Parades per fumar

Un segador manacor¨ª es troba amb un tros de sembrat m¨¦s alt i esp¨¨s que la resta, un boldr¨®, que n'hi diuen, i ho ¨¦s tant, d'alt, que fins na Coloma, que no s¨¦ qui deu ser, potser l'aiguera, ni l'afina, ni el veu. El jove, que ja va ben suat, quan topa amb el boldr¨® deixa anar un raig de renecs i ella, cridant des del marge del camp, el repta, que no digui paraulotes, i aleshores ell s'empesca la can?¨®: "Un segador com flastoma | molta volta t¨¦ ra¨®. | He caigut dins un boldr¨® | que no m'hi afines, Coloma". L'aiguera ¨¦s la mossa que s'encarrega de portar aigua als segadors, i tamb¨¦ els du les pipes, el tabac... i l'esca i la pedra foguera per encendre les pipes. Les parades que fa el tall (o colla) de segadors per reposar es deien fumades i el segador primer les avisava al crit de Foc! Ho he tret del llibre sobre terminologia del cultiu dels cereals a Mallorca de Pierre Rokseth, publicat a Barcelona per l'Institut d'Estudis Catalans, a cura de Pompeu Fabra, el 1923 i en franc¨¨s (Terminologie de la culture des c¨¦r¨¦ales ¨¤ Majorque). A dins del llibre s'hi troba, entre la redacci¨® francesa, una abundor mallorquina de paraules, frases, expressions, dites i can?ons referides al llaurar, el sembrar, el segar, el batre... que el converteixen en un tresor biling¨¹e riqu¨ªssim (que tamb¨¦ m'ha servit per aprendre uns quants mots francesos).

Pierre Rokseth, un noruec afrancesat, fil¨°leg i lletraferit, a partir de 1916 va comen?ar a venir a Mallorca i el resultat en fou aquest llibre que, com va dir Francesc de B. Moll en una ressenya del moment, no ¨¦s un vocabulari que es consulta, ¨¦s un llibre que es llegeix, apassionat i apassionador. Per explicar b¨¦ el vocabulari dels pagesos va seguint el calendari comen?ant pel llaurar i acabant al mol¨ª a moldre. Amb detall descriu la vida al camp per a poder-ne explicar la llengua. Fins i tot aspectes m¨¦s t¨¨cnics, com en parlar de l'arada, els fa interessants perqu¨¨ a m¨¦s de les parts i peces tamb¨¦ d¨®na noms de moviments i maniobres. Tot agafa una vivor inesperada en una obra aparentment de pura filologia, per¨° ¨¦s que la puresa no existeix i aix¨° tamb¨¦ toca la poesia de prop. Una terra amb pedrots i roques a flor de terra, que s'hi entrebanca l'arada, ¨¦s una terra d'erri-ou, essent erri el crit de fer avan?ar la b¨¨stia (en altres llocs diem arri, ve de l'¨¤rab harr) i ou el de fer-la aturar (el que en empordan¨¨s ¨¦s b¨®).

En el cap¨ªtol del segar, la prosa de Rokseth i la vida camperola de fa cent anys es confabulen per dar-nos una poesia ¨¨pica digna de la Il¨ªada per¨° en comptes de matar homes es tracta de fer cr¨¦ixer el pa. El pa de l'amo i del senyor, s¨ª, i el de tots, a preu de suor: "Els segadors dinaven a peu dret i sempre al sol, encara que hi pogu¨¦s haver ombra a dos passos. Feia mandr¨®s i malfeiner anar a cercar l'ombra. A part que seria exposar-se a un refredat". Si tenim present que en mallorqu¨ª de l'escuma o bromera se'n diu sabonera, i que el cassot ¨¦s la brusa forta de c¨¤nem que duien els treballadors del camp, entendrem la suada en aquesta can?¨® que Rokseth recoll¨ª a Santa Margalida: "Vaig demanar a un al¡¤lot | es punt des segar quin era. | Remenar sa fau? lleugera | fins que faci sabonera | un pam damunt es cassot".