Pedalant a peu pla

El 1771, cent anys justos abans de la famosa carta del vident Rimbaud, cent anys abans de l'avarament del seu vaixell embriac, el gran Lichtenberg ja contraatacava amb un dels seus aforismes, que per mi s¨®n un dels cims m¨¦s alts de la literatura, i amb l'avantatge que tot i ser aix¨°, cims, ¨¦s com si es trobessin a peu pla, com si s'hagu¨¦s fet realitat aquell somni infantil de trobar un recorregut que em permeti sortir de casa en bicicleta pel cam¨ª que tira avall i arribar-hi de tornada baixant pel cam¨ª que ve de dalt, i aix¨ª haver fer tota la volta sense pedalar. Deia suara que el contraatac va ser fet cent anys abans, s¨ª, perqu¨¨ el gran Lichtenberg ja sabia que les seves c¨¤rregues eren de profunditat i es podia doncs permetre el luxe de discutir postures que no s'expressarien plenament fins al cap d'un segle, posicions que no es posarien de moda fins al cap d'un segle i mig o dos... El gran Lichtenberg, per cert, era m¨¦s aviat petit i geperut. En un moment donat li va comunicar a D¨¦u que si volia fer una segona edici¨® de la seva vida ell es permetria de suggerir-li un parell de retocs pel que fa al retrat i a la disposici¨® del conjunt. Res m¨¦s. L'aforisme contra Rimbaud (que encara no havia nascut) i sobretot contra els seguidors futurs de Rimbaud (que es veu que ja pul¡¤lulaven) diu: "Sovint es pensen que per ser un esperit m¨¦s bell caldria viure una mica desbaratadament i, per dir-ho aix¨ª, adoptar h¨¤bits viciosos per engreixar el geni" (1771).

La carta del vident, de Rimbaud, del 1871, cont¨¦ una frase especialment famosa: "El poeta es fa vident mitjan?ant un llarg, immens i raonat desbaratament de tots els sentits. Totes les formes d'amor, de sofren?a, de follia; cerca ell mateix, exhaureix en ell tots els verins, per a no guardar-ne sin¨® la quinta ess¨¨ncia. Inefable tortura en la qual necessita tota la fe, tota la for?a sobrehumana, en la qual esdev¨¦ entre tots el gran malalt, el gran criminal, el gran male?t -i el Savi suprem!" (en la traducci¨® de Palau). La difer¨¨ncia entre Rimbaud i les versions embaratides que se n'han vist ¨¦s que Rimbaud no diu "visca la disbauxa" sin¨® que s'exigeix un disbauxament raonat, llarg, sistem¨¤tic, gaireb¨¦ oposat a la cosa rom¨¤ntica del deixar-se anar i a veure qu¨¨ surt, tirar al dret a la babal¨¤ i a veure com m'estavello.

Per¨° si avui no sabem a quina ¨¨poca som, els rom¨¤ntics del XIX igualment tamb¨¦ ho ignoraven d'ells mateixos. Una de les figures destacades entre els anomenats rom¨¤ntics, Delacroix, pintor de quadres i escriptor d'un seu interessant¨ªssim diari, ja ho diu, el dijous 14 de febrer de 1850: "comen?o a agafar una t¨ªrria furiosa contra els Schubert, els somniadors, els Chateaubriand (ja fa molt de temps que vaig comen?ar), els Lamartine, etc. Per qu¨¨, tot aix¨°? Perqu¨¨ no ¨¦s veritat." I continua dient que si l'enamorat es dedica a mirar la lluna quan troba l'enamorada deu ser perqu¨¨ ella el comen?a a cansar.

En una altra data del diari (del 22 de mar? del mateix any cinquanta), Delacroix diu una cosa molt interessant sobre l'altre concepte que haur¨ªem de repassar, el de barroc: "Contr¨¤riament a aquestes idees barroques de progr¨¦s continu que Saint-Simon i altres han posat de moda, la humanitat va a la babal¨¤, per molt que diguin".