S¨ªmptoma nip¨®

Hikikomori (L'era del buit)

Jordi Faura

Bromera

128 p¨¤gines. 11euros

El culte a les noves tecnologies i al consumisme ha sacsejat les mentalitats i els h¨¤bits de la societat actual. Els joves en paguen els "danys col¡¤laterals". Desorientats, confosos, mesells, l'estrat generacional m¨¦s vulnerable del cos social es tanca en un individualisme extrem i s'atrinxera en espais ¨ªntims o tribals. Davant dels problemes o dels reptes, solen reaccionar amb l'apatia pol¨ªtica m¨¦s depriment o amb la viol¨¨ncia f¨ªsica o verbal m¨¦s agressiva. No gosen pensar en un altre m¨®n possible, en alternatives viables, per no deprimir-se i, sovint, defensen el no comprom¨ªs per por a la frustraci¨®. Provis¨°riament, s¨®n v¨ªctimes innocents del m¨®n que construeixen els adults, fins que ho deixen de ser i ja no s'hi ¨¦s a temps.

Jordi Faura (Sabadell, 1982) mostra a Hikikomori dos dels fen¨°mens m¨¦s inquietants de la societat japonesa d'avui: l'exist¨¨ncia dels hikikomoris i les kogals. El primer concepte designa els adolescents que decideixen volunt¨¤riament recloure's a la seva cambra refugi, en companyia de la PlayStation, els videojocs i Internet. El segon, les jovenetes que malbaraten els diners en moda, m¨²sica i aficions cares i que exerceixen la prostituci¨® per subvencionar-se una "vida de consum", per dir-ho com Bauman. Tant l'a?llament patol¨°gic dels hikikomoris com el consumisme compulsiu de les kogals -dues cares d'una mateixa ren¨²ncia a l'exercici de la llibertat- no deixen de ser epifen¨°mens de la desemparan?a de "l'era del buit" diagnosticada per Lipovetsky.

L'acci¨® de Hikikomori se centra al voltant d'un doble eix: el del personatge absent, el hikikomori a qu¨¨ al¡¤ludeix el t¨ªtol, i el de la seva germana Akane, un prototipus de kogal, fills d'una fam¨ªlia de classe mitjana benestant de T¨°quio. El hikikomori neokafki¨¤ de Faura esdev¨¦ una met¨¤fora de l'autoa?llament a qu¨¨ condueix un sistema salvatge que esmicola les relacions interpersonals i dinamita la solidaritat social, mentre que la kogal exemplifica la monstruositat a qu¨¨ duu la integraci¨® preferent com a consumidors que brinda la modernitat l¨ªquida. Els divorcis, els su?cidis col¡¤lectius o l'egohedonisme pornogr¨¤fic que materialitza l'amor s¨®n altres s¨ªmptomes d'una societat malalta, autodestructiva, sense empatia ¨¨tica ni visi¨® col¡¤lectiva, en qu¨¨ els joves no s'atreveixen a somniar per por al frac¨¤s.

A trav¨¦s d'aquestes conductes arquet¨ªpiques, deshumanitzadores del jovent nip¨®, i el contrapunt ambivalent que ofereix un occidental, Faura dibuixa un retrat ¨¤cid de la hipertecnificada, ultracompetitiva i descohesionada societat japonesa, model del que comen?a a passar ja a Europa. A difer¨¨ncia de la seva obra La sala d'espera (2008), m¨¦s abstracta, en tra?a els aspectes m¨¦s fiblants sense aturar-se en circumloquis, ni en concessions engavanyadores: va de dret, amb la m¨¤xima economia de mitjans i un punt d'hip¨¨rbole cr¨ªtica, al plantejament, el nus i el desenlla? fatal, tr¨¤gic, dels conflictes exposats. Amb estil esquerp, a la manera de Bernhard, cisella les escenes amb certa intencionalitat did¨¤ctica, brechtiana, que mou els arquetips en joc amb habilitat per advertir, per deducci¨® l¨°gica, del perill de tallar els fils que, en termes individuals i col¡¤lectius, relliguen els vincles socials.