El vent

A causa d'una cita personal i p¨²blica amb el meu amic Dante Alighieri i la seua Divina Com¨¨dia -a Barcelona i a la mateixa hora-, no vaig poder assistir al concert commemoratiu de Raimon el 8 de maig passat a Val¨¨ncia, i ho he lamentat ben profundament, per ell, i sobretot per mi. M'hauria reconfortat escoltar-lo en aquell lloc, aquell dia, acompanyats de gent coneguda o no, de persones que vam ser companys o testimonis dels primers anys del gran cantant, i de joves que l'han conegut fa poc de temps, ja com un mite o com una figura de la hist¨°ria vivent. No s¨¦ com es devia sentir ell mateix, a Val¨¨ncia, cinquanta anys despr¨¦s d'aquell dia, tamb¨¦ esdevingut m¨ªtic, en qu¨¨ el vent li pegava en la cara, damunt d'una moto, i algun esperit celestial o arc¨¤ngel de la m¨²sica li va enviar la can?¨® amb el crit i les poques paraules eixides de les v¨ªsceres de l'¨¤nima. Perqu¨¨, amb tota certesa, all¨° va ser obra d'algun poder superior, i si no ¨¦s aix¨ª no es pot entendre res. Durant uns pocs anys, massa pocs, l'esperit del m¨®n, o l'esperit del temps, tal com hauria pensat el doctor Faust de Goethe, degu¨¦ mirar ben¨¨volament aquest pa¨ªs dels valencians i ens va fer uns quants regals, amb nom de persona. Si no ¨¦s per una intervenci¨® sobrenatural, no s'ent¨¦n que en tan poc de temps, i amb tan escassa probabilitat pr¨¨via, aparegueren entre nosaltres Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s i Joan Fuster escrivint aquells versos i aquells llibres, que apareguera Raimon component i cantant aquelles can?ons llegend¨¤ries, que aparegueren alguns noms m¨¦s que m'estalviar¨¦ de dir, i tot all¨° que entre tots -que ¨¦rem pocs- vam ser capa?os de fer. La hist¨°ria recent no ho permetia, l'¨¨poca ho feia improbable, el pa¨ªs no sabia si era alguna cosa o no res, i tanmateix van sorgir les persones, els llibres, i van sorgir les can?ons de Raimon. Qualsevol explicaci¨® racional ¨¦s del tot insuficient, perqu¨¨ all¨° va ser un miracle, i els miracles no s'expliquen. Raimon cantant contra el vent, m¨¦s que al vent, perqu¨¨ el vent sempre l'hem tingut en contra. Encara el tenim en contra, els miracles nous sembla que s'han acabat, i els antics tenen ja cinquanta anys. Passe el que passe, gr¨¤cies a aquells miracles, al miracle de Raimon contra el vent, tots hem pogut ser una mica m¨¦s dignes. Aquests cinquanta anys, el vent de la hist¨°ria (el de la nostra hist¨°ria de valencians) sembl¨¤ un moment que bufava a favor, despr¨¦s pareix que ha tornat a girar-se en contra, i de vegades ¨¦s ja com una ventada destructiva i funesta que arrossega pl¨¤stics bruts, papers i pols, que ens encega i ens vol impedir qualsevol futur de dignitat pr¨°pia. Llavors, tornem a llegir alguns llibres, tornem a escoltar Raimon, alcem el cap, i continuem caminant.