"Volem fer pedagogia art¨ªstica"

Laurence Rassel, la nova directora de projectes de la Fundaci¨® T¨¤pies, t¨¦ el somriure f¨¤cil i les ides clares. Concep la seva labor com un continu proc¨¦s de di¨¤leg entre espais, artistes i situacions i no tem afirmar que "les diferents l¨ªnies de treball es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant". Sap que es mou en un ¨¤mbit massa mutable per encotillar-lo en r¨ªgides declaracions d'intencions, que sovint no es compleixen, i porta anys enfrontant-se al m¨®n de l'art, des d'una aproximaci¨® que no es plasma nom¨¦s en projectes novedosos i artistes emergents, sin¨® sobretot en una forma innovadora de plantejar el paper del comissari i del centre d'art, en relaci¨® a la societat. Les seves anteriors col¡¤laboracions amb la Fundaci¨® T¨¤pies garanteixen cert continuisme amb la pol¨ªtica de la seva predecessora, Nuria Enguita, que va deixar sorpressivament el c¨¤rrec despr¨¦s de deu anys. Tot i aix¨°, l'actitud de Rassel i el seu passat com a directora del centre cultural de Brussel¡¤les Constant fa presagiar una nova obertura cap a l'entorn, que es plasma en la voluntat de recuperar la connexi¨® amb la ciutat, relacionar-se amb altres espais, col¡¤lectius i experi¨¨ncies i transcendir, no nom¨¦s metaf¨°ricament, els l¨ªmits f¨ªsics de la fundaci¨®. La seva seu en l'hist¨°ric edifici de Dom¨¨nech i Montaner roman tancada per reformes des del passat mes de gener i, malgrat que les obres havien d'acabar el juny, de moment no t¨¦ data de reobertura.

"Volem ensenyar les facetes menys conegudes de T¨¤pies"

Pregunta. Quins s¨®n els seus objetius prioritaris?

Resposta. El principal ¨¦s ensenyar les fonts i les refer¨¨ncies, revelar els processos d'investigaci¨® i el treball intern de la instituci¨®, i els di¨¤legs que es creen entre els seus espais i funcions. L'exposici¨® ¨¦s nom¨¦s un dels diversos moments p¨²blics de l'activitat d'un centre d'art i ha de relacionar-se amb els altres. Cal obrir les fonts, pensant en una idea de comunitat i solidaritat. A trav¨¦s de l'art els museus poden afavorir encontres d'un altre tipus, entre gent que mai es creuaria. El net.art, l'an¨¤lisi de les noves eines tecnol¨°giques i els arxius, s¨®n altres temes prioritaris, junt amb la necessitat d'activar la biblioteca i divulgar els seus fons. Volem fer pedagogia art¨ªstica, cosa que no significa nom¨¦s posar en marxa tallers i activitats per a nens, adolescents i adults, sin¨® sobretot enfrontar-se a la cultura contempor¨¤nia des d'un enfocament art¨ªstic, te¨°ric i pol¨ªtic. No hi haur¨¤ ruptures perqu¨¨ ¨¦s important seguir la narrativitat d'un espai cultural.

P. En la seva traject¨°ria vost¨¨ ha manifestat sempre un especial inter¨¨s pels desenvolupaments tecnol¨°gics i la seva repercusi¨® en la societat i el comportament hum¨¤, des d'una ¨°ptica feminista...

R. El feminisme ¨¦s un posicionament cr¨ªtic cap a la realitat. Mirar l'art contemporani des d'aquesta perspectiva no significa nom¨¦s abordar q¨¹estions de g¨¨nere, sin¨® tamb¨¦ sortir de la modernitat can¨°nica per interrogar-se sobre fen¨°mens i formats minoritaris, marginals i subalterns. A m¨¦s, tenim la sort de poder reflexionar i posar en q¨¹esti¨® l'art contemporani des de la pr¨°pia hist¨°ria de l'art, que es materialitza en la figura i l'obra d'Antoni T¨¤pies i en la seva visi¨® de l'acte creatiu com a talism¨¤, energia i for?a curativa. De cares al vint¨¨ aniversari de la inauguraci¨® de la fundaci¨®, el 2010, volem ensenyar les facetes menys conegudes de T¨¤pies i obrir els seus textos i obres a altres visions i eines, des d'una perspectiva multidisciplinar.

P. Internet tindr¨¤ m¨¦s protagonisme en el seu projecte?

R. El web ha de considerar-se com un espai d'acci¨® i no com un llibre o un aparador. La p¨¤gina de la Fundaci¨® (www.fundaciotapies.org) t¨¦ tots els recursos necessaris per convertir-se en una plataforma de creaci¨® i participaci¨®. Ho puc dir amb seguretat perqu¨¨ es va realitzar a Constant. A m¨¦s, des de desembre el web servir¨¤ per posar a disposici¨® del p¨²blic tot el material que es genera a la Fundaci¨®. Aix¨° permetr¨¤ visibilitzar els debats, les investigacions i els processos creatius que constitueixen la labor di¨¤ria de la Fundaci¨® i contribuir¨¤ a explicar i compartir amb el p¨²blic la nova forma de treballar que volem instaurar. Ens mourem entre all¨° cl¨¤ssic i all¨° tecnol¨°gic, perqu¨¨ no hi ha d'haver nost¨¤lgia ni amn¨¨sia, l'important ¨¦s situar-se en un marc hist¨°ric, en un espai-temps determinat.

P. Qu¨¨ opina de les problem¨¤tiques vinculades a la identitat pol¨ªtica i cultural catalana i al projecte del pavell¨® catal¨¤ a la Bienal de Ven¨¨cia?

R. El projecte del pavell¨® pot resultar interessant. Els elegits s¨®n artistes molt cr¨ªtics, que han col¡¤laborat amb la Fundaci¨® anteriorment. Tot i que no s¨®c flamenca, s¨®c molt conscient de les problem¨¤tiques relacionades amb la identitat nacional. El nacionalisme ¨¦s un arma de doble tall, pot ser molt negatiu, per¨° tamb¨¦ un espai de resist¨¨ncia, risc i laboratori, una forma d'obrir-se al m¨®n. A Flandes es va apostar pel risc cultural i a Catalunya tamb¨¦, i des de la seva hist¨°ria de resist¨¨ncia i poder cultural poden actuar de forma generosa, sense por a all¨° estrany. L'important ¨¦s saber qui ets, saber el que has viscut i no tenir por.

P. En el passat la Fundaci¨® va impulsar projectes molt cr¨ªtics amb el turisme de masses i la transformaci¨® de Barcelona en una ciutat a la mida del turista...

R. Barcelona ha canviat molt en els 20 anys de vida de la Fundaci¨®. Hi ha molta oferta i molt diversificada. Jo no tinc cap preconcepte cap als turistes, no els veig com a massa, sin¨® com a persones. Cal compartir experi¨¨ncies i coneixements i saber-los transmetre i comunicar. La Fundaci¨® ha de ser per a tots un espai d'empowerment, ¨¦s a dir, de potenciaci¨® i empoderament, un concepte molt usat en l'¨¤mbit feminista, que indica l'augment de poder, for?a i confian?a que proporciona compartir les fonts de la informaci¨® i el saber.

P. Quins s¨®n els projectes m¨¦s immediats de la Fundaci¨®?

R. Les obres, que realitzen els arquitectes ?balos i Herreros, s'estan allargant per problemes de permisos i per la condici¨® d'edifici hist¨°ric protegit de la Fundaci¨®, per la qual cosa ¨¦s impossible fixar una data d'obertura. Quan es torni a obrir, ho far¨¤ amb una exposici¨® de l'artista basc Ibon Aramberri, que encara forma part de la programaci¨® de Nuria Enguita, juntament amb les mostres de Pere Noguera i Anna Maria Maidino, una artista brasilera de l'escola d'Helio Oiticica, que fa objectes, dibuixos i pel¡¤l¨ªcules.

P. Quan i com iniciar¨¤ la seva programaci¨®?

R. Presumiblement el 2010. Ja estem treballant a ple ritme. Hem publicat el llibre de l'artista croata Sanja Ivekovic i aviat sortiran els de Pedro G. Romero, del projecte Narratives urbanes i sobre les pel¡¤l¨ªcules del Maig'68. A m¨¦s, realitzarem intervencions en el web i en altres espais de la ciutat. Una de les meves primeres mostres abordar¨¤ l'obra de l'artista brit¨¤nica d'Imogen Stidworthy. Tamb¨¦ estic treballant en un cicle d'exposicions, en col¡¤laboraci¨® amb la comiss¨¤ria canadenca Catherine De Zaghen, que comen?ar¨¤ amb una col¡¤lectiva de dibuixos d'artistes poc conegudes a Espanya, com Bracha Lichtenberg Ettinger.