"Joaqu¨ªn Jord¨¤ em va ensenyar que has de rodar com et doni la gana"

La relaci¨® del guionista i director Isaki Lacuesta (Girona, 1975) amb el cinema ¨¦s d'absoluta passi¨®. "Si fos per mi, estaria fent pel¡¤l¨ªcules cont¨ªnuament". Per¨°, ¨¦s clar, aquesta no ¨¦s precisament una ind¨²stria de decisions r¨¤pides i senzilles. Amb un s¨°lid prestigi guanyat a pols gr¨¤cies als documentals Cravan vs Cravan i La leyenda del tiempo, aquest alumne brillant del mestre Joaqu¨ªn Jord¨¤ ha trigat cinc anys en poder materialitzar el seu tercer llargmetratge com a realitzador, que va acabar de rodar a mitjan gener (a Per¨², Buenos Aires i Barcelona) i actualment es troba en fase de muntatge. Es titula Los condenados i ¨¦s la seva primera immersi¨® pura en el terreny de la ficci¨®. Un canvi de registre que, en qualsevol cas, no se li ha fet gens costerut.

P. Com ha viscut el pas a la ficci¨®?

R. Mai m'he plantejat la dicotomia documental-ficci¨®. A La leyenda del tiempo ja hi havia molts elements de ficci¨®. No ho veig com un salt ni com un canvi.

P. Per¨° inicialment Los condenados tamb¨¦ era un documental.

R. S¨ª, estava basat en hist¨°ries de gent que vaig con¨¨ixer el 2003 a Buenos Aires. Per¨° aquelles hist¨°ries no es podien explicar perqu¨¨ formaven part de la vida ¨ªntima de gent. Per aix¨° vam decidir fer una ficci¨®, tot i que inspirada en fets reals i en molta documentaci¨®.

P. De qu¨¨ parla la pel¡¤l¨ªcula?

R. ?s la hist¨°ria d'un militant argent¨ª exiliat a Europa des de la d¨¨cada de 1970 que trenta anys despr¨¦s ¨¦s convidat a participar en la recerca del cos d'un company. L'acci¨® bascula entre l'excavaci¨® i una casa en la qual estan tancats els ex guerrillers, la mare i la v¨ªdua del desaparegut i gent de la generaci¨® actual. La conviv¨¨ncia fa esclatar les difer¨¨ncies entre tots ells. I aix¨ª veiem com han evolucionat les seves posicions ideol¨°giques. ?s una hist¨°ria for?a moral.

P. Quina ¨¦s la motivaci¨® de fons de la pel¡¤l¨ªcula?

R. El que m¨¦s m'atreia era el q¨¹estionament de la legitimitat de la lluita armada i com els punts de vista han anat variant amb el pas del temps. Quan Albert Camus rebutja la lluita, la resta dels intel¡¤lectuals francesos van en contra seva a ganivet, i en canvi avui seria tot el contrari. Em volia plantejar per qu¨¨ s'ha produ?t aquest gir.

P. Els personatges de Los condenados representen aquestes contradiccions?

R. S¨ª, i per reflectir-les vam treballar molt a partir d'una pol¨¨mica sostinguda fa tres o quatre anys a l'Argentina entre antics militants de diferents grups guerrillers. Hi ha gent que mant¨¦ els antics ideals i defensa la lluita armada, d'altres que, sense penedir-se del que van fer, consideren que avui ja no ¨¦s v¨¤lida i alguns que la rebutgen totalment.

P. Els actors s¨®n argentins, va rodar a Per¨², Buenos Aires i Barcelona, per¨° en canvi vol que la hist¨°ria es desmarqui d'un context concret.

R. Durant la fase de documentaci¨® de la pel¡¤l¨ªcula vam llegir molts llibres sobre pol¨ªtica argentina als anys 70, per¨° tamb¨¦ d'altres autors i ¨¨poques. Les situacions s¨®n equiparables a les que plantegen les novel¡¤les de Joseph Conrad, per¨° tamb¨¦ al Dostoievski dels anys previs a la revoluci¨®... Per aix¨° vol¨ªem fer una pel¡¤l¨ªcula descontextualitzada, sense refer¨¨ncies concretes, perqu¨¨ tingui una dimensi¨® global.

P. Els personatges no s¨®n arquet¨ªpics?

R. No, i ens feia molta por que fos aix¨ª. La mare ¨¦s la del desaparegut, no una mare de la Plaza de Mayo. Igual que la filla, nom¨¦s es representa a ella mateixa. Les pel¡¤l¨ªcules en qu¨¨ els personatges representen a col¡¤lectius m'horroritzen. Pretendre-ho seria hiper reduccionista.

P. En aquest marc abstracte, hi ha alguna refer¨¨ncia a ETA?

R. Se'n parla en una seq¨¹¨¨ncia. De fet, fa anys jo tenia un projecte sobre ETA, per¨° cap productor no es va atrevir a fer-lo.

P. Malgrat la seva traject¨°ria, tampoc ha resultat f¨¤cil trobar diners per fer Los condenados.

R. La gent de la productora Benec¨¦, amb qui ja havia treballat a Cravan... es va interessar de seguida pel projecte. Per¨° s'han hagut de llen?ar a la piscina sols, no han trobat complicitats.

P. Ho atribueix al context de crisi?

R. No, no crec. El que hi ha ¨¦s un canvi de model, les cadenes aposten per un cinema m¨¦s comercial. El Ministeri de Cultura, que sempre m'havia subvencionat, ara no ho ha fet perqu¨¨ no han vist clar que fes ficci¨®. Televisi¨® Espanyola tampoc hi ha participat. Per¨° s¨®n cicles, i segurament d'aqu¨ª a uns anys tornaran a apostar per aquest cinema d'autor.

P. Aix¨° el paralitza d'alguna manera?

R. No, jo sempre tinc molts fronts oberts. Jord¨¤ deia que s'han de tenir quatre projectes en marxa perqu¨¨ n'aguanti un.

P. Qu¨¨ m¨¦s va aprendre de Jord¨¤?

R. A rodar com li donava la gana, a no preocupar-te massa dels condicionants externs i fer realment el que t'agradi. Tot i que pugui semblar paradoxal, aix¨° significa que, si et ve de gust, pots acceptar enc¨¤rrecs. A mi m'agraden moltes coses, i no m'interessa la idea del cinema d'autor en qu¨¨ tot ha de ser teu.