De turisme a Terra Santa

Gust de cendra

Guillem Clua

Arola (Textos a Part. Teatre Contemporani, 52)

136 p¨¤gines. 10 euros

La dramat¨²rgia catalana m¨¦s recent ha comen?at a bandejar les vaguetats dels formalismes relativistes i, amb desigual fortuna, a endinsar-se en les problem¨¤tiques que sacsegen un planeta globalitzat. No deixa de fer estrany que els textos d'aquest tros de terra tractin sobre els conflictes m¨¦s devastadors que passen a l'altre cap de m¨®n i que, actualitzats, podem llegir al diari. Bon senyal? De l'abstracci¨® evanescent de l'escriptura cosmopolita dels noranta, anys de desideologitzaci¨® galopant, passem a la concreci¨® tem¨¤tica mundialitzada d'aquesta primeria del segle XXI. Entremig, les experi¨¨ncies dramat¨²rgiques han servit per afinar l'eina, disposar de t¨¨cnica i crear un coix¨ª que deu fer possible que Guillem Clua (Barcelona, 1973) escrigui Gust de cendra, un text que podria signar un dramaturg brit¨¤nic, ¨¨mul del David Hare de Via dolorosa.

Gust de cendra entrecreua dues trames que, situades a Terra Santa, ens mostren les dues cares d'una mateixa realitat. D'una banda, la dels turistes nord-americans que viatgen a Jerusalem per trobar alguna soluci¨® miraculosa als seus problemes individuals. De l'altra, la dels abor¨ªgens palestins que, expulsats de les seves cases pels israelians, s'espavilen com poden enmig del sagnant conflicte que enfronta els dos pobles. La mirada ignorant dels turistes dels EUA (Carl, Anna, Tobit), incapa?os de mesurar el m¨®n ali¨¨ amb altres par¨¤metres que no siguin els seus, contrasta amb la dels dos personatges palestins (Fawziyah i Yasir), que no tan sols han de patir la prepot¨¨ncia dels ianquis de visita tur¨ªstica, sin¨® tamb¨¦ les mesures draconianes del govern israeli¨¤.

Gust de cendra continua la l¨ªnia que el mateix autor va encetar a La pell en flames (2005): un text carregat de contemporane?tat que tracta, amb enginy dramat¨²rgic, un tema punyent de dimensi¨® internacional. A difer¨¨ncia de l'obra anterior, Gust de cendra presenta una estructura i un enfocament molt m¨¦s cenyits, en qu¨¨ les dues trames paral¡¤leles s'entrellacen linealment i troben un punt de fuga l¨ªric en l'escena deu. El naturalisme que embolcalla la pe?a es deixa contagiar per un cert to b¨ªblic -a trav¨¦s de les hist¨°ries que explica Tobit- i per un intimisme que emmarca les problem¨¤tiques individuals -la degradada relaci¨® entre Carl i Anna, i l'alcoholisme let¨¤rgic de Tobit- en el context d'una terra en disputa permanent -la viol¨¨ncia de la qual afecta de ple Fawziyah i Yasir.

La selecci¨® dels materials -sempre simplificadora, per¨° inevitable- difumina els altres implicats en el conflicte: els israelians, que s¨®n vistos com els opressors del poble palest¨ª, i els fonamentalistes ¨¤rabs, que es defensen de "l'invasor" amb la lluita armada. No hi ha cap intenci¨® pamflet¨¤ria, tot i que les tries mai no s¨®n innocents, sin¨® l'exposici¨® de casos individuals que conflueixen en una hist¨°ria enigm¨¤tica i atractiva, amb les trames ben relligades. Resolta h¨¤bilment, la intriga se centra sobretot en el temor d'un atemptat palest¨ª que es produeix de la manera m¨¦s impensada. Projectat en un epid¨¨rmic rerefons actual, el viatge dels turistes nord-americans a Terra Santa s'acaba convertint en una mena d'autodescoberta reveladora que, malgrat la destrucci¨® i la mort, es clou amb un esqueix d'esperan?a.