Els Borja en escena

Teatre borgi¨¤ (volum 1)

Diversos autors

Tres i Quatre

297 p¨¤gines. 19,50 euros

El nepotisme, la trucul¨¨ncia i els esc¨¤ndols que envoltaren la fam¨ªlia Borja -m¨¦s inventats que reals- es feren c¨¨lebres en la vida pol¨ªtica d'It¨¤lia i de l'Esgl¨¦sia romana als segles XV i XVI. La llegenda negra dels Borja ha estat explotada per autors diversos com V¨ªctor Hugo, Alexandre Dumas, Paul Verlaine o Guillaume Apollinaire. El teatre europeu tamb¨¦ l'ha revisitada sovint, des del segle XVI, per portar a escena, sobretot, els excessos del papa Alexandre VI o els seus fills C¨¨sar i Lucr¨¨cia. L'editorial valenciana Tres i Quatre ha tingut l'excel¡¤lent pensada d'inaugurar la Biblioteca Borja Minor amb el primer volum del Teatre borgi¨¤, aplec de tres textos dram¨¤tics, de la segona meitat del XIX, sobre la fam¨ªlia valenciana m¨¦s universal: Alexandre VI. 1503, de Jules Verne; El Concili de l'Amor, d'Oskar Panizza, i El duc de Gandia, d'Algernon Charles Swinburne.

El drama rom¨¤ntic Alexandre VI. 1503, escrit en vers quan Verne tenia 19 anys i molt deutor d'Hugo, s'inspira lliurement en els darrers dies de Roderic de Borja. El jove Verne contraposa la hipocresia del discurs de bondat i clem¨¨ncia del papa Alexandre VI, i tamb¨¦ del seu fill C¨¨sar, i la crueltat criminal -assassinats, tortures, violacions- que practiquen per satisfer l'ambici¨® de poder i els desigs m¨¦s luxuriosos. L'antagonisme a tanta inf¨¤mia el posa l'amor aut¨¨ntic i triomfant de Rosa i H¨¨ctor, tots dos v¨ªctimes tamb¨¦ de la perf¨ªdia dels Borja. En uns par¨¤metres rom¨¤ntics molt similars se situa el drama El duc de Gandia, conservat de manera inacabada. Amb m¨¦s subtilesa i ironia, sense tanta ampul¡¤lositat, Swinburne suggereix tamb¨¦ la dissipaci¨® de la cort papal d'Alexandre VI a trav¨¦s del fratricidi de Joan Borja, a mans del seu germ¨¤ C¨¨sar, que aspira aix¨ª a dominar tot It¨¤lia.

L'aut¨¨ntica joia del recull ¨¦s, sens dubte, El Concili de l'Amor, text de 1895 que preserva una for?a revulsiva extraordin¨¤ria. Panizza ens duu al regne celestial, presidit per un D¨¦u Pare atrotinat i gemeg¨®s, a qui arriben les not¨ªcies del desenfrenament sexual que viu It¨¤lia. Col¨¨ric per l'actitud dels humans, D¨¦u Pare convoca la mundanal Maria i el malalt¨ªs Crist per decidir quin c¨¤stig exemplar aplicar-los, i fa cridar El Diable, el seu aliat natural, perqu¨¨ en sigui el bra? executor. La cort d'Alexandre VI, que neda en l'abund¨¤ncia, el crim i la jocositat, ser¨¤ el banc de proves de la sanci¨® diabolicodivina: la irrupci¨® de la s¨ªfilis perqu¨¨ calmi la lubricitat dels homes i les dones, sense que els destrueixi l'¨¤nima.

Esbojarrada, atrevida i irreverent, El Concili de l'Amor ofereix una visi¨® humor¨ªstica del llegendari m¨¦s negre sobre la cort dels Borja en el marc d'una par¨°dia despietada de la mitologia cristiana. La gran n¨°mina de personatges, el dinamisme de les escenes, la fastuositat escenogr¨¤fica -magn¨ªfica l'escena de la "transformaci¨®"!- confereix a l'obra la forma d'un "gran espectacle". Ple de contrastos i troballes, el text contraposa la iconografia del regne celestial amb la de la cort papal borgiana i incorpora el teatre dins del teatre i n¨²meros festius, com els de les cortesanes o els dels atletes, que es combinen amb la solemnitat dels fragments de la missa. Una obra espl¨¨ndida per la seva for?a moralment corrosiva i la seva exuber¨¤ncia esc¨¨nica.