Tot b¨¦ fins a Rodoreda

Narratives urbanes.

La construcci¨® liter¨¤ria

de Barcelona

Margarida Casacuberta

i Marina Gust¨¤

Fundaci¨® T¨¤pies

298 p¨¤gines. 22 euros

A l'al?ada de La pla?a del diamant, al mig segle, ¨¦s m¨¦s o menys quan aquest recull d'estudis sobre la Barcelona liter¨¤ria comen?a a perdre intensitat i inter¨¨s i a fer-se dispers, generalista, aproximatiu o previsible. Fins aleshores, tot ha anat francament b¨¦. S'apleguen les contribucions d'experts acad¨¨mics a un curs de l'Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat al voltant del tractament de Barcelona a la literatura des del XIX fins a la meitat del XX. Hi ha prou flexibilitat com per incloure dades de car¨¤cter social i costumista valuoses (al text d'Enric Cassany, i malgrat que aqu¨ª no tinguem cap Dickens) o per incloure dades de fonts diverses, incloses les period¨ªstiques, com fa un cl¨¤ssic en la mat¨¨ria, Jordi Castellanos, quan revisita el barri xino d'abans de la guerra (amb algunes grans fotografies de Gabriel Casas). La distribuci¨® de mat¨¨ries segueix sent gaireb¨¦ can¨°nica: vull dir que la Barcelona de Narc¨ªs Oller a La papallona i La febre d'or passa per l'examen minuci¨®s de Rosa Cabr¨¦, mentre Margarida Casacuberta torna a L'auca del senyor Esteve de Rusi?ol per fer-ne una an¨¤lisi acurada que no em treu de sobre la sensaci¨® que ¨¦s una novel¡¤la inflada, ¨²til i significativa, per¨° inflada. Carles Soldevila ¨¦s examinat per N¨²ria Santamaria, sobretot Fanny, i l'obra narrativa de Folch i Torres (en mans d'Eul¨¤lia P¨¦rez-Vallverd¨²) porta directament cap a la pot¨¨ncia mobilitzadora de Josep Maria de Sagarra i Vida privada, de la m¨¤ de Marina Gust¨¤.

El llibre ha anat apeda?ant imatges i espais socials, canvis urban¨ªstics i mal¨ªcies d'escriptor, per¨° sembla que s'ensorri alguna cosa quan entrem a etapes m¨¦s complicades des del punt de vista social i pol¨ªtic, i l'obra perd gran part de la seva gr¨¤cia. Potser l'explicaci¨® rau en l'especialitzaci¨® dels col¡¤laboradors, gaireb¨¦ tots professors de literatura catalana a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. I la sensaci¨® ¨¦s que la solv¨¨ncia de la primera meitat queda substitu?da per aproximacions m¨¦s capricioses despr¨¦s, salvada Merc¨¨ Rodoreda, que examina detingudament Maria Campillo.

Per¨° potser el problema no el t¨¦ el llibre, sin¨® nosaltres mateixos com a societat un p¨¨l r¨ªgida o mal lligada: el llibre t¨¦ un prop¨°sit impl¨ªcit gaireb¨¦ impossible de conciliar amb l'expl¨ªcit. Si vol ser un recorregut cr¨ªtic que reflexioni sobre la construcci¨® liter¨¤ria de Barcelona en tot el segle, haur¨¤ de comptar amb escriptors en castell¨¤, per¨° en canvi els autors del llibre se senten l¨°gicament m¨¦s c¨°modes en l'¨¤mbit de llengua catalana. El resultat esdev¨¦ insatisfactori quan la realitat social fa un tomb tan brutal com a la guerra i la postguerra i l'hegemonia quantitativa i qualitativa del castell¨¤ en termes literaris es fa, si m'ho permeten, incontestable. No ¨¦s suficient amb dedicar un precari treball als contes, de Jaume Aulet, ni em sembla prou una comparaci¨® entre l'Ignacio Agust¨ª i l'Eduardo Mendoza, com assaja de fer Francesc Foguet, que retreu a Mendoza l'eliminaci¨® dels rastres de catalanitat a la seva novel¡¤la i llegeix sense cap simpatia l'obra de l'Agust¨ª (lluny de l'assaig de comprensi¨® del seu m¨®n est¨¨tic i ideol¨°gic de Sergi D¨°ria en els pr¨°legs a l'Obra completa, que acaba de publicar la Biblioteca Castro).

La pega de tot aix¨° ¨¦s ¨°bvia i li ve al cap a qualsevol que esperi el que diu el t¨ªtol. Llegir un esment de l'Espin¨¤s o l'an¨¤lisi d'algunes novel¡¤les de Terenci Moix i Montserrat Roig (ho fa Neus Real) fa pensar necess¨¤riament en novel¡¤listes que s¨®n aut¨¨nticament responsables de les narratives urbanes de Barcelona i l'abs¨¨ncia dels quals deixa l'¨¤nim descol¡¤locat: Juan Goytisolo, Luis Goytisolo, Antonio Rabinad, Francisco Candel, Gonz¨¢lez Ledesma o, ben ¨°bviament, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. Una part de tot aix¨° es resol amb un breu article de generalitats de Juli¨¤ Guillamon (reprodu?t, a m¨¦s, de la revista L'Aven?) mentre que la novel¡¤la ?ltimas tardes con Teresa, de Juan Mars¨¦, ¨¦s comentada a trav¨¦s d'un treball completament inapropiat que s'havia publicat fa ja gaireb¨¦ trenta anys. S¨®n decisions amb tuf aut¨¤rquic, i converteixen la segona meitat del llibre en un reduccionisme com a m¨ªnim descort¨¨s i d'arrel no s¨¦ si ideol¨°gica, per¨° l¨°gica segur que no.