Un hereu no pot pas ballar

La papallona negra

Antoni Pladevall

(Premi Carlemany de Novel¡¤la)

Columna

240 p¨¤gines. 19 euros

Al costat de la pista de ball, un grup d'homes madurs observa les parelles. S¨®n els hereus dels grans masos de la regi¨® de Bearn, amb vestits antiquats, amb boina, protagonistes d'un m¨®n rural en vies d'extinci¨® tal com el va descriure el soci¨°leg Pierre Bourdieu als estudis minuciosos que van fer caure m¨¦s d'un vel de conveni¨¨ncia.

Antoni Pladevall (Taradell, Osona, 1961), que t¨¦ una traject¨°ria prou dilatada com a autor i cr¨ªtic, s'ha fet con¨¨ixer per al gran p¨²blic el 2007 amb la novel¡¤la Terres de lloguer, seguida ara per La papallona negra, totes dues dedicades a les "brutals transformacions econ¨°miques i socials que experimenta la nostra pagesia". Resulta revelador llegir aquest relat de ficci¨® amb les eines te¨°riques de Bourdieu. Tot just aix¨ª els camperols de Pladevall mostren les contradiccions d'un m¨®n tancat i esquerp.

Pladevall dedica aquesta novel¡¤la a les transformacions que pateix la pagesia

En aquesta visi¨® rural, la natura no hi t¨¦ lloc. La natura no t¨¦ altres habitants que "garses, corbs i voltors." Els corbs i els voltors no s¨®n simples carronyaires, sin¨® temibles ocells de presa que podrien degollar una ovella... No hi ha vida salvatge, nom¨¦s cultius ordenats en parcel¡¤les i vaques que produeixen carn -la llet ja no surt a compte- dins d'estables tecnol¨°gics.

Els cotxes, en canvi, es presenten amb nom i cognom. Cada vehicle ¨¦s individualitzat fins al punt que representa el car¨¤cter del protagonista i el seu estat d'¨¤nim. Quan l'hereu surt de marxa, va amb un esportiu, quan decideix ser greu, agafa el cotxe familiar. La dona fatal apareix a l'escena acompanyada de soroll de frens que anuncien d'una manera premonit¨°ria el desenlla? final.

El llibre ¨¦s ben escrit, amb frases amples, generoses. Per¨° li falta la bellesa en la mirada i tamb¨¦ la tremolor de veu que s¨®n la base d'una reflexi¨® po¨¨tica. Aqu¨ª tot el discurs ¨¦s sotm¨¨s a la ret¨°rica per aconseguir l'aprovaci¨® dels arguments exposats, ben b¨¦ com un portaveu que s'adre?a a l'opini¨® p¨²blica amb objectius pol¨ªtics.

Per¨° ¨¦s prou curi¨®s veure com aquesta imatge retocada mostra tanmateix una terrible frustraci¨®. Com els solters bearnesos de Bourdieu, Pladevall s'encara a la "prohibici¨® de la reproducci¨®" que afecta els hereus dels masos amb tradici¨®. ?s preferible quedar solter que perdre el tros en un casori. En el m¨®n rural, que fins i tot ara es pensa en porcions de terra i no en diner l¨ªquid, els valors simb¨°lics pesen molt. I aix¨ª tot el llibre ¨¦s ple de "braguetes botides" i noies que passen de llarg, esmunyedisses, inabastables, prohibides. Les fantasies sexuals exemplifiquen la impossibilitat d'obtenir la legitimaci¨® familiar per tenir fills i trobar el propi cam¨ª en la vida.

L'home ja no domina el seu petit univers i se sent terriblement violentat. El jove de Can Montal¨¤ descarrega la seva f¨²ria no damunt de la noia que l'ha deixat -aix¨° no seria pol¨ªticament correcte i el llibre no podria guanyar cap premi- sin¨® damunt el pobre gos. I el pare va de putes tot cridant "qui paga, mana" i n'exigeix una negra, ara que ja n'hi ha a disposici¨® als racons rec¨°ndits. La xenof¨°bia no ¨¦s latent, sin¨® ben expl¨ªcita. Tot el que ve de fora ¨¦s perill¨®s i cal prendre precaucions extremes. "Tant de bo no hagu¨¦ssim tingut mai la pensada de remodelar la vella pallissa", es diuen els pares desfets pels canvis inoportuns.

Els camps de golf i el turisme rural com la soluci¨®, aquesta seria la lectura f¨¤cil. L'altra conclusi¨® m¨¦s amarga ¨¦s que els pagesos rics d'aquesta obra reclamen per si mateixos la immunitat: tot ¨¦s v¨¤lid per conservar els privilegis. Ancorats en uns esquemes gaireb¨¦ feudals, busquen les raons per les seves desgr¨¤cies en una fatalitat que de cap manera poden controlar. La calamitat de les cat¨¤strofes naturals ¨¦s substitu?da per una calamitat burocr¨¤tica. Els vedells s¨®n sacrificats a la babal¨¤, a causa d'una directiva perversa.

Els propietaris ens volen fer creure que no han fet res per la transformaci¨® de l'entorn, mentre la vegetaci¨® espessa, rere la seva esquena, va cobrint velles carrerades i camins. Els prejudicis i les limitacions dels protagonistes malauradament no s¨®n sotmesos a cap an¨¤lisi, sin¨® que l'autor els pren com a pilars sobre els quals descansa, suposadament, la placidesa del camp.