La 'colla', segons M¨¢rai

El motiu literari de "la colla", all¨° que en castell¨¤ se'n diu, avui dia, "la pandilla", i en catal¨¤ tamb¨¦ pot dir-se'n "la trepa", "la tropa", i, esbiaixadament, "l'esbart", ¨¦s una mena de subg¨¨nere de la tan anomenada i coneguda "novel¡¤la de formaci¨®". D'aquest ¨²ltim g¨¨nere citat, hi ha bibliografia per donar i per vendre -vegeu, per exemple, Franco Moretti, The Way of the World. Bildungsroman in European Culture, Verso Books, 1987. Ara b¨¦: amb prou feines hi ha bibliografia sobre el tema de la colla -que equival a una novel¡¤la de formaci¨® col¡¤lectiva-, com tampoc no hi ha massa novel¡¤les que hagin abordat aquesta peculiar mat¨¨ria. Hi ha novel¡¤les de col¡¤legials i d'estudiants perplexos, com ara Les tribulacions del jove T?rless o El guardi¨¤ al camp de s¨¨gol; n'hi ha de nois que comencen a destriar, en la vida, el cam¨ª de l'art o de la literatura, com ara Retrat de l'artista adolescent, de Joyce; i n'hi ha de persones que sembla que necessitin cinquanta anys per acabar de trobar el seu lloc en aquest m¨®n, cosa que no cal criticar, com ara Wilhelm Meister, de Goethe, o A la recerca del temps perdut, de Proust.

I despr¨¦s, naturalment, hi ha la veritable novel¡¤la de pandilla, molt escampada al segle XX, un dels punts culminants de la qual s¨®n les novel¡¤letes en qu¨¨ les lleves espanyoles posteriors a la guerra van forjar-se els ideals de la minyonia i la primera joventut: les famoses obretes de la ¨ªnclita Enid Blyton signifiquen, sens dubte, un punt ¨¤lgid d'aquest g¨¨nere. Potser aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual, als nostres dies, una novel¡¤la de nois rebels fa que el lector arrufi el nas i es pensi que tornar¨¤ a topar, oh malefici!, amb una r¨¨plica de les perfunt¨°ries narracions a l'estil del pitjor Hermann Hesse. No pat¨ªssiu: aix¨° no passa quan un ensopega amb una novel¡¤la com aquesta de M¨¢rai que avui presentem als lectors amb entusiasme, primera d'una trilogia que potser els editors catalans o castellans completaran.

La publicaci¨® d' Els rebels (A Zend¨¹lok, 1930; ara en catal¨¤ a Barcelona, Emp¨²ries, i en castell¨¤ a Capellades, Salamandra, 2009; totes dues en excel¡¤lent traducci¨®), ¨¦s una d'aquelles obres, primiceres, d'un autor que ja hem tingut l'avinentesa de llegir a bastament en catal¨¤ -mira que ¨¦s cosa rara, l'hongar¨¨s, i, amb tot, M¨¢rai el va triar per escriure la seva obra quan, de fet, coneixia l'alemany perfectament-, que ens permet d'arribar a la segura conclusi¨® que aquest autor no es va equivocar mai. Va caure malament als hongaresos d'esquerres per la seva declarada passi¨® per la burgesia europea; va caure malament als alemanys perqu¨¨ primer li van semblar encertades algunes de les seves maniobres geopol¨ªtiques, per¨° despr¨¦s els va denigrar amb integritat; i va caure molt, per¨° molt malament als hongaresos comunistes -Gy?rgy Luk¨¢cs entre ells, el gran comissari de les lletres del pa¨ªs, un que no hauria passat de ser l'Zd¨¤nov d'Hongria si la seva gran intel¡¤lig¨¨ncia no l'hagu¨¦s sempre estalviat-, a conseq¨¹¨¨ncia de la qual cosa, quan ja era un escriptor tradu?t a diverses lleng¨¹es d'Europa, i molt fam¨®s a Budapest per les seves columnes al diari Pesti H¨ªrlap, va haver d'exiliar-se per acabar engegant-se un tret, a San Diego, Calif¨°rnia, el 21 de febrer de 1989, tan apesarat pel dest¨ª d'Europa com decennis abans ho havia estat Stefan Zweig.

D'aquest tret mortal, S¨¢ndor M¨¢rai va dir-ne "la incorporaci¨®"; i un tret semblant tanca aquesta magn¨ªfica novel¡¤la, val a dir el tret que s'envia Ern?, el fill del sabater, el sol representant del Lumpenproletariat enmig d'una colla de senyoritus de la ciutat de Kashau, escenari dels anys de minyonia del mateix M¨¢rai. Dir¨ªem que aquest tret, escenificat en un decorat -el cau o l'amagatall que mai no falta en aquesta mena de novel¡¤les d'adolescents- i una escenografia gaireb¨¦ de caire expressionistes -perruques, pallassada, foscor i parets tortes-, ¨¦s all¨° que d¨®na volada moral al conjunt de l'obra, una altura pr¨¤cticament religiosa si tenim present que el pare d'Ern?, el sabater, apareix, des de les primeres p¨¤gines, dibuixat com un veritable profeta: "purificaci¨®", ¨¦s la paraula que el sabater reclama perqu¨¨ sigui purgada una estratagema deslleial que ha ordit el seu fill, i aquesta purificaci¨® nom¨¦s es pot representar amb la mort del noi, admesa sense r¨¨plica per aquell pare piet¨®s, model perfecte de l'Ost-jude.

Doncs, si al T?rless de Musil, per exemple, aquell jove de fam¨ªlia d'upa s'exclou i es diferencia d'una colla vulgar gr¨¤cies a la seva finesa est¨¨tico-intel¡¤lectual, en aquesta novel¡¤la de M¨¢rai el jove Ern? queda singularitzat enmig de la seva trepa gr¨¤cies a una severa consci¨¨ncia moral -heretada per via juevo-paterna- que nom¨¦s pot conduir-lo al desastre. ?Havia M¨¢rai llegit la gran novel¡¤leta de Musil? Podria ser, perqu¨¨ estava al cas de tot el que s'escrivia a Centreuropa, i el T?rless ¨¦s de l'any 1906, mentre que la novel¡¤la de qu¨¨ hem parlat avui, Els rebels, revisada per M¨¢rai poc abans de morir, va publicar-se el 1930 per primer cop. Sigui com vulgui, vet aqu¨ª una altra obra mestra de l'hongar¨¨s.