Grafismes

Hi ha temes sobre els quals ens resulta especialment dif¨ªcil parlar. Q¨¹estions que, al mateix temps, i per la seva pr¨°pia natura, solen despertar molt inter¨¨s en la gent que nom¨¦s els coneix des de fora. TV-3 les encara directament en un dels seus programes nous, Sense embuts, estrenat dimecres de la setmana passada. L'oportunitat d'apropar-se a experi¨¨ncies com ara l'adopci¨®, el c¨¤ncer o les opcions sexuals minorit¨¤ries des del relat de qui les viu en primera persona t¨¦ d'entrada un gran atractiu per a l'espectador. El risc, per¨°, ¨¦s no trobar el to apropiat. La frontera ¨¦s molt fr¨¤gil. L'encert se situa en un punt dif¨ªcil d'assolir entre l'exc¨¦s de dramatisme i la frivolitat. I en el lloable intent de no caure en el primer parany, que de programes de telerealitat i melodrama barat ja n'hi ha de sobres, el nou espai s'ha situat perillosament a prop de l'altre extrem.

Sense embuts est¨¤ plantejat i editat amb molta intel¡¤lig¨¨ncia. Va comen?ar amb el testimoni de vuit persones de diferents edats marcades per l'experi¨¨ncia de ser fills adoptats. Excel¡¤lent la tria dels protagonistes, representatius de diferents maneres d'encaixar la crian?a fora de la fam¨ªlia biol¨°gica, i tots ells molt ben dotats per a explicar-se davant la c¨¤mera. El seu relat ofereix a l'espectador una bateria de respostes als grans dubtes que solen alimentar la curiositat envers aquest tema: com van saber que eren adoptats, quina va ser la seva reacci¨® davant la not¨ªcia, si han sentit la necessitat de buscar la dona que els va portar al m¨®n i, donat el cas, si hi mantenen algun tipus de relaci¨®.

El collage resultant ¨¦s emotiu, sincer i alhora tamb¨¦ ser¨¨, fins i tot quan la majoria dels protagonistes confessen la sensaci¨® d'abandonament que ha marcat les seves vides. El treball de tria i muntatge seria impecable si no fos per un molest element formal suposadament simp¨¤tic que vol servir d'ant¨ªdot a la cruesa de les hist¨°ries i que malbarata el conjunt. I ¨¦s que els testimonis en format convencional (molt convencional: entrevistes individuals amb els protagonistes asseguts i mirant a c¨¤mera) s'intercalen amb un exercici de grafisme que, si b¨¦ pres de forma a?llada t¨¦ una bona qualitat (dibuixos caricaturescos, animacions, r¨¨tols superposats en forma de post-it), aqu¨ª resulta maldestre, fora de lloc, dissonant. I funciona com una soluci¨® pueril que no s'escau en absolut amb el to equilibrat i madur que fan servir els personatges. Per b¨¦ que, aix¨ª i tot, el format resulti molt m¨¦s agra?t que els imp¨²dics programes de confessi¨® on nom¨¦s es busca el morbo per si mateix.

En canvi, el grafisme funciona molt millor en 10 cites, una altra de les recents estrenes de la cadena. L'espai ¨¦s una elegant via de promoci¨® de les anomenades parelles ling¨¹¨ªstiques, una forma de voluntariat per la llengua que posa en contacte una persona immigrada amb una nativa que l'ajudar¨¤ en l'aprenentatge del catal¨¤. ?s cert que el tema es presta a un tractament m¨¦s llumin¨®s, m¨¦s positiu, i per tant aqu¨ª era m¨¦s f¨¤cil encaixar dibuixos simp¨¤tics sense fer grinyolar res. La q¨¹esti¨® ¨¦s que s'ha sabut treure profit a una proposta aparentment poc sucosa. En els quinze minuts que dura cada espai es fa una bona feina no nom¨¦s per mostrar les virtuts del m¨¨tode en l'ensenyament de la llengua, sin¨® sobretot per potenciar la mirada lliure de prejudicis cap a l'immigrant. I si a Sense embuts el grafisme ¨¦s un soroll molest, aqu¨ª funciona com a valor afegit.