Els anys en qu¨¨ c¨®rrer era una gran aventura

Al mig de la terra de ral¡¤lis, EL PA?S va poder reunir tres persones molt vinculades amb l'automobilisme i la competici¨®: Antoni Zanini, campi¨® d'Europa de ral¡¤lis el 1980 amb un Porsche 911 privat i tercer classificat al Rally de Montecarlo -just per davant de Ca?elles- el 1977 amb l'equip oficial Seat; Aman Barfull, expilot, director esportiu del RACC i membre de la Comissi¨® de Ral¡¤lis de la Federaci¨® Internacional d'Automobilisme; i Salvador Claret, expilot, historiador i propietari de la millor col¡¤lecci¨® de cotxes d'Espanya. L'objectiu, parlar dels vells records perduts per les carreteres del Montseny i Les Guilleries.

Salvador Claret. La primera vegada que vaig pujar al Montseny va ser fent de cotxe escombra amb el meu pare. I corrent, el primer record ve del primer Criterium Guilleries el 1971. Em veig molt espantat en el tram de l'Enclusa-Collsaplana que comen?ava amb terra i amb pav¨¨s on tothom tenia por de patir alguna punxada. Va ser una nit de llamps i trons i l'objectiu era acabar. Recordo tamb¨¦ un parc tancat amb un ambient molt estrany...

Aman Barfull. S¨ª, amb la Guardia Civil all¨ª demanant la documentaci¨® dels cotxes, perqu¨¨ molts corr¨ªem amb matr¨ªcules andorranes i sense els papers reglamentaris.

Antoni Zanini. El Montseny i les Guilleries s¨®n fonamentals per entendre la hist¨°ria dels ral¡¤lis. A Arb¨²cies, per exemple, v¨¤rem construir amb el malaguanyat Santi Queralt la s¨¨rie dels AX 1000 pistes. I al llarg dels anys hav¨ªem comptat amb la col¡¤laboraci¨® del cap de la Guardia Civil, que era un ajut indispensable. Quan hav¨ªem d'entrenar li d¨¨iem: 'avui estarem per aquestes carreteres'. I ell responia: 'd'acord, doncs nosaltres ja en vigilarem unes altres'. O si necessit¨¤vem que ens tanqu¨¦s algunes carreteres per fer un Criterium, ho feia sense encomanar-se a ning¨². Mereix un homenatge. Per¨° ara, tot aix¨° ¨¦s impensable. I aix¨ª, la saga dels campions com l'?lex Crivill¨¦, en Pep Basses, en Dani Sol¨¤ o jo mateix s'ha acabat.

SC. Des de petit vaig veure c¨®rrer motos i cotxes al Montseny. A Girona la zona d'influ¨¨ncia era Els ?ngels i Santa Pelaia, i es corria a Montserrat i a Manresa. Per¨° els ral¡¤lis passaven tots pel Coll de Revell, Arb¨²cies i Sant Hilari Sacalm.

AB. Jo vaig n¨¦ixer a Viladrau, en un ambient racing, o sigui de carreres. De ben petit, 15 anys, ja havia vist passar algunes Voltes a Catalunya. Despr¨¦s es va iniciar el Rally Costa Brava i m¨¦s endavant el Criterium Guilleries. I per acabar-ho d'adobar l'Antoni Zanini va festejar amb una noia de Viladrau i va acabar vivint all¨ª. C¨®rrer era quelcom molt natural. Per a mi, Zanini sempre va ser un referent.

AZ. Quan vaig comen?ar, Baturone amb el seu Ferrari GTO, Josep Mar¨ªa Palomo i Joan Fern¨¢ndez eren un punt de mira.Vaig comen?ar amb un Seat 600 i corr¨ªem amb les motos, amb en V¨ªctor Palomo, per carreteres gelades entre Sant Hilari i Santa Coloma. Els pioners ¨¦rem molt valents!

SC. Vaig comen?ar a admirar Zanini quan el vaig veure pujar per primera vegada a un cotxe. Tots nosaltres pilot¨¤vem amb els mocassins. Ell no. Ho feia amb unes espardenyes esportives. Era com si et digu¨¦s: aix¨° ¨¦s el que va b¨¦ per c¨®rrer.

AB. Crec que l'Antoni va marcar ¨¨poca i no sols per les sabatilles, sin¨® perqu¨¨ va comen?ar a utilitzar notes per marcar-se la carretera. I aix¨° va fer possible que amb un cotxe m¨¦s petit estigu¨¦s al davant d'altres de molt millors. El recordo amb el Simca 1000 fotent canya als grans mites de l'¨¨poca. Els altres an¨¤vem de costellada, no apunt¨¤vem res.

AZ. Les dues primeres persones que em varen donar consells per conduir b¨¦ varen ser l'?lex Soler Roig [pilot de turismes i de F-1] i en Josep Maria Palomo. 'No t'esforcis en els revolts lents perqu¨¨ no s¨®n els importants. Concentra't en els r¨¤pids'. El primer ral¡¤li el vaig conduir a mitges amb en Jordi Babler, amb el Seat 1430 amb qu¨¨ remolc¨¤vem el BMW del seu pare. Per tant, amb rodes dures al darrere i bola.

SC. Aix¨° era habitual. Tots compart¨ªem el volant amb un altre pilot. I era bo perqu¨¨ quan un es passava, l'altre li feia pagar. La primera vegada que vaig c¨®rrer un Costa Brava, em varen donar una bossa amb un pl¨¤tan, un Cacaolat, unes pomes. ?I d'aix¨° qu¨¨ en fem? La resposta va ser que em faria falta. No m'imaginava que un ral¡¤li pod¨¦s durar tantes hores. Aix¨ª que prendre notes era quelcom impensable.

AZ. Artemi, que era copilot de Manel Juncosa, va ser el precursor. Apuntava fletxes a les llibretes: unes m¨¦s recargolades que d'altres. I llavors interpretava: revolt molt tancat o m¨¦s obert i r¨¤pid. Amb en Manel Cases, v¨¤rem decidir escriure-ho: un revolt llarg que es tanca. Aix¨° no ho feia ning¨². Primer aplic¨¤vem marxes, per¨° quan va apar¨¨ixer el canvi de cinc velocitats, tot se'n va anar en orris. Llavors, v¨¤rem utilitzar n¨²meros: divid¨ªem entre 0, m¨ªnima velocitat, i 10, m¨¤xima, acompanyat amb adjectius com m¨¦s llarg, entrar m¨¦s fluix, revolt que s'obre. I gr¨¤cies a aix¨° amb un Simca 1000 GT al Costa Brava ens v¨¤rem maquinar a l'equip oficial de Renault, que corrien amb Lucas Sainz amb els R8 1440. Llavors v¨¤rem c¨®rrer el Pr¨ªncep de Baviera a Madrid i v¨¤rem tornar a guanyar als Renault i sols ens varen superar els Seat oficials de Jordi Babler i Salvador Ca?elles. Per¨° a la baixada de Cotos, fins i tot millor¨¤vem els seus temps.

SC. A nosaltres preparar el primet Seat 1430 Grup 1, ens va costar 35.000 pessetes a Juncosa. Aix¨° era la meitat del que et costava un Seat 600. Eren molts diners. Per¨° ¨¦s clar, si ara vols competir a una de les categories b¨¤siques com pot ser el Desaf¨ªo, has de preparar vuit milions de pessetes. Un 1430 en valia 150.000.

AB. A mi els dos primers cotxes em varen costar unes 90.000 pessetes. Eren de s¨¨rie i vells. Hi havies d'afegir les barres, uns nous amortidors i poca cosa m¨¦s.

AZ. El que realment ha canviat ¨¦s que abans podies comen?ar amb qualsevol cosa i no et senties marginat. Jo, que era pilot semioficial de Simca, traslladava el cotxe amb un furg¨® Comer-Perkins i vaig recon¨¨ixer el R¨ªas Bajas amb la camioneta Comer. Ara existeix un tab¨² que et limita: si s¨®c qui s¨®c, no puc anar a entrenar amb la furgoneta.

SC. El concepte era molt diferent per en Zanini o per nosaltres. Ell anava a estripar el cotxe perqu¨¨ corria com a oficial de marca i nosaltres ¨¦rem m¨¦s conservadors perqu¨¨ cada sortida ens costava un ull de la cara.

AZ. Anava a estripar, per aix¨° em pagaven. I sense cap por. A Nicossia, quatre o cinc del mat¨ª, barrera de filat, cascos blaus, situaci¨® de conflicte b¨¨l¡¤lic. Se'ns acaba la gasolina. Qu¨¨ fem? Veig que a l'altra banda del filat, a prop de la torre de vigil¨¤ncia, hi ha una gasolinera. Saltem la tanca i arrossegant-nos arribem a un Fiat 500 que hi havia al costat d'un cami¨®. La tapa de la gasolina no s'obre. Mirem el cami¨®. Veiem que era de gasolina i li treiem el combustible per posar-lo al nostre cotxe. Ens la v¨¤rem jugar, perqu¨¨ podia arribar-nos una manta de bales. Jo ja era pilot oficial de Seat. Si no ten¨ªem por d'all¨°, un revolt ens en feia molta menys.

SC. Jo recordo que una vegada v¨¤rem tenir dues rebentades i el propietari d'un Mini ens va donar una roda. Es funcionava aix¨ª.

AB. Era tot passi¨® i aventura. An¨¤vem a entrenar amb el Josep Autet amb la nevera, el pa, el foie gras, el fuet. I quan arribava l'hora, par¨¤vem en un revolt del tram, perqu¨¨ aix¨ª miraves com estaven les cunetes, menj¨¤vem asseguts al marge i hi torn¨¤vem.

AZ. No hi havia infraestructura ni per dinar. Un cop v¨¤rem anar al Rally de Pol¨°nia. V¨¤rem sortir amb un Simca 1200 fins a Lyon. A l'esmorzar decid¨ªrem endur-nos un croissant embolicat. I al cap d'una setmana entrenant, morts de gana, ens recordem d'aquell croissant. Un p¨¨l brut de c¨®rrer pel Simca, per¨° ens va semblar gl¨°ria. Per dormir, entren¨¤vem de nit i ens pos¨¤vem al llit dels pilots de l'equip Fiat polon¨¨s quan ells es llevaven a les vuit del mat¨ª.

AB. I al mig de tot aix¨° Zanini va ser campi¨® d'Europa amb un Porsche privat i va acabar tercer al m¨ªtic Rally de Montecarlo.

AZ. Aquests s¨®n els meus millors records. Com a resultat de conjunt, el t¨ªtol europeu. Crec que ens va costar uns 10 milions de pessetes, comptant el lloger del Porsche als Almeras. A mi em va suposar vendre un Ferrari 330 i el Fiat 1000 TCR d'en Vinyes. Individualment, el millor record va ser pujar al podi a Montecarlo al costat de Rainiero i de la Princesa Carolina. Amb els Seat, no ¨¦rem corredors de neu, per¨° ho v¨¤rem fer molt b¨¦. I era Montecarlo!

AB. Ara tot ¨¦s diferent. Tot molt professional, amb uns cotxes assistits per centraletes electr¨°niques, frens hidr¨¤ulics, direcci¨® assistida. Tu, Antonio, passaves Collsaplana a 40 km/h i de canto amb el Seat 124, i ara van a 100 km/h i sense cap problema aparent.

SC. El salt que es va produir quan en lloc de veure passar els Grup 5 es varen comen?ar a veure els World Rally Cars va ser molt negatiu. No hi ha risc, ning¨² s'entravessa als revolts i tot sembla encotillat per les exig¨¨ncies de les marques.

AZ. Jo, que s¨®c molt radical, crec que hem d'arrasar el que tenim ara. Hem de comen?ar de zero. S'ha de refundar tot amb nous criteris b¨¤sics. Una vegada, McRae va entrar al meu Seat i es va posar al volant. 'La direcci¨® est¨¤ trencada', em va dir, perqu¨¨ no la podia moure. Per¨° aix¨ª era com condu¨ªem nosaltres. No s'ha d'anar a aquells extrems, per¨° ara tot ¨¦s massa c¨°mode.