Pavese

El dia 9 de setembre va fer cent anys del naixement de Cesare Pavese, un dels autors que va marcar poderosament la joventut de la meva generaci¨®. Poeta, autor d'una poesia personal, fins i tot pel que fa a la m¨¨trica -escrivia en un ritme anap¨¨stic marcat-. Poesia narrativa, en la qual va esbossar, en petits formats, els temes de les seves novel¡¤les. Aquesta poesia va ser el primer que va publicar, amb el t¨ªtol de Lavorare stanca . S¨ª, treballar cansa. I ell, en la seva curta vida, va treballar molt. Lector i assessor de la m¨ªtica editorial torinesa Einaudi, traductor -va ser autor d'una espl¨¨ndida versi¨® de Moby Dick-, novel¡¤lista i assagista, es va prendre l'escriptura com un ofici, i tamb¨¦ la vida: el seu dietari porta per t¨ªtol justament Il mestiere de vivere.

Fa anys vaig visitar el seu poblet natal, Santo Stefano Belbo, a les Langhe, prop de Tor¨ª, aquella ciutat freda sota les muntanyes, com va escriure ell mateix. ?s un poblet de pag¨¨s on la gent es dedica al conreu de la vinya. Recordo una pla?a esventrada amb una esgl¨¦sia voluminosa dels anys vint, d'un classicisme feixistitzant, com sortida d'una pintura de Mario Sironi. I tamb¨¦ recordo, en aquella pla?a, un bar una mica tronat que es deia La luna e i fal¨°, t¨ªtol d'una novel¡¤la d'aquell noi del poble que s'havia fet fam¨®s. I, ¨¦s clar, tamb¨¦ recordo la seva casa natal, una caseta de no res, de dues plantes, amb un jardinet min?o al davant, amb uns cedres noven?ans que ombrejaven un bust del poeta. I si dic del poeta ¨¦s perqu¨¨ ell es tenia b¨¤sicament per poeta. Aix¨ª, va escriure al seu dietari: La mia parte pubblica l'ho fatta - ci¨° che potevo. Ho lavorato, ho dato poesia agli uomini, ho condiviso le pene di molti. Ara, aquesta frase est¨¤ gravada en una l¨¤pida a la seva casa buida -hi ha un museu al pis de dalt i una enoteca als baixos-. Recordo que era un poble tamb¨¦ buit, silenci¨®s, imm¨°bil. I enll¨¤, els turons, els immortals turons de les seves novel¡¤les i els seus poemes.

Qui es recorda ara, aqu¨ª, de Cesare Pavese? Qui es recorda dels seus llibres? Potser ¨¦s que la seva va ser una personalitat equivocada, vull dir que el m¨®n no va anar cap on el portaven les seves d¨¨ries. "?rdua transformaci¨® d'un mateix en jo dantesc, simb¨°lic, quan els propis problemes radiquen en una experi¨¨ncia tan individual com ¨¦s la de la ciutat-campanya i totes les transfiguracions arriben nom¨¦s a s¨ªmbols psicol¨°gicament individuals. (La vinya, el cel darrere, els arbres fruiters, les canyes, els pallers, s'alcen com a m¨¤xim fins a un absolut d'utilitat laboriosa. Prova que est¨¤s perdut ho ¨¦s el fet que busques desfogar-te en la pot¨¨ncia m¨¤xima d'aquestes figuracions o en la riquesa -carxofenca- dels seus estrats sobreposats. Si ning¨² m¨¦s t¨¦ aquestes figuracions, vas servit.)" S¨ª, anava servit, i aix¨°, l'adonar-se d'aix¨°, potser m¨¦s que els seus desastres amorosos i la seva solitud, va ser el que el va emp¨¨nyer a la sobredosi de somn¨ªfers, en aquell hotel de la pla?a Carlo Felice, de Tor¨ª.