"El corresponsal ¨¦s una esp¨¨cie en total extinci¨®"

Els seus cabells vermellosos i, sobretot, la seva manera clara i entenedora d'explicar l'actualitat des de l'estranger la van fer inconfusible pels televidents. Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) va treballar 38 anys a TVE, fins que el 31 de desembre de 2008 va posar fi a la seva activitat com a reportera en veure's inclosa en un expedient de regulaci¨® d'ocupaci¨® a la televisi¨® p¨²blica. Aquesta prejubilaci¨® for?osa, per¨°, no ha aplacat el seu desig de continuar activa. El mar? passat va ser nomenada presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona, que des de 1988 organitza peri¨°dicament seminaris sobre periodisme, a m¨¦s d'oferir serveis i ser una font d'informaci¨® per als corresponsals estrangers que treballen a la ciutat. Calaf posar¨¤ al servei del centre la seva experi¨¨ncia i contactes, i en ser¨¤ la representant en els actes que promogui. Tamb¨¦ dedicar¨¤ el seu temps a fer confer¨¨ncies sobre periodisme: vol evitar que la professi¨® es continu? "degradant" i denunciar, per exemple, com alguns mitjans estan reduint la plantilla en plena crisi de forma injustificada i com la precarietat professional amena?a el gremi.

Pregunta. Despr¨¦s de deixar la televisi¨®, la seva agenda es va omplir de compromisos i confer¨¨ncies. C¨°rdova, Londres, Granada en pocs dies. D¨¦u n'hi do!

Resposta. S¨ª, no s'ho pot imaginar. M'he passat tota la vida amb una activitat fren¨¨tica. M'encanta fer milers de coses, i continuar ocupada suposa un aterratge suau en aquesta nova etapa, aix¨ª que estic molt agra?da.

P. Li va produir vertigen la prejubilaci¨®, la idea d'estar aturada?

R. Ganes de jubilar-me, no en tenia. A m¨¦s, penso que un periodista no es jubila mai. Quan va quedar clar que a la televisi¨® ens jubilarien, vaig comen?ar a preparar la meva vida post-TVE. No volia perdre el vincle amb el periodisme. Em sembla que cal parlar de la professi¨®, portar el debat a la societat, i que el ciutad¨¤ s'adoni que t¨¦ el dret a rebre una bona informaci¨®. I els que estem fora hem d'evitar que el periodisme continu? degradant-se.

P. Expliqui's.

R. La informaci¨® no pot entrar en el compte de resultats d'una empresa. El que ha de preocupar a l'hora de fer informaci¨® ¨¦s la qualitat del resultat, no el benefici del resultat.Un gran percentatge de les not¨ªcies que apareixen en un informatiu no s¨®n rellevants per a la construcci¨® d'una opini¨® p¨²blica, ni permeten que l'espectador s¨¤piga com afecten els grans temes a la seva vida. En el cas de les cadenes privades, els interessa entretenir l'audi¨¨ncia, no informar-la.

P. El reporterisme ha canviat en els darrers 30 anys, diuen els veterans.

R. L'an¨¤lisi i la reflexi¨® ja no es valoren. Quan cobreixes un esdeveniment sembla que ja nom¨¦s importi fer titulars i conv¨¨ncer per l'emoci¨®. El reporterisme ¨¦s parlar amb la gent, ser al carrer i veure les coses per explicar-les. El cor-responsal ha de ser el pont entre realitats distants i diferents, i contextualitzar un esdeveniment en 70 segons resulta molt dif¨ªcil. Tampoc hi ha inversi¨® en aquests reporters. Tot aix¨° fa que la figura del corresponsal sigui una esp¨¨cie en total extinci¨®.

P. De quina manera lesnoves tecnologies han modificat la feina dels periodistes?

R. Jo vaig comen?ar a treballar a l'?frica amb un magnet¨°fon al qual calia donar corda. Imagini-s'ho! Actualment, les noves tecnologies permeten arribar a qualsevol lloc del m¨®n i transmetre de seguida, en televisi¨® sobretot. Aix¨°, per¨°, va en contra de l'an¨¤lisi i de la reflexi¨®. Com em deia el periodista itali¨¤ Indro Montanelli, aix¨° ¨¦s com la bomba at¨°mica, ja no es pot desinventar. Cal, per¨°, anar en compte com es fa servir. La tecnologia s'ha de posar al servei de la informaci¨®, no la informaci¨® al servei de la tecnologia.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s frustrant de la feina de cor-responsal?

R. El pitjor, segurament, ¨¦s veure que als mitjans de comunicaci¨® no es trien els temes en funci¨® de la seva import¨¤ncia i que no se'n fa un seguiment. Es parla d'un tema durant una setmana, dues, i despr¨¦s desapareix. Tenim por d'avorrir l'espectador parlant sempre de cat¨¤strofes. La informaci¨®, per¨°, no t¨¦ per qu¨¨ divertir.

P. El seu darrer dest¨ª va ser la Xina. Com s'hi treballa?

R. La Xina ha canviat per¨° continua sent un r¨¨gim on no hi ha llibertat d'expressi¨® total. Posen dificultats per tractar determinats temes. L'estiu passat es va mostrar una imatge de la Xina m¨¦s amable del que en realitat ¨¦s. I els xinesos van tenir, com sempre, l'habilitat que sembl¨¦s que qualsevol cr¨ªtica, fins i tot constructiva, sembl¨¦s un atac contra ells, com va passar amb el tema del Tibet. En teoria, tens llibertat de moviment; a la pr¨¤ctica, per¨°, t'enfrontes a les traves de les autoritats locals i uns senyors de pais¨¤ que pul¡¤lulen per all¨¤ i no paren de posar-te problemes.A Moscou, et tallaven l'aigua calenta o no et renovaven permisos per anar a determinades regions. Fins i tot et poden acusar de frau fiscal si els fas nosa.

P. Els periodistes s¨®n ara m¨¦s que abans un objectiu militar?

R. Crec que s¨ª, perqu¨¨ ens hem donat m¨¦s protagonisme del que tenim. I qui vol cridar l'atenci¨® sap que segrestant o matant un periodista tindr¨¤ m¨¦s ress¨° que si segresta o mata un voluntari d'una ONG.

P. Qu¨¨ li queda per veure i per explicar despr¨¦s d'haver visitat 170 pa?sos fent de periodista?

R. Em queden encara molts llocs per veure, per¨° el que m'agradaria ¨¦s anar a l'espai. Sembla broma, per¨° no. Donaria qualsevol cosa per anar a l'espai. L'aventura espaial sempre m'ha interessat, des que era petita i llegia Jules Verne. L'he seguida amb passi¨®.