Thanatos juga... i guanya

El malestar en la civilitzaci¨®

Sigmund Freud

(Trad. Josep-Maria Terricabras)

Accent Editorial

129 p¨¤gines. 15 euros

Segons una distinci¨® usual, caldria parlar de tres per¨ªodes en la traject¨°ria intel¡¤lectual de Freud. El primer estaria dedicat sobretot a elaborar una ter¨¤pia dels trastorns mentals, el segon a definir l'estructura ps¨ªquica de l'¨¦sser hum¨¤, i el tercer es caracteritzaria per una reflexi¨® m¨¦s global o filos¨°fica. Doncs b¨¦, El malestar en la civilitzaci¨® ¨¦s un clar exponent d'aquesta darrera etapa en qu¨¨ es parla de la religi¨®, la cultura, o el sentit de la vida en definitiva. La tesi central no ¨¦s altra que la cultura o la civilitzaci¨®, en el seu sentit m¨¦s ampli, en comptes de contribuir a la felicitat dels ¨¦ssers humans, el que fa ¨¦s fer-los cada vegada m¨¦s dissortats. D'una banda, les normes socials o morals comporten el malestar resultat de la repressi¨® de les tend¨¨ncies instintives, i, d'altra banda, es produeix el malestar complementari que representa el sentiment de culpabilitat nascut de seguir experimentant aquestes tend¨¨ncies prohibides. I la cosa tampoc no seria excessivament greu si es tract¨¦s d'un combat, m¨¦s o menys estabilitzat, entre la recerca de plaer i les tend¨¨ncies repressives, en el qual la primera pogu¨¦s guanyar de tant en tant alguna batalla en la guerra incessant entre aquestes dues pulsions constitutives de l'¨¦sser hum¨¤. El problema ¨¦s que Freud formula un element agreujant -el que atorga a aquest llibre un car¨¤cter gaireb¨¦ dram¨¤tic-, segons el qual el principi de Thanatos (¨¦s a dir, l'impuls d'agressivitat vers els altres i, alhora, d'autodestrucci¨®) es va imposant progressivament al principi d'Eros (¨¦s a dir, de recerca de plaer personal o compartit). Aix¨° al marge que Freud reconeix que, a difer¨¨ncia del que havia cregut abans, hi ha un component decisiu de sadisme i masoquisme en aquestes tend¨¨ncies libidinoses. Tot plegat suposa una innegable constataci¨® que, lamentablement, Thanatos va guanyant terreny, malgrat que a la part final del llibre Freud utilitzi una calculada ambig¨¹itat sobre el resultat final del combat etern entre l'amor i la destrucci¨®.

Els diversos motius que se solen adduir per entendre el to tan pessimista d'El malestar en la civilitzaci¨® s'acostumen a dividir entre els que s¨®n d'ordre personal i els propis del context hist¨°rico-pol¨ªtic (l'obra fou publicada l'any 1930). En relaci¨® als primers, cal esmentar la mort de la seva filla Sophie l'any 1920 o el fet que Freud pat¨ªs un c¨¤ncer de mand¨ªbula des de l'any 1923. I pel que fa als altres motius, els efectes de la Primera Guerra Mundial o l'ascens del moviment nazi a Alemanya no eren raons per a l'optimisme precisament. D'altra banda, la casualitat va voler que entre la redacci¨® del llibre i la seva publicaci¨® es produ¨ªs el daltabaix econ¨°mic del crack del 29, la qual cosa va afavorir les vendes d'una obra tan impregnada de pessimisme. I l'edici¨® que ara comentem acaba de sortir justament despr¨¦s de produir-se una altra gran crisi econ¨°mica. Al marge de si aix¨° ha estat intencionat o no -el que no deixa de ser anecd¨°tic-, cal felicitar els editors per la reedici¨® d'aquest text cl¨¤ssic del pensament del segle XX.