Ressuscitant un superperiodista

Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar

Quim Torra

S¨ªmbol Editors

300 p¨¤gines. 22 euros

Any 1933: el jove reporter Dom¨¨nec de Bellmunt es treu el barret davant "les dues primeres figures del periodisme catal¨¤": Pla i Xammar. 1970: un altre jove periodista, Joan de Sagarra, tamb¨¦ l'agita: "Parlo del m¨¦s gran periodista del pa¨ªs -o un dels m¨¦s grans si m¨¦s no- un home de vuitanta anys que viu a Granollers i es diu Eugeni Xammar, i ning¨² no en sap res. Aix¨° ¨¦s molt greu!" S¨ª, ¨¦s el salt mortal. La Guerra Civil i el franquisme, com a bons professionals dels Serveis Funeraris, enterren la realitat.

El cas Eugeni Xammar (1888-1973) si no es tracta d'un miracle poc li falta, perqu¨¨ estem davant d'una resurrecci¨®. Ara mateix, Xammar li deu estar fent pam i pipa al seu amic Josep Pla. El de Llofriu li va profetitzar que restaria "in¨¨dit", ja que no guardava res. A banda, el de l'Ametlla del Vall¨¨s va passar la major part de la vida a l'estranger, esdevenint un periodista virtual, nom¨¦s amb rostre de tinta de paper i sucat per l'oli de la llegenda i el vinagre de la pol¨¨mica.

Avui Xammar reviscola, fa cara lluenta i si parl¨¦s engegaria aquell ventallot de 1924: Periodisme?Permetin!, ara, t¨ªtol de la primera biografia del periodista m¨¦s internacional d'aquest pa¨ªs. La resurrecci¨® s'ha fet pel tradicional sistema catal¨¤: encenent un ciri darrere un altre, aix¨° vol dir: la tossuderia de Josep Badia per fer-li dir les seves mem¨°ries; la tasca de Quaderns Crema (els diversos reculls d'articles; les cartes amb Pla; les reedicions de les mem¨°ries ) i, clar, els ciris dels xammarians d'avui: Casas¨²s; Pla; Cuito; Pons; Espadaler...

El 2008, Quim Torra, autor d'aquesta biografia, practica la reanimaci¨® al rev¨¦s. Primer mirem el cos boca amunt. Per fer-se una idea r¨¤pida de Xammar donin una ullada a l'¨ªndex: l'Ametlla; Barcelona; Par¨ªs, Londres; Buenos Aires; Madrid; Ginebra; Berl¨ªn; Nova York; Washington... I darrere m¨¦s ciutats, desenes de diaris, ambaixades, governs, noms i noms... Xammar ¨¦s el m¨®n. Un "superperiodista" (Pla, dixit), la g¨¨nesi d'un Clark Kent que surt disparat cap al cel, per mirar la terra, com si fos un mapa, amb llums de ne¨®, darrere els quals hi ha not¨ªcies, que esperneguen com sardina fresca, i que S¨²perXammar olora i torna, volant, per endre?ar: velo?ment, breument, clarament, agudament. S¨®n els poders del periodisme modern, la capa del periodista total, global: el salvador del caos diari.

S¨ª, aquest ¨¦s Xammar, per¨° tamb¨¦ n'hi ha un altre. Torra l'ha anat a buscar, a desenterrar, a tornar-lo a la vida. Va, girem el cos boca avall. Guaitem el jove periodista, que fa els primers trets de paper a Tralla i Metralla; el de les sonades cr¨°niques musicals a El Poble Catal¨¤; el dels reportatges, de barretada, a la Primera Guerra Mundial; el cronista social de nata i pebre de baronesses i hip¨°droms; els articles, de monument a la llibertat d'expressi¨®, al Be Negre; les peces que electrifiquen l'exili catal¨¤ i l'interior... Les cartes amb Tarradellas; Rafael Tasis; Ferran Cuito; Obiols-Rodoreda; Carles Espl¨¤, tots ells documents in¨¨dits, sepultats.

La feinada ¨¦s grossa; les palades de terra no caben en les rases que vigilen els jubilats. Torra descolga, vol trobar el negatiu de les mem¨°ries de Xammar. Aqu¨ª veiem el Xammar m¨¦s invisible d'un individu ja invisible. Per¨° encara queda clissar el Xammar que va escriure als diaris espanyols; sud-americans; brit¨¤nics, el diplom¨¤tic; el traductor; el conspirador... El no te l'acabar¨¤s mai, perqu¨¨ Xammar ¨¦s digital: milions de p¨ªxels. Xammar sempre ¨¦s el futur.