"El poeta Bartra ¨¦s una invenci¨® de l'escriptora Muri¨¤"

Amb motiu de l'aniversari del naixement del seu pare, hem pogut parlar a Barcelona amb Roger Bartra Muri¨¤ (M¨¨xic, 1942), fill d'Agust¨ª Bartra i Anna Muri¨¤; conegut antrop¨°leg, soci¨°leg i escriptor, que considera els seus nombrosos assaigs publicats com una part m¨¦s del seu treball literari. Feia un parell de mesos que havia intentat una cita amb ell a M¨¨xic, per¨° estava d'any sab¨¤tic a Londres. Ara tenia l'oportunitat d'entrevistar-lo per con¨¨ixer el vessant m¨¦s hum¨¤ i familiar de l'Agust¨ª Bartra.

Diuen que en Roger s'assembla al pare. Alt, prim, amb un posat un xic aristocr¨¤tic, bon conversador i d'una extrema amabilitat. Diu estar molt emocionat amb l'inter¨¨s que ha despertat l'obra d'en Bartra a casa nostra i vol localitzar la placa que van instal¡¤lar aquest any a la Rambla de Santa M¨°nica, en record del lloc on va venir al m¨®n. Era el 8 de novembre de l'any 1908. Al nen li posaven de nom Agust¨ª, fill d'una fam¨ªlia obrera de Barcelona que -pocs anys despr¨¦s- se'n van anar a viure a Sabadell. All¨ª, el jove Bartra va comen?ar a treballar en una f¨¤brica del t¨¨xtil, encara que sempre estava a punt d'arribar tard perqu¨¨ de cam¨ª hi havia una llibreria i cada mat¨ª es quedava aturat, fascinat davant l'aparador.

"Voldria que el centenari ajud¨¦s a viure sense por el record de les atrocitats del franquisme"

De vocaci¨® preco? i formaci¨® autodidacta, quan la fam¨ªlia torna a Barcelona guanya un premi de contes organitzat per l'Ateneu Enciclop¨¨dic Popular i el 1936 entra de periodista a la publicaci¨® Mirador. Per¨° -amb l'esclat de la Guerra Civil- ¨¦s cridat a files, el mateix dia que surt el seu primer llibre: Cant corporal. Lluita als fronts de l'Arag¨® i Lleida, fins que -l'any 1939- ha d'exiliar-se a Fran?a, on passa pels camps de refugiats de Sant Cebri¨¤, Argelers i Agde. Un cop alliberat, al castell de Roissy-en-Brie coincideix amb altres escriptors catalans, com Pere Calders, Merc¨¨ Rodoreda, Francesc Trabal i la que seria la seva esposa, l'escriptora Anna Muri¨¤.

Roger Bartra recorda el seu pare com "un home molt casol¨¤, que no sortia molt i a qui no li agradaven les tert¨²lies, molt treballador, sempre tancat al seu escriptori. De tant en tant feia reunions a casa, on es discutia de pol¨ªtica i de literatura. Per¨° era un home a qui no agradava l'espectacle de si mateix. Era molt reservat, molt lligat a la petita vida quotidiana d'una modesta fam¨ªlia d'exiliats. La seva era una vida s¨°bria, austera, sense gaires recursos, ja que els meus pares vivien dedicats a la literatura i no a guanyar diners. Una vida que potser no s'intueix en la seva obra, que tenia un to fort, ¨¨pic, a l'entorn de les llibertats fonamentals".

La seva mare, Anna Muri¨¤ (1904-2002), era una coneguda novel¡¤lista i assagista, dirigent pol¨ªtica i feminista, que havia treballat a la Generalitat i era ¨ªntima amiga de Merc¨¨ Rodoreda. La relaci¨® amb l'Agust¨ª va comen?ar a Fran?a i tots dos junts, abans de l'ocupaci¨® alemanya, van decidir anar-se'n a Xile. Per¨° el vaixell els va portar a la Rep¨²blica Dominicana del dictador Trujillo i a la Cuba de Batista, fins a poder arribar a M¨¨xic, l'any 1941. "All¨ª van ser molt ben rebuts, encara que hi havia un cert malestar per aquella invasi¨® d'intel¡¤lectuals europeus. Una injecci¨® cultural molt apreciada, per¨° amb alguns recels que procedien d'aquella tradici¨® nacionalista mexicana que el meu pare detestava. Ell odiava els nacionalismes de tota mena, d'esquerres o de dretes. No obstant, els exiliats espanyols es van poder inserir en la cultura del pa¨ªs, endegant editorials i revistes, treballant a les universitats o fundant el que avui es coneix com el Colegio de M¨¦xico, que aleshores es deia la Casa de Espa?a".

Obligats a viure lluny de Catalunya, molt aviat es va crear una relaci¨® afectiva amb la resta de refugiats. "Formaven un petit grup amb el dibuixant Josep Bartol¨ª, amb Ramon Xirau -fill del gran fil¨°sof Joaquim Xirau-, o amb Manel Duran, que es reunia sovint a casa. De petit recordo l'historiador Nicolau d'Olwer, que ja era molt gran, amb el cabell blanc. Tamb¨¦ hi va haver relaci¨® amb l'Orfe¨® Catal¨¤, que organitzava vetllades de teatre, recitals de poesia i confer¨¨ncies. Encara que el meu pare molt aviat es va integrar en la cultura mexicana i tot all¨° de l'Orfe¨® li resultava un xic folkl¨°ric; un lloc una mica trist, amb gent gran molt enyorada, sempre esperant no se sabia ben b¨¦ el qu¨¨. Potser el millor amic del pare era Pere Calders. Quan jo era un nen sempre estava jugant a casa seva amb els seus fills, o ells venien a casa nostra. Fins i tot van muntar una fusteria junts, que ¨°bviament va fracassar. Cap dels dos en sabien res, ni de fusteria ni de negocis. El pare explicava que una vegada els hi van encarregar una taula de juntes per un banc, sobre la qual hi anava un vidre. I ho van fer tan malament que, a la setmana, la fusta es va encorbar i el vidre va petar. De tota manera aix¨° va durar nom¨¦s uns mesos, perqu¨¨ el meu pare sempre va viure a l'entorn de la ind¨²stria editorial, fent correccions, fins que es va independitzar com a traductor. Ell treballava amb una l¨°gica molt peculiar, guanyant el just per poder viure i dedicar-se als seus escrits".

Agust¨ª Bartra explicava que va creuar els Pirineus amb "sarna a la pell i un llibre de Rilke a la motxilla". La guerra i les seves conseq¨¹¨¨ncies eren un tema constant. "A casa tot eren an¨¨cdotes de la vida sota la II Rep¨²blica i la Guerra Civil. Tots dos eren profundament republicans i l'al?ament de Franco va suposar una veritable desgr¨¤cia, una trag¨¨dia que els hi va canviar totalment la vida. Sobretot ma mare, sempre parlava d'aquella Catalunya de la petita burgesia lligada a la idea del seny, que admiraven i detestaven al mateix temps".

La literatura era l'altre gran tema de conversa. "Els meus pares sempre estaven parlant de literatura, tenien converses molt llargues i vives, discutien per¨° mai es barallaven. Tots dos opinaven sovint sobre la feina de l'altre. En gran mesura, el poeta Bartra ¨¦s una invenci¨® de l'escriptora Muri¨¤, que va esdevenir l'art¨ªfex de la biografia del seu marit. Molt intel¡¤ligentment, anava modelant l'obra del meu pare mentre escrivia la seva. No s¨¦ si el pare era conscient d'aix¨°, per¨° la mare s¨ª; i estava molt contenta amb el seu paper".

No obstant aix¨°, com ¨¦s habitual en aquells que s¨®n obligats a deixar la seva llar, la gran preocupaci¨® d'aquells anys era la fam¨ªlia que havien deixat a Catalunya. "El pare tenia un germ¨¤ -que pocs anys despr¨¦s tamb¨¦ va anar a M¨¨xic- i el seu pare, amb qui s'escrivia sovint. Jo recordo els sobres que arribaven d'Espanya, les cartes de l'avi, amb els segells de la dictadura i amb consignes escrites a m¨¤ -?Viva Franco!, ?Viva el General¨ªsimo!- que s'havien de posar per evitar que la censura les incaut¨¦s. Eren cartes curoses, perqu¨¨ a vegades les obrien. Em van impactar molt i encara les recordo amb horror. No tenia m¨¦s fam¨ªlia, encara que s¨ª va mantenir molta correspond¨¨ncia amb amics catalans; un contacte intens i continuat. Escrivia unes cartes espl¨¨ndides, a les que hi dedicava molt de temps. Quan jo vaig marxar de M¨¨xic ens cartej¨¤vem regularment. El dia a dia era amb la mare, per¨° cada dos o tres mesos arribava una carta del meu pare, suculenta, ben treballada liter¨¤riament. Era tan conscient que all¨° formava part de la seva obra que en feia c¨°pies i les guardava. Per a ell era com escriure un poema. Per aix¨° era un veritable regal rebre una carta seva".

L'any 1948 mor el pare de Bartra i ell no pot acomiadar-se. "Ho va portar molt malament. Ell adorava el seu pare i va patir molt per no poder tornar-lo a veure. El meu avi era un artes¨¤ per qui sentia una gran admiraci¨®, que al final de la seva vida es va dedicar a dibuixar; era un excel¡¤lent paisatgista. Les imatges m¨ªtiques de la Catalunya que jo coneixia no eren de fotografies, sin¨® dels dibuixos que enviava amb les seves cartes. Una col¡¤lecci¨® ampliada quan va venir el meu oncle a M¨¨xic, que en va portar una bona quantitat. Des d'aleshores, a les parets de casa hi havia, en comptes de quadres, els paisatges rurals dibuixats per l'avi. Sempre el camp -encara que sabia que era una visi¨® id¨ªl¡¤lica-, perqu¨¨ el meu pare detestava la ind¨²stria, potser perqu¨¨ l'havia viscut i l'havia patit com a treballador. Ell sentia que la civilitzaci¨® industrial estava destruint l'anima dels homes".

"Voldria que el centenari ajud¨¦s a viure sense por el record de les atrocitats del franquisme"

Poc despr¨¦s, la fam¨ªlia Bartra empr¨¨n un viatge als Estats Units gr¨¤cies a una beca concedida a l'Agust¨ª per la Fundaci¨® Guggenheim, per la qual fa una antologia de la l¨ªrica nord-americana en catal¨¤, que dos anys despr¨¦s publicar¨¤ tamb¨¦ en castell¨¤. Fins que -al 1953- els EE UU signen els pactes amb el franquisme, trencant per als exiliats tota esperan?a d'un retorn immediat. "All¨° va significar que no tornarien i que Franco moriria al llit. Des d'aquell instant tot va canviar. Encara que no recordo cap reacci¨® especialment tr¨¤gica, ni d'amargura. Es va viure amb humor, amb aquella dita que els catalans tenien un dit m¨¦s curt de tant donar cops a sobre la taula dient: 'aquest any caur¨¤ Franco!'. A partir d'aquell moment ja no es deia 'quan caigui Franco', sin¨® 'quan mori Franco', i tots tenien una botella de cava al frigor¨ªfic per celebrar-ho. Aquell 1953 acabaven de tornar de viure dos anys als Estats Units. Van tornar a M¨¨xic -on estaven ja molt integrats- i es van fer a la idea que sempre viurien all¨ª, i que els seus fills ser¨ªem mexicans. Tanmateix, ell admirava la cultura nord-americana i mai va participar del prejudici anti-gringo. Potser aquells pactes el van ajudar a entendre millor qu¨¨ eren els Estats Units, per¨° no va ser mai anti-americ¨¤. De fet, a casa ¨¦rem biling¨¹es, parl¨¤vem catal¨¤ i angl¨¨s. Jo nom¨¦s vaig aprendre el castell¨¤ de tornada a M¨¨xic".

L'experi¨¨ncia en el pa¨ªs centre-americ¨¤ no sols va marcar les vides dels seus pares. El jove Roger Bartra recorda molt b¨¦ aquell pa¨ªs "ficat de ple en l'autoritarisme revolucionari del PRI. Era un govern d'esquerres per¨° de m¨¤ dura, hereu del president L¨¢zaro C¨¢rdenas -a qui adoraven tots els refugiats-, que va ser el creador d'un sistema pol¨ªtic molt autoritari, al mateix temps que el gran reformador del pa¨ªs. Encara que sigui molt admirat, els sis anys de la seva presid¨¨ncia van marcar tota la corrupci¨® posterior del PRI. Aquell era un M¨¨xic molt endarrerit, no democr¨¤tic, progressivament m¨¦s repressiu, que acabaria amb la matan?a de Tlatelolco de l'any 1968. El meu pare no vivia la pol¨ªtica mexicana de manera gaire militant, ell vivia en el m¨®n de la poesia. La pol¨ªtica la sentia d'una manera m¨¦s transcendental, no li agradaven els pol¨ªtics mexicans. Jo, en canvi, vaig cr¨¦ixer en una generaci¨® que volia fer reformes, canviar el m¨®n; i aix¨° va fer que acab¨¦s exiliant-me del meu pa¨ªs, com abans ho havien fet els meus pares. Me'n vaig anar a Vene?uela, i despr¨¦s a Anglaterra i a Fran?a".

De sobte, per pura casualitat, quan ja s'havien instal¡¤lat definitivament a la seva llar mexicana, el matrimoni Bartra fa un viatge per Europa i l'any 1970, en un rampell, decideixen arribar fins a Barcelona i veure amb els seus propis ulls el pa¨ªs que havien deixat trenta anys abans. "Encara era viu el dictador, per¨° estava a les acaballes. La situaci¨® pol¨ªtica havia canviat i van venir de visita per una setmana. Els va rebre tanta gent a l'aeroport i amb tant d'afecte que, als pocs dies, de manera sobtada i fulminant, decidien quedar-se. Van veure que la imatge que tenien a l'exili -pr¨°pia de la postguerra- ja no es corresponia amb la de la Catalunya real. La cultura i la societat havien evolucionat, i aquella impressi¨® va fer que es quedessin definitivament. El meu pare, que era un intel¡¤lectual biling¨¹e, va recuperar la connexi¨® amb la Catalunya que ell recordava de la seva joventut. I encara que el van censurar, va poder publicar al seu pa¨ªs, trobant una nova generaci¨® de poetes catalans que apreciaven la seva feina. Tanmateix, guanyar-se la vida aqu¨ª va ser m¨¦s dif¨ªcil que a M¨¨xic; fins que -dos anys despr¨¦s- un grup d'empresaris del Vall¨¨s van decidir adoptar-lo i se'n va anar a viure a Terrassa, on va morir l'any 1982".

Roger Bartra ja havia estat altres vegades a Barcelona, per¨° aquesta ¨¦s una ocasi¨® especial. El seguit de commemoracions han estat tota una sorpresa "perqu¨¨ jo em vaig acostumar a qu¨¨ el meu pare i la seva obra eren marginals. Durant el franquisme per raons evidents, i despr¨¦s per la peculiar evoluci¨® de la cultura catalana, on la seva obra era poc considerada". Se'l veu content, disposat a atendre tothom que se li acosta per parlar-li de la poesia de l'Agust¨ª Bartra. "M'agradaria pensar que aquest aniversari forma part del proc¨¦s de recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica i que ajudar¨¤ a viure sense por el record de les atrocitats que van caracteritzar el franquisme. Per a mi, a m¨¦s d'un significat personal, t¨¦ un significat pol¨ªtic", no es cansa de dir.