Patufets trepitjats

Diu Marian Aguil¨® en un dels pocs poemes "en prosa" de l'extraordinari seu Llibre de la Mort: "L'alegria ¨¦s una disfressada que diverteix a tots los qui rodeja i folguen amb ella sens con¨¨ixer-la; quan jo l'escomet, se treu per mi sol la m¨¤scara i trob sa fesomia coneguda, la meva amiga m¨¦s vella, la tristesa", que ¨¦s una cosa que si no per la forma, s¨ª pel fons de la idea i de la frase, podria passar per ser de Merc¨¨ Rodoreda.

A la novel¡¤la Doble blanc de Joan Vila Casas, el nostre (meu i d'en Joan Josep Camacho, entre altres) estimat personatge Joan Comes explica la seva vida al protagonista, i per la guerra hi passa aix¨ª: "Als disset anys em donaren el primer fusell. I un mes despr¨¦s ja era a la desfeta de Balaguer. All¨¤ hauries vist caure els nostres com mosques. La majoria encara no ens afait¨¤vem. Un infanticidi."

A Barcelona, el mar? de 1938, Josep Maria Folch i Torres, novel¡¤lista "de gran p¨²blic" (sobretot infantil i juvenil, per¨° tamb¨¦ de l'altre) anota: "Se m'han acabat les quartilles. Ja fa tres setmanes que en demano al Patufet i no en troben. Avui he enviat l'original escrit al darrera dels esborranys de les com¨¨dies per a infants, que per sort conservava en un rac¨® del calaix. En Josep m'ha enviat un parell de blocs de fulls de calendari mensuals per si em poden servir de quartilles. No tot ha d'¨¦sser negre. M'han dit al Patufet que la novel¡¤la que publico t¨¦ ¨¨xit (es refereix a Les Mem¨°ries de Maria Vallmar¨ª) i que el Patufet ha pujat, malgrat les circumst¨¤ncies i l'augment de preu, a m¨¦s de 60.000." Les revistes sat¨ªriques per adults, i les serioses, i els diaris catalans, tenien tiratges for?a m¨¦s llargs. Al cap de pocs mesos (i encara dura, en gran part) s'instaura una situaci¨® en qu¨¨ les revistes catalanes seran per definici¨® anticomercials i de tirades de mil exemplars si la cosa va molt i molt b¨¦.

"D¨¦u no ¨¦s mort, no. Els bojos no es moren mai; simplement, riuen i riuen fins a quedar en un estat catat¨°nic del qual emergeixen encara rient. I xisclant, bramant i cridant. No, D¨¦u no ¨¦s mort. Encara est¨¤ en actiu a la seva mateixa cantonada de sempre", diu Jim Thompson a Fill de la r¨¤bia, una novel¡¤la de les m¨¦s dures i de m¨¦s riure que s'han fet en el terrible segle XX.

El poeta Gerard Horta ho diu d'una altra manera: "Detecto una p¨¨rdua de l'origen | irreparable | a curt termini".

Vaig citant autors i, ¨¦s clar, em ve a la mem¨°ria all¨° de Les granotes d'Arist¨°fanes: "No t'allotgis en el meu pensament; ja tens la teva, de casa."

El cap¨ªtol 41 de Quanta, quanta guerra... es diu 'El riu' i encara que no en digui el nom ¨¦s l'Ebre just despr¨¦s de la batalla. Comen?a amb un gos mort que "duia un tros de cart¨® penjat al coll amb les lletres que duia escrites mig esborrades per les pluges; s'hi podia llegir: Seguiu aquest gos. Ell us portar¨¤ on s¨®c. Estic ferit." L'estesa de cad¨¤vers i folla destrucci¨® es fa visible, en la seva fastigosa maldat i perversi¨® inhumana, en un grau que nom¨¦s hi arriben els humans, en un parell de p¨¤gines que no tenen pari¨® en cap cinematografia.

I acabo amb una nota "liter¨¤ria" del gran Ducasse: "Cal que la cr¨ªtica ataqui la forma, mai el fons, de les vostres idees, de les vostres frases. Espavileu-vos."