Obama i Mois¨¨s

La vict¨°ria de Barack Obama en les eleccions presidencials del passat dimarts als Estats Units deixa en l'aire una pregunta que planava damunt aquesta possibilitat des del moment mateix que va decidir presentar-se als comicis: ?pot un negre convertir-se en president dels Estats Units? En una visita recent a Barcelona, l'escriptor nord-americ¨¤ Paul Auster deia que si Obama no resultava elegit, aix¨° es deuria solament al fet que era de ra?a negra. Perqu¨¨, evidentment, era m¨¦s jove i din¨¤mic que el seu contrincant; s'ha situat, relativament, en l'altre cap de la pol¨ªtica fr¨¨vola i desprestigiada de George Bush; el seu programa socialitzant resulta m¨¦s atractiu per a la immensa massa de votants de la classe mitjana nord-americana; t¨¦ projectes una mica sensats respecte a l'embolic iraqui¨¤, etc¨¨tera. Tot a favor seu, menys la negror.

"Els nord-americans han trigat molt de temps a acceptar que es pot ser negre, per¨° form¨®s"

La nostra opini¨® ¨¦s que Obama ha estat elegit per la majoria dels ciutadans nord-americans justament perqu¨¨ ¨¦s negre. ?s sabut que en aquell pa¨ªs ocupa un lloc preeminent el fet que un candidat -a la feina que sigui, des de president de la naci¨® fins a venedor d'electrodom¨¨stics- ha de posseir carisma, paraula que deriva del grec kharixomai, "concedeixo una gr¨¤cia" o "complac". Posats McCain i Obama l'un al costat de l'altre resultava clar que el primer posse?a nom¨¦s una envellida p¨¤tina d'heroisme (semi-d¨¦u de la guerra de Troia-Vietnam), mentre que el segon posse?a sens cap mena de dubte un carisma homologable al que van tenir John F. Kennedy, en menor mesura Bill Clinton, i en errada percepci¨®, el mateix George Bush, que no deixava de ser (almenys fa quatre anys) un home amb qui semblava que es podia beure, sense perill, una cervesa a la taberna.

La q¨¹esti¨® resideix ara en analitzar com ¨¦s possible que un negre (encara que ja n'hi ha hagut, especialment als Estats Units, prove?ts de tal gr¨¤cia, com Martin Luther King) s'hagi pogut convertir en president d'una m¨¤quina tan imponent, i de mecanismes pol¨ªtics tan efica?os, per l¨²gubres i sinistres, com la de l'administraci¨® washingtoniana. El nostre punt de vista ¨¦s que ja feia massa anys que els presidents blancs amb suposat carisma, o amb un carisma atorgat a priori , no van estar, per dir-ho aix¨ª, a l'altura: Kennedy enviant els fills d'Am¨¨rica a morir a Vietnam, Clinton fent veure que entre la seva dona i ell no havia passat res despr¨¦s de les reiterades fellatii esdevingudes al despatx ovalat, Bush cometent tota mena de disbarats i portant el seu pa¨ªs a la ru?na.

Es necessitava un home amb carisma, doncs, com ja s'ha dit que ¨¦s imprescindible en un pa¨ªs de venedors ambulants, xerrameques, predicadors i sermonaires, per¨° el color blanc ja estava gastat o s'havia tornat groc per culpa d'un ¨²s excessiu, i sens dubte infructu¨®s, de tota mena de lleixius. Si el color blanc ja no donava de si, llavors, ?per qu¨¨ no provar a veure qu¨¨ succe?a amb el color negre, que al cap i a la fi ¨¦s un color m¨¦s sofert? M¨¦s encara en el cas d'Obama, en la pell del qual s'endevinen restes espor¨¤diques del color blanc que les lleis de Mendel per for?a deuen atorgar-li.

Per¨° encara hi ha m¨¦s coses: si els jueus tamb¨¦ l'han votat, llavors, ?no tindr¨¤ alguna cosa a veure aquesta elecci¨® d'un candidat negre amb el fet que el gran fundador del monoteisme, ¨¦s a dir, Mois¨¨s, devia de tenir la pell d'un color molt semblant al d'Obama, o aproximat, tota vegada que Mois¨¨s -com Sigmund Freud va presentar en feli? hip¨°tesi-, pare d'Israel, no era jueu sin¨® egipci? Si el fill acolorit d'un, o dos egipcis va poder convertir-se en el l¨ªder m¨¦s important de tota la hist¨°ria del monoteisme blanc (teisme que, fet i fet, ¨¦s una forma religiosa equivalent al presidencialisme dels Estats Units), ?no podia Obama convertir-se en el l¨ªder d'aquesta forma subsidi¨¤ria de religi¨® amb un D¨¦u ¨²nic que ¨¦s la democr¨¤cia americana?

Recordem igualment qu¨¨ diu el C¨¤ntic del C¨¤ntics de l'esposa negra enamorada de l'esp¨°s blanc: "Nigra sum sed formosa", ¨¦s a dir, "S¨®c negra, per¨° (i) guapa". ?s sabut que els jueus van tenir treballs a acceptar aquest llibre com un dels llibres can¨°nics de la B¨ªblia, per¨° al final ho van fer, i all¨¤ ha quedat. De manera semblant, els nord-americans han trigat molt de temps a acceptar que es pot ser "niger, sed formosus", "negre, per¨° form¨®s"; i, un cop han acceptat aquesta evid¨¨ncia (vegeu, si no, com li agradaven a Leni Riefensthal, malgrat les teories racistes de Hitler, els massa?, homes negr¨ªssims que tomben d'esquena), no han tingut cap inconvenient, sin¨® tot el contrari, a elevar-lo a la categoria de profeta, una mena d'equivalent de Mois¨¨s conduint el seu poble a la terra promesa. Semblava que les q¨¹estions religioses havien abandonat els nostres temps de secularitzaci¨®, per¨° vet aqu¨ª que els nord-americans s'han lliurat a la creen?a que Barak Obama, com un nou Mois¨¨s, els portar¨¤ un bon dia a les envistes de la terra regalada: "Mois¨¨s va pujar de les planes de Moab al mont Neb¨®, al cim del Pisg¨¤, davant de Jeric¨®, i el Senyor li va fer contemplar tot el pa¨ªs: la regi¨® de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Neftal¨ª, d'Efra?m i de Manass¨¨s, i tot Jud¨¤ fins al mar Mediterrani...", Dt 34, 1-2. Aix¨° s¨ª: com Mois¨¨s, ¨¦s probable que Obama no arribi a passar el Jord¨¤ per veure aquesta terra plena de prosperitat: "Te l'he fet contemplar amb els teus propis ulls, per¨° no hi entrar¨¤s", Dt 34, 4.