de Sitges, que va intentar internacionalitzar.
- Va ser l'impulsor a Tortosa del desaparegut Festival Entrecultures. Ara intenta recuperar-lo a Barcelona.
- ?s catedr¨¤tic em¨¨rit de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts, i ha rebut la Medalla d'Or al m¨¨rit art¨ªstic de la ciutat de Barcelona.
- Director de l'Aula d'Investigaci¨® i Experimentaci¨® Teatral, que a m¨¦s de la divisi¨® pr¨¤ctica, amb el muntatge d'espectacles per part dels alumnes de la Universitat, fa una tasca te¨°rica cabdal amb la publicaci¨® de la revista Assaig de Teatre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.