Parelles

Els presentadors televisius que busquen guanyar-se la simpatia de l'audi¨¨ncia per la via de l'humor haurien de repetir-se com un mantra que m¨¦s val caure en gr¨¤cia que ser graci¨®s. I que basta voler for?ar la comicitat a plat¨® perqu¨¨ aquesta faci mutis i es reclogui al camerino, obstinada a no sortir-ne fins que les c¨¤meres s'apaguin. De totes les possibilitats, la m¨¦s arriscada ¨¦s la de voler ser graci¨®s en parella. Aquesta s¨ª que ¨¦s una f¨®rmula relliscosa, que pot derivar en les vores de la incomoditat pr¨°pia i aliena, ¨¦s a dir, la de l'espectador, tot i que els m¨¦s durs de cor poden optar tamb¨¦ per divertir-se a costa de, i no amb, els presentadors en q¨¹esti¨®.

No haurien de menystenir aquest risc els conductors d'un dels pocs programes que TV-3 ha estrenat aquesta gasiva temporada d'estiu, en concret la nit dels dijous, Llegendes urbanes: Juan Ramon Bonet i Jordi Rico. A tots dos els hem vist feines m¨¦s reeixides, el primer especialment com a reporter de Caiga Quien Caiga a Telecinco i La Sexta (a la televisi¨® catalana tamb¨¦ ha treballat, entre d'altres, a Qui corre vola). I Rico ens va fer riure m¨¦s d'un cop a la s¨¨rie Porca Mis¨¨ria. Ara aquests dos graciosos contrastats han ajuntat forces i el resultat no acaba de quallar, si b¨¦ s'ha de dir que els acudits f¨¤cils servits des del gui¨® tampoc no els ajuden gaire.

Les eleccions sempre signifiquen ren¨²ncies, per¨° Llegendes urbanes estaria millor si es confi¨¦s tota la part de conducci¨® nom¨¦s a Bonet, de fet el presentador titular, a qui es veu molt m¨¦s segur i solvent en el paper. En qualsevol cas, la presentaci¨® ¨¦s nom¨¦s una petita part d'aquest espai que, sense ser un descobriment imprescindible, acompleix bastant b¨¦ la funci¨® d'entreteniment amb qu¨¨ ha estat creat, i ¨¦s enginy¨®s, tot i que per moments tamb¨¦ una mica irritant. Com b¨¦ indica el t¨ªtol, es tracta d'anar mostrant una petita col¡¤lecci¨® d'aquelles hist¨°ries que l'imaginari col¡¤lectiu d¨®na per aut¨¨ntiques, a una velocitat supers¨°nica en temps d'Internet. Coses com ara els riscos de perdre un rony¨® que poden amena?ar el viatger despistat en indrets amb aura de perillosos, com determinats racons de la ciutat de Rio de Janeiro, o el mite segons el qual alg¨² va tenir l'ocurr¨¨ncia d'assecar la mascota dins del microones, amb resultats gore.

El programa ¨¦s una successi¨® de paranys per a l'espectador, perqu¨¨ de les quatre llegendes presentades, via reconstrucci¨®, en cada espai, nom¨¦s n'hi ha una de certa. Diem que ¨¦s irritant perqu¨¨ algunes escenes de les suposades docuficcions s¨®n molt tosques, en un to volgudament exagerat. Per¨° tamb¨¦, vet aqu¨ª un gol a favor seu, perqu¨¨ el repte que ens plantegen ¨¦s endevinar quina de les hist¨°ries ¨¦s ver¨ªdica, i si no afinem b¨¦ la tria podem sentir-nos una mica bambos quan, ja al final de l'emissi¨®, se'ns doni la resposta correcta.

Per cert, no hi ha cap cas documentat de mascota cuinada per accident, ni de turista que hagi tornat del Brasil amb un rony¨® menys. Per¨° s¨ª d'alg¨² que va aconseguir volar servint-se d'un grapat de globus i una gandula de jard¨ª, la qual cosa ens fa matisar la qualificaci¨® d'ingenu per al sacerdot que aquest estiu va protagonitzar un luctuosament frustrat viatge amb tan casol¨¤ mitj¨¤ de transport. I resulta que tampoc ¨¦s tan estrany que alg¨² fingeixi un autosegrest, amb finalitats diverses. Un catal¨¤ ho va fer per poder passar les festes de Nadal amb l'amant sense bronca per part de la leg¨ªtima. Per¨° aquesta se'n va acabar assabentant i no li va fer cap gr¨¤cia. Queda dit un cop m¨¦s: les parelles s¨®n un material molt fr¨¤gil.