Plany de febrer

Avui no plou, per¨° el dia est¨¤ ennuvolat. No pas grans n¨²vols espessos, carregats d'aigua, no. Uns n¨²vols blanquinosos, com de diverses gases superposades que filtren un sol que no sap escalfar. Carner, en el poema titulat com aquest meu paper d'avui, compara aquest sol amb una flor malalta i ¨¦s cert que la claror d'avui t¨¦ alguna cosa de llum d'hospital, de llum difusa i homog¨¨nia que fa circular els humans com perduts, una mica com espectres. Gaireb¨¦ no tenim ombra, de tan prima com ¨¦s. H?lderlin, en un poema fam¨®s, es pregunta on trobar¨¤, quan sigui hivern, les ombres de la terra. No, avui no n'hi ha d'ombres, que la llum caliginosa ho embolica tot i tot ho dissol. I si el poeta alemany vol trobar ombres ¨¦s perqu¨¨ sap que s¨®n el resultat de l'esclat del sol. Carner, en aquell poema, se sent tan inconfortable que vol fugir, per¨° no sap on. "?On fugirem que retrobem la petja | del cant desfet i de l'amor perdut?", no ho sap, nom¨¦s sap que vol que l'aire no el rebutgi, un aire enrarit com ara aquest d'avui, nom¨¦s sap que necessita que la llum del sol tingui virtut, i no pas aquesta llum del sol d'avui, llum estantissa i freda. Ho diu aix¨ª: "?On fugirem que no ens rebutgi l'aire | i que la llum del sol tingui virtut?". Carner veu les teulades ajupides, r¨ªgida la roba dels terrats, tristes les finestres, i els camins descoratjats. I d'aqu¨ª el plany. El plany de febrer, d'aquest mes que, si b¨¦ les mimoses ja espurnegen, la primavera ¨¦s tan llunyana encara, tan imprecisa, tan pura promesa.

Per¨° la tristesa ¨¦s poc carneriana. I Carner, despr¨¦s d'aquest plany, ja somia, no pas en un cel llis i blau i un dia en qu¨¨ no passi res. Ell vol, de fet, la vida. Vol, despr¨¦s de la tristor de l'hivern, n¨²vols que corrin, la vida desperta: "Tot s'encal?a corrent: | el bell renou del desgla?, i la roba tan blanca | que pensareu que es desglaci dell¨¤ de la tanca, i, per l'herbatge, les taques d'argent.", diu al poema Dia de c¨®rrer. Carner vol l'alegria dels inicis: "En l'aventura del comen?ament | cosa feixuga no hi ha, ni revessa; | l'aigua del riu par que digui: De pressa! | en cada fil resplendent." ?s la felicitat del moviment, del desgel, del renovellament, l'alegria despr¨¦s del plany. I el febrer tamb¨¦ en pot tenir de dies aix¨ª, cap al final, quan mar? ja s'insinua. Carner ens incita al moviment, ens diu: "Corre: no pensis si fores poruc o planyent; | tem que tot d'una aquest aire no es faci m¨¦s lent..." I ¨¦s que sap que l'alegria ¨¦s trencadissa, sap que les coses s¨®n fugaces, i en aquest seu personal carpe diem, afegeix: "Perqu¨¨ dem¨¤ no hi seran aquests flocs i miralls tan esparsos, | ni la rialla de noies al sot on blanquegen els ar?os, | ni el raig de sol que l'enc¨¦n." No, no hi seran. Encara som al febrer, sota aquesta llum estantissa i freda, i ens podem pl¨¤nyer del cant desfet i de l'amor perdut, ens podem pl¨¤nyer dels camins descoratjats que tenim al davant i que sembla que continuaran aix¨ª dies i dies.