Una 'Odissea' per als joves

No totes les hist¨°ries d'Odisseu s¨®n una "odissea", per¨° la que va protagonitzar Carles Riba a l'entorn d'aquest poema ¨¨pic ho ¨¦s for?a: va fer una primera traducci¨® del poema, en vers, l'any 1919, es va passar trenta anys corregint-la per oferir-ne una altra (1948, 1953), i, en algun moment de la seva vida, potser cap al final, va redactar una versi¨® per a nois i noies dels avatars d'Ulisses, entre la guerra de Troia i el retorn a ?taca, que va quedar in¨¨dita a la seu d'Edicions Proa. Aquesta editorial va rescatar-la l'any 1986, i en va sortir un llibre curi¨®s, en qu¨¨ figura que Ulisses no va patir l'exili vigilat (i amorosit!) per Calipso, dada simptom¨¤tica que em fa pensar que aquesta adaptaci¨® va ser escrita despr¨¦s de la nostra guerra civil.

El llenguatge d'aquesta adaptaci¨® era envitricollat -com ho ¨¦s el l¨¨xic de Carles Riba de cap a cap de la seva obra-, i l'editor va veure's obligat a subratllar termes de dif¨ªcil comprensi¨® per als joves d'aquella generaci¨®, com ara "aspriva", "ventura", "moltons", "destriar", "escull", "¨¤pats" o "herald", cosa que ens d¨®na idea de l'esc¨¤s catal¨¤ que se sabia en aquell moment. Ara encara se'n deu saber menys, perqu¨¨ l'editorial Vicens-Vives ha presentat recentment uns Mites grecs, d'una autora tirant a cursi que es diu Maria Angelidou (Barcelona, 2008), que fa el mateix que ja havia fet Proa, per¨°, m¨¦s enll¨¤, se sent obligada a aclarir termes com "sarr¨®" i "fal?" (?¨¦s que ja no queden ca?adors ni pagesos, a Catalunya?) i, el que ¨¦s pitjor, "delirar" o "sacrilegi". Si el desconeixement juvenil de la llengua catalana ha progressat a tal velocitat nom¨¦s en vint-i-dos anys, llavors sembla que arribar¨¤ un dia que, en un llibre per a adolescents, s'hi haur¨¤ d'afegir un glossari en el qual s'expliqui qu¨¨ vol dir, en catal¨¤, "arbre", "cadira" o "cardar" (la llana, s'ent¨¦n).

A difer¨¨ncia d'aquestes extravag¨¤ncies, ara la casa editorial Combel (Barcelona, 2008) presenta, per a un p¨²blic igualment juvenil -?no ho serem tots? ?no va escriure Plat¨® que els grecs es trobaven sempre a la minyonia; i no som nosaltres, per ventura, fills indirectes seus, lleugerament embastardits?-, una adaptaci¨® mod¨¨lica de L'Odissea d'Homer, a c¨¤rrec d'Albert Jan¨¦, nom¨¦s indirectament deutora de Carles Riba, i amb unes il¡¤lustracions de Pep Montserrat, extraordin¨¤ries, d'all¨° millor que s'ha vist als darrers anys a la il¡¤luminaci¨® catalana. No me'l va pas enviar l'editorial, no us pens¨¦ssiu; me'l vaig comprar a la llibreria, de tant com em va agradar: me'n vaig fer dinou eurells.

Albert Jan¨¦ -Carles Miralles m'ho va recordar, ell que fa de prologuista a aquesta obra que comentem avui- ¨¦s aquell home savi i discret que, quan la meva generaci¨® estudiava, d'amagatotis, llengua catalana al CICF amb els amics Jordi Mir i Joan Triad¨², entre d'altres (em sembla que tamb¨¦ hi havia el menut Eduard Artells, que diuen que va morir d'un disgust que va causar-li Terenci Moix perqu¨¨ aquell li va censurar l'hipocor¨ªstic "Montse" i va posar-hi "Montserrat", no fos cas que la Moreneta ens envi¨¦s un llamp com els de Zeus), va redactar una gram¨¤tica catalana, d'un exemplar didactisme, que es deia Signe. Tots la guardem com una rel¨ªquia en un prestatge.

Jan¨¦ podria haver eliminat l'episodi de l'exili d'Og¨ªgia (?qui sap si no era l'actual illa de Perejil, davant la costa marroquina, famosa per una ocupaci¨® pseudomilitar que no va tenir res d'heroica, sin¨® de c¨°mic, ara fa pocs anys?), i podria haver presentat els fets amb aquelles anticipacions i postergacions que s¨®n pr¨°pies de L'Odissea tal com la coneixem can¨°nicament des de la iniciativa de Pis¨ªstrat, al segle VI: fins en aquell moment (quan l'alfabet i l'escriptura grega ja van estar plenament assegurats), com ¨¦s sabut, els poemes d'Homer, i tots els que no ens han pervingut, eren recitats en espais p¨²blics, en dos o tres dies, generalment seguits, per a delectan?a d'un poble que en tenia prou amb les o?des per assabentar-se d'una hist¨°ria i unes llegendes (mythoi) que, d'altra banda, ja sabia per pura tradici¨® igualment oral; imatges, ja les porta la literatura, ella mateixa: nom¨¦s cal afigurar-se-les.

Jan¨¦ no hi estalvia una certa complexitat sint¨¤ctica -contra tant de didactisme exagerat que hem vist: ?que potser hem de considerar els nostres adolescents com uns analfabets irredimibles?-, i es veu en un par¨¤graf com aquest: "I quan s'esqueia ja l'any que feia vuit de l'arribada del noble Ulisses a l'illa de Calipso, la divina Atena, la deessa de la for?a i del seny, que sempre havia parlat a favor d'Ulisses, per qui sentia una predilecci¨® especial i de qui es considerava protectora, aprofitant que el d¨¦u Posid¨®, que tenia un ressentiment constant contra Ulisses perqu¨¨ havia privat de la vista el seu fill Polifem, se n'havia anat a participar en un sacrifici ritual a la llunyana terra dels et¨ªops, va tornar a implorar a Zeus, el pare de tots els d¨¦us, que decid¨ªs la tornada d'Ulisses al seu pa¨ªs". La sintaxi hi ¨¦s complexa, per¨° perfecta; m¨¦s complicat ¨¦s Cicer¨®. Si alg¨² deia que aix¨° ¨¦s massa enrevessat per a un jove dels nostres dies, d'aquests que escriuen un llenguatge sint¨¨tic i marci¨¤ als SMS del m¨°bils, hom diria: al cap i a la fi, els professors b¨¦ s¨®n en una aula per a alguna cosa! ?O no?