"Tinc fama de ser un tio una mica dif¨ªcil"

L'actor Joel Joan (Barcelona, 1970) estrena aquests dies el seu nou treball teatral, Jo s¨®c la meva dona. El muntatge ¨¦s la versi¨® catalana, dirigida per Marta Angelat, de l'obra de Doug Wright sobre el personatge real del transvestit alemany Charlotte von Mahlsdorf. Joan torna a La Villarroel de Barcelona, una sala que li agrada molt tot i admetre que no treballa en altres teatres perqu¨¨ no li truquen. Ho atribueix a la seva fama de dif¨ªcil, a la dedicaci¨® a projectes personals i a la no pertinen?a a cap "companyia virtual" de les que, opina, funcionen a la ciutat per afinitats art¨ªstiques.

P. Aquest ¨¦s el seu primer mon¨°leg. S'estima m¨¦s treballar sol perqu¨¨ no li faci ombra ning¨², o ¨¦s que ha vingut aix¨ª?

L'actor estrena a la Villarroel un mon¨°leg sobre un transvestit

"En aquest pa¨ªs, si dius el que penses t'acusen d'afany de protagonisme"

R. B¨¦, ¨¦s cert que al voltant del mon¨°leg es poden fer moltes conyes. L'obra va triomfar molt a Broadway. Javier Daulte en va veure un muntatge argent¨ª i vaig tenir la sort que pens¨¦s en mi per fer aquest text, molt interessant i ben escrit. I resulta que t¨¦ format de mon¨°leg.

P. Molts cr¨ªtics li retreuen un excessiu protagonisme en les obres, fins al punt de no deixar lluir els altres actors, i tamb¨¦ un exc¨¦s d'histrionisme.

R. Aquesta faceta histri¨°nica no la veig, jo ja dec ser histri¨°nic i per a mi no ho ¨¦s. Aix¨° no dep¨¨n tant del que jo faig com la mirada del cr¨ªtic respecte a m¨ª.

P. Quins reptes li ha plantejat aquesta obra?

R. Steven Spielberg en podria fer una gran pel¡¤l¨ªcula, perqu¨¨ ho t¨¦ tot: drama, trag¨¨dia, com¨¨dia, profunditat. Es podrien gastar milions en una superproducci¨® sobre els r¨¨gims m¨¦s repressius que ha conegut Europa, els nazis i els comunistes. El repte ¨¦s explicar una grandiosa hist¨°ria amb unes faldilles posades, on el personatge principal ¨¦s Charlotte von Mahlsdorf, per¨° a m¨¦s faig entre quinze i setze personatges m¨¦s.

P. ?ltimament se'l veu lligat al Grup Focus i especialment a la Villarroel. ?s per fidelitat o perqu¨¨ no li truquen d'altres llocs?

R. ?s perqu¨¨ no em truquen d'altres llocs, o quan ho fan estic liat amb altres coses. Per¨° tant aquesta obra com l'anterior, Intimitat, s¨®n textos que quan els vaig llegir ja em van venir ganes de fer-los. Qu¨¨ importa si la sala ¨¦s la mateixa de fa 10 anys, o si no truquen del Nacional, si tinc la gran sort de fer un text que m'interessi, que tinc ganes de compartir amb el p¨²blic i penso que interessa als altres. Per a mi ¨¦s molt m¨¦s important aix¨° que l'aparador on ho fas. Em sento realment afortunat.

P. Per qu¨¨ creu que no li truquen?

R. Per v¨¤ries raons. No tinc massa bona fama. Tinc fama de ser un tio una mica dif¨ªcil. No crec que sigui per q¨¹estions pol¨ªtiques.

P. Creu que ¨¦s per q¨¹estions art¨ªstiques, o perqu¨¨ desperta f¨ªlies per¨° tamb¨¦ moltes f¨°bies?

R. Per q¨¹estions art¨ªstiques no ho crec. No ho s¨¦.

P. Per¨° vost¨¨ es considera una persona dif¨ªcil?

R. No dec ser massa f¨¤cil. En aix¨° penso que tenen ra¨®. Clar que a veure quin actor ¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ en aquest m¨®n est¨¤s sempre molt exposat a tot, i aix¨° ens fa molt vulnerables, fins i tot m¨¦s neur¨°tics o paranoics del que caldria. A m¨¦s, jo he estat molts anys treballant en projectes propis, i potser alg¨² pensa que ¨¦s impossible comptar amb mi. I a la professi¨® hi ha in¨¨rcies, molts directors comencen a treballar amb un grup d'actors i poden estar-hi molts anys, un fet normal perqu¨¨ vol dir que han trobat una f¨®rmula, una mec¨¤nica de treballar, una sensibilitat. Jo no formo part de cap companyia d'aquestes virtuals que existeixen a la ciutat.

P. Tamb¨¦ diuen que t¨¦ un gran ego i ¨¦s bastant altiu.

R. Qui ho diu, aix¨°? Que tinc un ego gran?: segur. I que s¨®c altiu?: ¨¦s probable.

P. Diu que no creu que li deixin d'oferir feines per la seva significaci¨® pol¨ªtica, per¨° pot influir-hi?

R. Penso que en general no, per¨° potser ho haurem de dir d'aqu¨ª a uns anys. En els pa?sos lliures ¨¦s normal que la gent p¨²blica quan els pregunten diguin el que pensen i fins i tot aprofitin la seva resson¨¤ncia medi¨¤tica per lluitar a favor d'all¨° en qu¨¨ creuen. En canvi, en aquest pa¨ªs quan alg¨² ho fa encara es pren com que t¨¦ afany de protagonisme, ¨¦s un egoc¨¨ntric o un simple provocador i nom¨¦s ho fa per tocar els collons. ?s un pa¨ªs tan antic que pots incomodar dient certes coses, perqu¨¨ tots fa temps que hem decidit que ja no se'n parla. Doncs no ¨¦s el meu cas.

P. Aquesta incomoditat que provoca, en qu¨¨ es tradueix?

R. Ho veig molt clar en les cr¨ªtiques. Abans d'estar posicionat tamb¨¦ notava certa bilis de molts cr¨ªtics, de vegades per coses tan tontes com ser una mica m¨¦s alt o m¨¦s guapo que ells. Per¨° si dic coses que els incomoden profundament, com el meu independentisme desacomplexat, es pot traduir sovint en cr¨ªtiques que pixen fora de test, on notes que aquella persona t¨¦ una bilis i una r¨¤bia respecte a mi que no li pertoca per la seva feina.

P. ?s perill¨®s parlar d'incapacitat dels cr¨ªtics per separar el rigor professional amb la ideologia.

R. Molt, per¨° passa. I respecte a les institucions o gent que em pot oferir feina, jo veig constantment que molts companys meus fan telefilms i jo no. I aqu¨ª s¨ª que crec que ¨¦s perqu¨¨ a l'hora de vendre'ls a la televisi¨® gallega, o a la resta de la FORTA, potser la meva persona cre? incomoditats a Gal¨ªcia o Val¨¨ncia. Per¨° no em traumatitza que no em truquin per fer telefilms, perqu¨¨ al cap i a la fi s¨®n el que s¨®n.

P. No ha fet mai un exercici d'autocr¨ªtica i ha pensat que potser no els interessa com a actor?

R. S¨ª, tamb¨¦. Aix¨° ¨¦s el primer que penso, que no agrado com a actor. Hauria d'haver comen?at per aqu¨ª. El que passa ¨¦s que tamb¨¦ veus el nivell d'alguns actors i penses que a vegades els gustos te'ls fas venir b¨¦ perqu¨¨ t'encaixin amb els teus principis.

P. Com ¨¦s que alg¨² que nom¨¦s ha dirigit una pel¡¤l¨ªcula presideix el Col¡¤legi de directors de Catalunya?

R. Perqu¨¨ em van proposar el c¨¤rrec i van pensar que malgrat ser un director que nom¨¦s tenia una pel¡¤l¨ªcula podia tenir la for?a i la capacitat de lideratge per tirar endavant el Col¡¤legi, una instituci¨® amb molts problemes. Ara estem duent a terme la creaci¨® de l'Acad¨¨mia de cinema catal¨¤.

P. Per¨° aquesta acad¨¨mia no ¨¦s fum? Es va constituir a corre-cuita, i no se n'ha tornat a sentir parlar.

R. Fum? I ara!. La presentarem en breu. Fins ara hem treballat buscant patrocinadors i suports d'institucions p¨²bliques. L'acad¨¨mia neix de la necessitat de dotar els antics premis Barcelona del marc i del prestigi que tenen els altres premis que la majoria dels nostres professionals guanyen arreu del m¨®n, com els C¨¦sar, els Goya i fins i tot els Oscar. Per fer un pas endavant en autoestima i en autoconeixement, i que tot aix¨° serveixi per fer ind¨²stria i es transformi en m¨¦s espectadors a les sales.

P. Vost¨¨ va protagonitzar un llarg matrimoni art¨ªstic amb Jordi S¨¢nchez. Es van barallar?

R. Junts cre¨¤vem uns personatges que empatitzaven molt amb la gent, el pallasso blanc i el vermell, per¨° alhora ens encasellava en els mateixos rols. Despr¨¦s de 10 anys junts i de ser en aquest cam¨ª sense sortida, vam decidir tirar cadasc¨² pel seu costat. Per¨° som amics.

P. Vost¨¨ deia molt content que participaria en catal¨¤ a la pel¡¤l¨ªcula de Woody Allen i se'l sentiria arreu. Per¨° van i li posen per sobre una veu en off. No es va sentir una mica frustrat o rid¨ªcul?

R. No, ja m'ho imaginava. A vegades desapareixes de la pel¡¤l¨ªcula sencera, el cinema va aix¨ª. Llegint les seq¨¹¨¨ncies ja sabia que les meves r¨¨pliques estaven entre veus en off, i quan aix¨° passa ¨¦s f¨¤cil que la seq¨¹¨¨ncia acabi saltant tota.