Edificis 'normals'

Les maquetes s¨®n les protagonistes indiscutibles de l'exposici¨® del CaixaF¨°rum de Montju?c Richard Rogers + Arquitectes, l'oficina responsable de projectes com ara la torre Hesperia de l'Hospitalet o la remodelaci¨® de la pla?a de les Arenes de Barcelona. Els models a escala s¨®n la manera m¨¦s coherent de mostrar aquesta arquitectura d'aspecte mec¨¤nic. Un dels v¨ªdeos de l'exposici¨® mostra un conjunt d'imatges molt il¡¤lustratives: un grapat d'aparells diversos seccionats, com aquests que trobem a les fires per explicar com funciona una cosa, com aquell Pegaso que es podia veure a l'Escola d'Enginyers Industrials de la Diagonal. L'arquitectura de l'oficina R. Rogers ¨¦s aix¨ª, segur que a Rogers el que li agradaria d'un transistor seria desmuntar-lo. Els seus edificis s¨®n com aparells sense la tapa, sense carrosseria. D'aix¨° ell en diu llegibilitat. En aquest proc¨¦s ¨¦s essencial que cada cosa, primer es descompongui en parts, i despr¨¦s es torni a muntar amb la col¡¤laboraci¨® d'elements molt elaborats t¨¨cnicament. A m¨¦s, les maquetes m¨¦s abundants a l'exposici¨® s¨®n fragments, parts o simplement seccions d'edificis. Tot plegat una ret¨°rica de la precisi¨® t¨¨cnica.

Aix¨° ¨¦s molt evident al projecte de la pla?a de les Arenes. L'antiga fa?ana ha estat elevada, entre altres coses, per independitzar-la del terra, l'edifici d'oficines afegit a un costat ¨¦s independent i ell mateix est¨¤ format per dues meitats articulades per un cos central. L'interior que mig amaga l'antiga fa?ana ¨¦s tamb¨¦ independent d'aquesta i cada planta est¨¤ formada en si mateixa com un element aut¨°nom. En observar les seccions ens adonem que l'¨²nica cosa estratificada i repetida ¨¦s el p¨¤rquing, cada una de les plantes s¨®n en realitat objectes aut¨°noms, fins i tot la c¨²pula ¨¦s aut¨°noma, igual que ho ser¨¤ la torre de telecomunicacions. En una de les sales laterals de l'exposici¨® s'ha preparat material perqu¨¨ els infants juguin amb els edificis. All¨¤ es pot llegir a les parets aquesta pregunta: "Aquesta arquitectura ¨¦s un edifici o una m¨¤quina?"; i expliquen que l'arquitectura de Richard Rogers s'assembla m¨¦s a un artefacte mec¨¤nic que a un edifici normal (!?), convidant a continuaci¨® els nens a jugar retallant elements impresos dels edificis per formar una ciutat "singular i futurista".

La cr¨ªtica m¨¦s contundent d'aquesta arquitectura ens la proporciona l'exposici¨® Edificis, de l'artista Philippe Weisbecker a la Galeria V¨ªctor Saavedra. Aqu¨ª hi trobaran maquetes d'uns edificis normals, en la terminologia de l'exposici¨® de R. Rogers. Edificis formats d'un sol cos o amb formes de lletres: us, is, tes, es o eles, alguns de diverses plantes, altres d'una sola, per¨° tots amb cobertes a dues aig¨¹es. Estan fets amb bronze -pesen- i dibuixats al damunt a llapis. Tots tenen el mateix color. Una de les maquetes, feta amb cartr¨®, ha estat constru?da expressament per la darrera sala de la galeria i, per allotjar-se -¨¦s molt gran- fa un gest per esquivar els pilars d'acer pintats de blanc que aguanten l'edifici, de manera que sembla que aquests formin part de l'exposici¨®. Aquestes maquetes s¨®n la construcci¨® literal dels dibuixos d'aquest artista, una mena de perspectives medievals que, com diu una bona amiga, recorden al Giotto, com si fossin la seva congelaci¨® en bronze.

Mentre que a la primera exposici¨® l'arquitectura sembla obeir la consigna de qu¨¨ no resulti avorrida, la segona parteix de la banda oposada i utilitza elements que s¨®n paradoxalment molt m¨¦s llegibles, fent que l'altra sembli una col¡¤lecci¨® d'esl¨°gans. Cada edifici, a la primera, ¨¦s un conjunt d'objectes diversos assemblats; en aquesta, cada edifici ¨¦s una sola cosa. A la primera, els edificis s¨®n la construcci¨® del seu tall t¨¨cnic; a la segona semblen la construcci¨® de la seva percepci¨®. La precisi¨® manual de l'obra de P. Weisbecker fa evident la sobrevaloraci¨® de l'arquitectura tecnol¨°gica de R. Rogers. L'arquitectura que es mostra al CaixaF¨°rum ¨¦s un exemple d'arquitectura moderna periclitada, una arquitectura que apel¡¤la a la t¨¨cnica, mentre que l'altra apel¡¤la als sentits. Uns sentits cada cop m¨¦s afinats que saben distingir petites variacions en la forma, conscients que l'arquitectura moderna no ¨¦s la que cont¨¦ m¨¦s tecnologia, sin¨® la que sap elaborar a partir de la digesti¨® de tot el que ha succe?t fins ara. No ¨¦s el resultat de la interpretaci¨® del moment present. ?s la interpretaci¨® de tots els moments.