Tallar i enganxar

Continua Vict¨°ria Combal¨ªa la seva recerca en els territoris del surrealisme marginal i ens ofereix, fins a primers d'abril, a la galeria Manuel Barbi¨¦, una preciosa exposici¨® de fotomuntatges, b¨¤sicament dels anys trenta del segle passat. En un text que fa de pr¨°leg del magn¨ªfic cat¨¤leg de l'exposici¨®, amb gran claredat, ens explica les t¨¨cniques del fotomuntatge, ja sigui la manual del "tallar i enganxar" o la m¨¦s sofisticada de superposici¨® d'imatges feta en el laboratori. Tamb¨¦ hi fa una breu per¨° esclaridora hist¨°ria d'aquesta t¨¨cnica i aix¨ª ens fa veure com el fotomuntatge neix amb el Dad¨¤ precisament per demostrar que la fotografia no ¨¦s una "reproducci¨® objectiva de la realitat". Tamb¨¦ ens il¡¤lustra sobre una terminologia m¨¦s precisa: "fotocollage" seria l'obra ¨²nica, aquella que pr¨°piament surt de tallar i enganxar, i "fotomuntatge" seria tant la que ¨¦s resultat d'un proc¨¦s de laboratori com la reproducci¨® fotogr¨¤fica d'un original de fotocollage. I encara ens diu, citant Sergei Tretyakov, que "un fotomuntatge no t¨¦ perqu¨¨ ser necess¨¤riament un muntatge de fotografies. No: pot ser fotografia i text, fotografia i color, fotografia i dibuix".

Explico tot aix¨° perqu¨¨ alg¨² podria pensar que es tracta nom¨¦s de penjar algunes imatges de costat a les parets d'una galeria elegant d'un pis del Passeig de Gr¨¤cia. I no, Vict¨°ria Combal¨ªa ¨¦s seriosa, treballa b¨¦, i les seves exposicions -encara recordo aquella memorable del CCCB sobre el surrealisme, o les que va dedicar a Henry Michaux o a Dora Maar, quan dirigia el centre Tecla Sala- s¨®n sempre el resultat d'un treball intens. I aix¨° sempre s'agraeix, en una ¨¨poca en qu¨¨ es fan tantes coses improvisades. Per¨° a m¨¦s d'estudiar i buscar, Vict¨°ria Combal¨ªa t¨¦ bon gust i sap que una exposici¨® d'aquesta mena, per m¨¦s treball de recerca que tingui al darrere, no se sost¨¦ amb obres mediocres. La recerca n'¨¦s un coix¨ª indispensable, per¨° cal que les obres es defensin per elles mateixes. Unes obres bones per a motivar les nostres sensacions i la nostra sensibilitat est¨¨tica i una recerca tradu?da en informaci¨® per satisfer la nostra curiositat i per donar plaer a la nostra intel¡¤lig¨¨ncia.

Diversos cap¨ªtols tem¨¤tics articulen la mostra. El primer, dedicat a sobreimpressions, en qu¨¨ en destacaria una d'Andr¨¦ Steiner, Sans titre, de comen?aments dels anys trenta, amb una suggerent orqu¨ªdia mig fosa amb una cara de noia, fascinant pels seus significats i la seva pot¨¨ncia er¨°tica. Un altre apartat es titula 'La mirada surrealista', amb una imatge divertida i sorprenent de Dora Maar, titulada Barcelone, del 1934. Segueixen els apartats 'La m¨¤ i el peu', 'El cos arquitect¨°nic' i 'Desafiant la gravetat', secci¨® que mostra, per mi, una de les perles de l'exposici¨®: es tracta d'Hommage ¨¤ Picasso o Corps, de 1931, obra de Lucien Lorelle. 'Fotomuntatge i tipografia' i 'El fotomuntatge pol¨ªtic' tanquen aquesta fascinant passejada per un art, si volen menor, per¨° altament estimulant.