Treure's el malson escrivint

Agust¨ª Centelles no ¨¦s l'¨²nic catal¨¤ que va deixar per escrit el seu pas pel camp de refugiats de Bram. Va ser una de les etapes (juntament amb Argelers, Montolieu, Septfonds...) de la que no es va lliurar l'escriptor i pol¨ªtic manres¨¤ Vicen? Prat, que a les seves Mem¨°ries (CEB - Generalitat) en deixa dolor¨®s detall en format epistolar. Tamb¨¦ en fa esment el periodista Manuel Valldeperes, en unes mem¨°ries - Ombres entre tenebres (Revista de Catalunya)- que, tot i ser novel ¡¤ lades, s¨®n un dram¨¤tic i fidel passeig pels escenaris d'Argelers i Montolieu.

Tristament conegut com "el camp dels catalans", el de Saint-Cyprien ha generat tamb¨¦ una notable bibliografia testimonial. Segons la for?a de cadasc¨², amb un vessant m¨¦s literari o autobiogr¨¤fic. En aquest darrer cas hi ha el Diari d'un refugiat catal¨¤, d'Emili Sabat¨¦ (conegut com Roc d'Almenara), publicat a M¨¨xic (Costa-Amic) i que escriu en primera persona el pas per aquell camp i pel d'Argelers. ?s el mateix cas que el de Ramon Moral i Querol - Diari d'un exiliat (Abadia de Montserrat), fill de barber i membre d'ERC que el 1939 va estrenar l'espai. Fent el cor fort i tenyint els seus records d'un cinisme agre, Ferran Planes va exorcizar la seva viv¨¨ncia a El desgavell (Selecta). El pintor i gravador Jaume Pla en va poder fugir: ho explica a Mem¨°ria escrita (Revista de Catalunya).

Directament a unes cartes ¨¦s on va plasmar el professor de matem¨¤tiques i traductor Pere Vives la seva estada a Agde i Saint- Cyprien (Cartes des dels camps de concentraci¨®. Edicions 62). Vives ¨¦s un dels personatges per excel¡¤l¨¨ncia del pas de catalans per aquests inferns a la terra. El trajecte ¨¦s conegut: Argelers, Agde, Saint-Cyprine. Mobilitzat per l'ex¨¨rcit franc¨¨s va caure presoner dels alemanys, que el van exterminar a Mauthausen. Amic d'Agust¨ª Bartra, a qui va enviar missives, aquest el va homenatjar convertint-lo en personatge de la seva novel¡¤la Crist de 200.000 bra?os, testimoni de l'experi¨¨ncia de l'autor. Tamb¨¦ seria el Francesc de la novel¡¤la K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, que va deixar m¨¦s trossets de la seva experi¨¨ncia de presoner a Les llunyanies. Poemes d'Exili (Columna). El carret¨® dels gossos, de la militant del PSUC Merc¨¨ N¨²?ez (Edicions 62), explicant el seu pas per Ravensbr¨¹ck, podria ser un en¨¨sim exemple d'una llista llarga... Dos presoners catalans escriuen a Carles Pi i Sunyer (Des dels camps; Fundaci¨® Carles Pi i Sunyer) el 15 de mar? de 1939: "Estem en el camp de concentraci¨® d'Argelers (...) i no cal que us diguem en quines condicions. Sapigueu que us agrairem sempre el favor de treure'ns d'aquest lloc de pesadilla". En el millor dels casos, ning¨² va poder oblidar el malson mai m¨¦s.