El rapte d'Europa

Europa est¨¤ segrestada del discurs pol¨ªtic i ja no ens queda ni el recurs mitol¨°gic de pensar-la folgant esbojarradament a Creta amb Zeus transvestit de toro. A la crisi de Kosovo es parla de l'escassa dilig¨¨ncia d'Espanya a l'hora de comunicar la retirada de tropes a l' OTAN i als Estats Units. I Europa? Inexistent: en comptes de plantejar-nos la integraci¨® balc¨¤nica a la UE, com demanava ahir Jordi Vaquer en aquest diari, marxem d'all¨¤ sense tancar la porta, amb l'estrafolari pretext que la independ¨¨ncia de Kosovo podria ser perniciosa per les aspiracions basques. Ho raonava l'altre dia Josep Ramoneda a la r¨¤dio: no ¨¦s aquesta independ¨¨ncia la que ens ha de fer por, sin¨® la dels flamencs i els valons, que equival a posar els rics d'una banda i els pobres de l'altra. ?A la Lega italiana se li posen les dents llargues! Per acabar-ho d'adobar, l'actual presid¨¨ncia de la UE l'ocupa l'euroesc¨¨ptic Mirek Topolanek, que s'acaba de quedar sense govern a la Rep¨²blica Txeca, mentre la Comissi¨® est¨¤ enredada en el fiasco del Tractat de Lisboa i es mostra inoperant a l'hora de buscar sortides comunes a la crisi. Un panorama francament dissuasori: a veure qu¨¨ ens explicaran al juny per fer-nos anar a votar!

Hi havia una vegada una generaci¨® de pol¨ªtics que creien en Europa. Es deien K?hl, Delors, Gonz¨¢lez, Pujol, entre d'altres. Hi treballaven de valent i van aconseguir aixecar una certa il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva. Segurament no van passar d'aquest estadi, necessari per¨° no suficient per articular un projecte pol¨ªtic s¨°lid. Sigui com sigui, ara en paguem les conseq¨¹¨¨ncies. I no ¨¦s nom¨¦s que Europa estigui desapareguda d'escena, sin¨® que quan treu t¨ªmidament el cap ¨¦s percebuda a l'acte com la dolenta de la pel¡¤l¨ªcula: els estudiants m¨¦s compromesos la veuen, de fet, com una matriarca opulenta i dictatorial que els imposa un pla d'estudi sospit¨®s de submissi¨® de les universitats p¨²bliques a les exig¨¨ncies de les companyies privades. Doncs s¨ª que l'hem feta bona! Parafrasejant el poeta Maragall: "On ets Europa? No et veig enlloc". Potser nom¨¦s queda concloure: "Ad¨¦u, Europa!".