Mar? mar?ot

Ha passat Sant Josep, amb el groc l¨ªquid de la crema. Les mimoses ja ofereixen, despr¨¦s del seu esclat llumin¨®s de p¨®lvores oloroses, un aspecte de fatiga rovellada. Que de pressa ha passat la seva esplendor! Sic transit gloria mundi. Per¨° l'any continua tossut la seva carrera. Despr¨¦s de l'hivern, un hivern de fred i de neu, d'aigua i de vendavals, ¨¦s el torn de la primavera. Ja hi som. Despr¨¦s de l'equinocci, el 21 de mar? -que ve del llat¨ª aequinoctium, que vol dir justament que nit i dia s¨®n iguals de llargs-, el dia comen?a a guanyar terreny a la nit, la claror a la fosca. I tot el m¨®n es desvetlla. Els ocells refilen com bojos en una piuladissa desmesurada, els troncs adormits dels arbres, fins i tot els dels m¨¦s vells, treuen brots nous, primer botons i despr¨¦s aquelles fulletes verd'aigua tan fr¨¤gils, tan entendridores. Els narcisos mouen les seves corol¡¤les al vent de mar? com molinets de paper i cau sobre els cors una mena de ruixim d'esperan?a inconcreta. Ve el bon temps. Els adolescents es remouen en la seva incertesa, i els vells tamb¨¦. Per¨° ¨¦s clar, s¨®n dues incerteses oposades. Els uns no saben com ser¨¤ la vida. Els altres, com ser¨¤ la mort. Floriran aviat els lil¨¤s malaltissos i les glicines torbadores. Comen?aran a despuntar les primeres roses. Per¨° no avancem els esdeveniments. Queden encara uns pocs dies de mar?, d'aquell mar? mar?ot de la dita, que mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot. L'anticicl¨® que encoratja pot fondre's com un bolado i el vent de mar? pot portar encara els ¨²ltims freds ressagats de l'hivern i fer les seves ¨²ltimes destrosses. Despr¨¦s vindr¨¤ l'abril, ¨¦s clar, el de la incerta gl¨°ria, per¨° tanmateix glori¨®s, si m¨¦s no en les seves aparences. El maig encara queda lluny.

M'agrada el mar?, amb les seves polsegueres i els seus disgustos. Potser perqu¨¨ ¨¦s el mes de la quaresma, el mes de la penit¨¨ncia, de la vida austera i les lentes passejades meditatives. Potser perqu¨¨ t¨¦ dies pl¨¤cids i dies revolts. Potser perqu¨¨ al fons hi batega la promesa d'una resurrecci¨®. Pasqua no podia estar m¨¦s ben posada dins el curs de l'any, perqu¨¨ fa coincidir el renovellament del m¨®n f¨ªsic, de la naturalesa, amb la possibilitat del nostre renovellament interior, amb la resurrecci¨® del nostre jo m¨¦s ¨ªntim perdut en les tenebres depressives dels hiverns massa llargs, en l'aclaparament de la solitud que ens deixen els amics que se'n van per sempre. No s¨¦ com s'ho fan en altres zones del planeta amb un Nadal a ple sol i calor¨®s i amb una Pasqua tardoral que anuncia mort i desolaci¨®. Els falla el correlat, ¨¦s clar. La resurrecci¨® interior se'ls deu fer molt m¨¦s dura sense el paral¡¤lel exterior de l'esclat solar, sense l'esplendor vegetal, sense els desficis de la fertilitat animal. Sense un encoratjador model sensible.

Mar? mar?ot, que mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot. Mar? mar?ot de la bals¨¤mica crema de Sant Josep i els consoladors brunyols de quaresma. Mar? mar?ot.