Ve?natge

Albert Boadella ho t¨¦ molt clar. Amb el pragmatisme del botiguer m¨¦s t¨°pic, ha trobat la millor manera d'atorgar la independ¨¨ncia als catalans, en cas que aquest sigui realment el desig de la majoria. Segons el seu raonament, el nou status passa per una expropiaci¨®. Bastar¨¤ que els ciutadans que volen anar pel seu compte compensin econ¨°micament els de la resta de l'Estat (extremenys, andalusos, castellano-lleonesos...) per la p¨¨rdua del territori. Boadella, actualment a sou d'Esperanza Aguirre al capdavant de la direcci¨® art¨ªstica de Los Teatros del Canal, expressa aquest singular punt de vista a Catalu?a/Espanya, un documental escrit i dirigit per la productora Isona Passola que es va estrenar la diada de Sant Jordi i que (en un cam¨ª ben diferent al de moltes produccions aut¨°ctones, de pas fuga? per la cartellera) encara es pot veure en un grapat de cinemes catalans.

Passola no amaga el clar¨ªssim referent del seu primer llargmetratge, de setanta minuts de durada i fruit d'un proc¨¦s de dos anys de feina. L'obra s'emmiralla en La pelota vasca, que tanta polseguera va aixecar fa uns anys i tants maldecaps va suposar al realitzador Julio Medem. Per¨°, tot i la seva dilatada traject¨°ria en el m¨®n del cinema, el de la directora debutant no ¨¦s un nom conegut pel gran p¨²blic, amb els inconvenients i els avantatges (pel que fa als prejudicis, la transcend¨¨ncia, les expectatives i l'exig¨¨ncia pr¨¨via) que se'n poden derivar. Aqu¨ª ning¨² s'ha escandalitzat per un documental que de moment camina sense fer ferida (s'haur¨¤ d'esperar tamb¨¦ a veure com funciona a Madrid) i que tampoc no amaga el clar posicionament de partida en la dial¨¨ctica nacionalisme espanyol-nacionalisme catal¨¤ que recorre tot el film.

La metodologia i la presentaci¨® formal de Catalu?a/Espanya s¨®n tamb¨¦ compartides amb La pelota vasca. La pel¡¤l¨ªcula es nodreix de les entrevistes a una trentena de personalitats del m¨®n de l'economia, el pensament, la hist¨°ria i el periodisme, com ara Xavier Rubert de Vent¨®s ("per poder-te abra?ar primer t'has de separar", diu a prop¨°sit de la relaci¨® que planteja el t¨ªtol del documental), Toni Soler, Germ¨¤ Bel, Josep Fontana, Borja de Riquer, Curri Valenzuela, Luis Mar¨ªa Anson, Ramon Tremosa, M¨¢ximo San Juan, I?aki Gabilondo o Ignacio Sotelo. Els pol¨ªtics nom¨¦s hi tenen cabuda a trav¨¦s de la reproducci¨® de declaracions pr¨¨vies (com la punxeguda promesa de Zapatero a Maragall respecte a la voluntat d'acatar ¨ªntegrament l'Estatut aprovat pel Parlament). Llengua, identitat, balances fiscals, inversi¨® en infraestructures i autodeterminaci¨® s¨®n alguns dels temes principals. No hi ha un equilibri quantitatiu en els arguments d'un i altre b¨¤ndol. Predominen els conven?uts que Catalunya ha rebut hist¨°ricament un tracte discriminatori, que t¨¦ una riquesa cultural i ling¨¹¨ªstica suficient com per ser considerada una naci¨® (a difer¨¨ncia del que passa, per exemple, amb Madrid, com assenyala un dels entrevistats) i, si no es corregeixen els desequilibris i no se supera el centralisme de l'Estat, el cam¨ª l¨°gic passa per la independ¨¨ncia.

Les opinions dels espanyolistes, proporcionalment minorit¨¤ries, haurien equilibrat la balan?a d'haver accedit a participar en el documental algunes de les persones que van declinar fer-ho, relacionades en els cr¨¨dits finals. Federico Jim¨¦nez Losantos, C¨¦sar Vidal o Pedro J. Ram¨ªrez, inclosos en la llista dels absents, sens dubte haurien difuminat la sensaci¨® que Catalu?a/Espanya, tot i estar carregada de raons i arguments que es diria irrefutables, sembla clarament orientada a donar encara m¨¦s motius als ja conven?uts abans d'entrar a la sala.