Polsegueres i psicosis

Doncs hi solia haver tres tipus de papers a casa de la gent que a vegades escriu o que simplement de tant en tant apunta alguna cosa o esbossa algun intent de carta: u, els papers que van directament a les escombraries; dos, els que es guarden b¨¦; i tres, els que es deixen a sota el llit o al fons d'un calaix i a la llarga s'acaben llen?ant. Ara amb la xarxa o entrexarxa la cosa ha canviat i tots tenim acc¨¦s a les tres piles de tothom, hem perdut la vergonya i hem posat les nostres escombraries a l'abast de totes les mirades, som com aquell que fica la m¨¤ a les papereres del passeig a veure qu¨¨ hi troba, tots remenant a la immensa fossa comuna de la brossa de tots. D'un poema de qualsevol autor, ja no n'hi ha nom¨¦s comentaris fets per cr¨ªtics o per estudiosos: ara en pots trobar f¨¤cilment de redactats per lletraferits espontanis, per ignorants totals, per innocents aut¨¨ntics, per disminu?ts morals, per illetrats intel¡¤ligents, per adolescents enyorats, per aspirants a no ser res, per psic¨°tics vocacionals... i alguns no s¨®n pas pitjors que els dels tradicionals professionals professorals, molts dels quals es podrien enquadrar perfectament en alguna de les damunt dites categories. Dels escrits que pesques enganxats a la xarxa de l'arrossegament electr¨°nic sovint n'hi ha, com ¨¦s l¨°gic, puix que es tracta de contenidors d'escombraries, que te'ls trobes empastifats amb filets de pl¨¤tan i peles de figa amb retalls d'ungla retallada bruts de sang de tampons o esparadraps, a m¨¦s de la pelussa enganxada provinent de la polseguera recollida en haver escombrat, a les cases que escombren.

Una altra cosa i que no t¨¦ pr¨¤cticament res a veure amb les papereres p¨²bliques s¨®n els escriptors artistes, o sigui els poetes en el sentit m¨¦s ampli de la paraula, en el sentit que Kafka ¨¦s poeta: aquests escriptors poden tenir moltes manies (de si prefereixo un bol¨ªgraf negre de punta no gaire fina, o una llibreta de paper reciclat sense quadricular, o una cadira girat¨°ria i que grinyoli for?a, i aix¨ª) o no tenir-ne cap, per¨° escriuen. En qualsevol civilitzaci¨® que es trobin, escriuen. Escriuen damunt d'argila, amb pinzell, en llapis, a l'ordinador o a dins del cervell.

Diuen que Llull tenia un llibrot de set-centes p¨¤gines al cap, de mem¨°ria, tot sencer fins a l'¨²ltim detall, abans de comen?ar-lo a dictar a l'escrivent del monestir on s'havia aturat a passar un parell de nits que al final es convertien en unes quantes setmanes. I el gran mag lul¡¤li¨¤ Jord¨¤ Bru tamb¨¦ duia l'ordinador a dins del cap i abans d'aixecar-se per a escriure ja ho tenia tot redactat fins a l'¨²ltima coma. D'aixecar-se o d'asseure's, aix¨° ja no ho s¨¦.

Un aforisme, un poema, una rondalla, poden estar perfectament acabats dins del cap del seu autor o inventor, no els cal cap altre suport, sempre que el dit autor no sigui mut, en el qual cas s¨ª que li far¨¤ falta embrutar el pergam¨ª, treballar l'argila tova o picar fort la roca dura. Si no ¨¦s que prefereix gravar directament als espadats de la boca de l'infern atacant-los amb focs corrosius, a cavall d'una ¨¤guila i entre remolins de n¨²vols negres, com William Blake. O dibuixar els versos amb el dit damunt l'arena.