Arquitectura bipolar

La pla?a d'Europa, com saben, ¨¦s aquesta pla?a que pren del seu nom l'excusa per donar ra¨® al nombre de torres que s'hi aixecaran, tantes com pa?sos membres de la Comunitat Econ¨°mica Europea. Encara li falta molt per estar enllestida, per¨° alguns dels edificis ja es poden veure, uns acabats i altres gaireb¨¦. Potser en una altra ocasi¨® parlarem d'aquesta pla?a sobre la gran avinguda que comparteixen L'Hospitalet, Barcelona i Sant Adri¨¤. Per¨° avui ho farem de dues de les seves torres. Ambdues s'enlairen sobre el mateix s¨°col al costat sud de la gran pla?a, davant mateix de l'entrada de la Fira 2. Les dues s¨®n potser les m¨¦s vistoses del conjunt. Una ¨¦s un hotel i l'altra un edifici d'oficines. La torre hotel t¨¦ una planta de per¨ªmetre vagament circular, variant aquest cercle abonyegat amb l'al?ada. Aix¨ª ¨¦s m¨¦s petit i arrodonit a baix i m¨¦s gran i irregular a dalt. Est¨¤ folrada amb un enginy¨®s recobriment de tubs d'alumini disposats de forma obliqua de manera que sembla tota ella sotmesa a un efecte de torsi¨®. La torre d'oficines, amb tancaments de vidre i les safates dels forjats lleugerament en volad¨ªs (de fet, ¨¦s un recurs habitual per complir les normes contra incendi) ¨¦s de planta quadrada, per¨° el nucli d'ascensors, escales i serveis es troba contingut en un cilindre de formig¨® armat que recorre tot l'edifici de dalt a baix. Aquest nucli ¨¦s molt similar al de la torre de l'hotel, es podria dir que els dos edificis tenen una ¨¤nima similar i difereixen en la resta de l'estructura. Mentre que a l'hotel es tracta d'una doble corona de pantalles disposades radialment, al d'oficines ¨¦s una malla regular de 7,5 m de columnes de formig¨® que abra?a per tres costats el nucli.

"Les dues torres tenen una ¨¤nima similar, per¨° difereixen en la resta de l'estructura"

Fixant-nos-hi un mica m¨¦s podem veure a la torre d'oficines que el nucli est¨¤ envoltat per una forma irregular molt semblant al per¨ªmetre de la planta de l'hotel. Aix¨° explica part de l'aspecte d'aquest edifici. Les formes de les seves fa?anes s¨®n el producte de la intersecci¨® d'aquest nucli amb les fa?anes. Per explicar-nos-ho podem rec¨®rrer a imaginar el tronc d'un arbre m¨¦s o menys regular, un tros del tronc tallat just quan comencen a obrir-se les branques. Mentre que l'hotel ¨¦s exactament aix¨° (per¨° amb finestres) el d'oficines ¨¦s el tronc contingut en una barra de gel. Vull aclarir que no estic dient que l'edifici sigui tal cosa o que la inspiraci¨® sigui aquesta. Nom¨¦s tracto d'explicar de manera comprensible la seva forma amb aquest exemple. Els edificis no s¨®n arbres ni barres de gel.

He llegit algun cop que la intenci¨® del projectista de les dues torres era que l'edifici d'oficines sembl¨¦s el reflex de l'altre, potser aix¨° ho explicaria en part. Per¨° la q¨¹esti¨® segueix sent la for?ada difer¨¨ncia entre les dues. Ja s¨¦ que el programa de les torres ¨¦s diferent, un edifici d'oficines i un hotel ho s¨®n bastant. Potser s¨ª que el mercat immobiliari d'oficines ¨¦s m¨¦s conservador que el d'hotels i demana poques alegries amb les plantes, per¨° no crec que aquesta sigui la q¨¹esti¨® essencial. La q¨¹esti¨® ¨¦s voler exagerar la difer¨¨ncia, fer joc de contraris, d'elements oposats i de contrastos. L'arquitectura contempor¨¤nia, tan faltada d'arguments, recorre massa sovint a aquest estratagema dels dos oposats per dotar-se de contingut argumental.

?s clar que la idea d'una parella d'escultures o d'edificis ha donat exemples magn¨ªfics; els podem veure a l'obra de Henri Moore o a algunes de les torres projectades per Mies van der Rohe a Chicago. Aquests han utilitzat minuciosament les petites difer¨¨ncies entre les peces, la seva posici¨® relativa i la seva proximitat. En veure'ls els identifiquem com una entitat, s¨®n peces dobles i "entre" elles apareixen virtuts que s¨®n pr¨°pies de l'espai. Quantitativament s¨®n dues, per¨° qualitativament s¨®n m¨¦s. Aqu¨ª no. Els contrastos s¨®n enemics de les subtileses La duplicitat es pot interpretar banalment o de forma intel¡¤ligent. Darrerament el cinema ens ha deixat un magn¨ªfic exemple de la m¨¤ del mateix director: Cartes des d'Iwo Jima i Banderes dels nostres pares. Una espl¨¨ndida parella constru?da a partir del mateix fet i dos punts de vista diferents. Per qu¨¨ l'arquitectura no pot aprendre del cinema?