Un Batman moderenista

Barcelona ¨¦s una ciutat molt lluminosa, ideal perqu¨¨ Batman hi faci un vol a la llum del dia, per¨°, de nit, la seva arquitectura modernista i g¨°tica li proporciona una atmosfera inquietant... perfecta per a Batman". Com es veu, el guionista Mark Waid no dubta que la capital catalana ¨¦s un escenari excel¡¤lent per acollir una trepidant aventura del guardi¨¤ de Gotham City. Aix¨ª ho afirma en un dels textos que glossen les vinyetes de Batman: Barcelona, el cavaller i el drac (Planeta DeAgostini / Edicions 62), el c¨°mic m¨¦s esperat de l'any i que ser¨¤ un dels protagonistes absoluts del Sal¨® del C¨°mic, que s'inaugura dem¨¤.

Si encara no queda clar, el mateix Waid subratlla que Barcelona ¨¦s un "lloc perfecte" per a Batman perqu¨¨ ¨¦s una ciutat g¨°tica i "plena d'ombres". En definitiva, i dit tamb¨¦ amb paraules de Waid, "Barcelona pot assemblar-se tant a Gotham com qualsevol altra ciutat europea, perqu¨¨, com Gotham, ¨¦s una fusi¨® d'all¨° nou i d'all¨° vell, per¨° a Barcelona hi ha molts llocs per on Batman es podria passejar". Aix¨° s¨ª, tal com va recon¨¨ixer el dibuixant del c¨°mic, el barcelon¨ª Diego Olmos, en el moment en qu¨¨ es va donar a con¨¨ixer el projecte, aquests llocs per on es passeja Batman tenen pinta de postal tur¨ªstica perqu¨¨ els edificis emblem¨¤tics de Gaud¨ª i del Modernisme s¨®n sempre un reclam segur.

El ratpenat es troba amb un antic amor, una executiva del Consell de les Arts

De Carlos Gim¨¦nez a Roger Ib¨¢nez, les mirades a la ciutat s¨®n una escola d'art

Per tant, despr¨¦s de l'arribada de l'avi¨® privat de Bruce Wayne pel cel del port de Barcelona, el lector es trobar¨¤ a l'obra de Waid i Olmos amb estampes de la Casa Batll¨®, l'Hospital de Sant Pau, les Rambles, la Monumental, el MNAC -museu on Batman t¨¦ la seva batcova barcelonina- i, ¨¦s clar, la Sagrada Fam¨ªlia, on el ratpenat lliura l'¨²ltima batalla amb el psic¨°pata Killer Croc, el ferotge llangardaix-hum¨¤ que es creu la reencarnaci¨® del drac al qual es va enfrontar Sant Jordi. En aquest context, Killer Croc fa el que mana el paper. ?s a dir, es dedica a cruspir-se donzelles catalanes i a sembrar el terror entre la poblaci¨®. Malgrat que els mossos d'esquadra, pobrets, fan el que poden per evitar la matan?a, ser¨¤ Batman qui posi l'assass¨ª al seu lloc. I tot aix¨° ambientat en plena diada de Sant Jordi, en unes Rambles a vessar de curiosos entre els quals es veu -no ¨¦s broma- Woody Allen. Doncs benvingut sigui en Batman a una ciutat que ¨¦s des de fa anys escenari d'un bon grapat d'historietes, algunes de les quals repassarem aqu¨ª per afegir-nos amb alegria a la moguda comiquera que envair¨¤ Barcelona aquests dies. Per¨° abans de fer el rep¨¤s de les vinyetes m¨¦s barcelonines, cal remarcar algunes de les curiositats que ens trobem a Batman: Barcelona..., c¨°mic que ser¨¤ presentat avui a la premsa en un acte a la Casa Batll¨®, i que es posar¨¤ a la venda a partir de dem¨¤ amb motiu de la inauguraci¨® del Sal¨®. Primera an¨¨cdota memorable (almenys per a la gent que es dedica al m¨®n de la cultura): Bruce Wayne es troba a Barcelona amb un antic amor, la molt atractiva Cristina Llanero, que treballa "d'alta executiva" del... Consell de les Arts!!! El c¨¤rrec d'aquesta noia permet oferir al seu convidat una visita privada i gratu?ta pel terrat de la mateixa Casa Batll¨®. M¨¦s enll¨¤ d'aquest exemple d'amiguisme -ja se sap que a la ficci¨® qualsevol similitud amb la realitat ¨¦s pura coincid¨¨ncia-, Llanero felicita Wayne perqu¨¨ el seu "catal¨¤ ha millorat molt¨ªssim" des de l'¨²ltima vegada que es van veure, fa una d¨¨cada. Per tant, que ning¨² es pensi que ens farem un tip de riure a l'estil de Bill Murray a Lost in translation: a l'edici¨® catalana, Bruce Wayne ha fet els deures.

Segona an¨¨cdota, aquesta farcida de folklorisme. Com que estem parlant d'un trasllat de la llegenda de Sant Jordi, a Barcelona el cavaller fosc incorpora al seu arsenal d'armes una totalment aliena a les que acostuma a usar, sempre tan sofisticades i tecnol¨°giques. Ens referim a una llan?a rematada amb una senyera que sembla sortida d'un dels c¨°mics sobre la hist¨°ria de Catalunya que publica Oriol Garcia, amb el segell de l'editorial Casals, historietes del tipus Guifr¨¦ 897: L'origen de la Naci¨®.

Tercera (i ¨²ltima) an¨¨cdota: si b¨¦ el c¨°mic ¨¦s molt esquem¨¤tic perqu¨¨ se centra en l'enfrontament entre el ratpenat i el psic¨°pata llangardaix -cosa que no treu goig a aix¨° de veure Batman pels nostres carrers-, Bruce Wayne t¨¦ temps per aprendre l'ess¨¨ncia de la diada de Sant Jordi, tan plena de bons sentiments. Per tant, no ¨¦s d'estranyar que, malgrat els desperfectes que provoca la lluita entre l'heroi i el brivall a la Sagrada Fam¨ªlia, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, exhibeixi el seu entusiasme per l'obra en un text que encap?ala l'¨¤lbum, i on es llegeix que amb aquest lliurament de Batman "la tradici¨® mediterr¨¤nia i la modernitat americana es donen la m¨¤ en l'¨²nica ciutat capa? d'unir ambd¨®s esperits i d'aportar-los la seva personalitat: Barcelona".

La veritat, no ¨¦s massa habitual que els aficionats a les historietes es trobin en els ¨¤lbums discursos institucionals. Per exemple, seria inimaginable en una antologia de comix, malgrat que algunes de les millors vinyetes sobre Barcelona es van publicar als anys setanta i vuitanta a revistes de c¨°mics underground ja m¨ªtiques, com El Rrollo Enmascarado, Catalina, Star o El V¨ªbora. Per¨°, clar, aix¨° forma part del passat i la Barcelona que retrataven autors com Nazario sembla que es vol oblidar perqu¨¨ no t¨¦ res a veure amb l'ara publicitada com la "millor botiga del m¨®n". Aquella era una ciutat bruta, ideal per a les tribus urbanes, marginal, castigada per les drogues... Els que vulguin fer mem¨°ria poden buscar exemplars els diumenges a l'hemeroteca comiquera barcelonina per excel¡¤l¨¨ncia: el Mercat de Sant Antoni.

Alguns, per¨°, no renuncien a mirar d'on venim i ens ofereixen t¨ªtols tan recomanables com la novel¡¤la gr¨¤fica Santo Cristo (Gl¨¦nat), de Tyto Alba, Mario Torrecillas i Pablo Hern¨¢ndez, una de les novetats m¨¦s interessants que es poden trobar al Sal¨®. En aquest cas, ens apropem al barri de Badalona que d¨®na nom a l'obra. O, dit d'una altra manera, a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona quan d'aix¨° se'n deia "la perif¨¨ria". Els autors ens expliquen les viv¨¨ncies d'una colla de nois i adolescents als anys vuitanta en una claustrof¨°bica escola cat¨°lica, per¨° sense caure en drames excessius, ni t¨°pics. El barri apareix reflectit amb tota la grisor d'una f¨¤brica abandonada, i en les p¨¤gines d'aquest c¨°mic queda ben retratada la vida dels immigrants que van arribar a Catalunya des d'altres indrets d'Espanya, especialment d'Andalusia. I ho fa mitjan?ant una barreja de ficci¨® i records personals d'un dels seus autors, Tyto Alba. "La ficci¨® es reserva per l'argument, perqu¨¨ la descripci¨® del barri ¨¦s molt realista. ?s curi¨®s, per¨° la gent de la meva generaci¨®, quan fa un relat autobiogr¨¤fic, amaga d'alguna manera les peculiaritats del seu lloc d'origen. Finalment, tot acaba semblant igual i no sabem si ens trobem davant de Barcelona o de Nova York. Crec que aix¨° no t¨¦ cap sentit", explica Alba.

Encara que ha trigat molt, els relats biogr¨¤fics o autobiogr¨¤fics ja comencen a ser tota una tend¨¨ncia i quan s'ambienten en la Guerra Civil o en la postguerra, Catalunya torna a ser parada obligat¨°ria, si b¨¦ no ¨¦s en tots els casos l'escenari principal. ?s el que passa a la magn¨ªfica novel¡¤la gr¨¤fica El arte de volar (Edicions de Ponent), d'Antonio Altarriba i Kim. El llibre comen?a amb un fet real, el su?cidi d'Antonio Altarriba Lope, pare del guionista.

A trav¨¦s de la seva vida, el llibre s'endinsa en la hist¨°ria d'Espanya des del punt de vista dels derrotats per Franco.

A l'obra, Catalunya apareix com un lloc de pas obligatori de l'exili cap a Fran?a. Curiosament, tal com va explicar el guionista en la presentaci¨® del volum, el llibre t¨¦ una altra connexi¨® tangencial amb Barcelona, perqu¨¨ una fotografia del pare d'Altarriba -on posava amb unes ulleres que en comptes de tenir vidres imitaven una paret de totxos- es va utilitzar com a imatge promocional de l'edici¨® del festival d'art BAC! del 2004. Entre els que es van encarregar de presentar el llibre -dins de la programaci¨® de les jornades comiqueres que se celebren aquests dies al centre comercial FNAC- hi figurava Lluis Juste de Nin, autor que amb Barcelona 1931. L'educaci¨® sentimental (tamb¨¦ publicat per Edicions de Ponent) ha comen?at una trilogia en qu¨¨ abra?ar¨¤ diversos episodis hist¨°rics de la Catalunya del segle XX mitjan?ant l'adaptaci¨® d'obres mestres de la literatura universal, com fa en aquest t¨ªtol amb una de les novel¡¤les m¨¦s c¨¨lebres de Gustave Flaubert.

Si b¨¦ ¨¦s impossible ser exhaustius, en aquest apartat de relats hist¨°rics no es pot obviar un cl¨¤ssic sobre el tardofranquisme que no pot faltar en una biblioteca b¨¤sica sobre la iconografia barcelonina en vinyetes. Ens referim a Rambla amunt, Rambla avall, del mestre Carlos Gim¨¦nez, llibre que va encap?alat per un pr¨°leg del desaparegut Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n.

Per¨° abans que arrib¨¦s Batman a la capital catalana, el c¨°mic que darrerament ha projectat m¨¦s la imatge de Barcelona en un dels referents de la historietat, el mercat franco-belga, ha estat Jazz Maynard (Di¨¢bolo Ediciones), de Raule i Roger Ib¨¢?ez, ambientat al barri del Raval. Precisament, aquesta obra va ser pensada directament per al p¨²blic franc¨¨s de la m¨¤ d'un gegant dels c¨°mics, el segell Dargaux.

Raule, el guionista de les aventures de Jazz Maynard, explica que per aix¨° van pensar a ambientar la s¨¨rie en un barri marginal de Marsella, per¨° que Ib¨¢?ez va creure que per donar veracitat a l'argument el millor era quedar-se en un lloc m¨¦s proper a ells i on poguessin documentar-se amb facilitat fent fotografies. Finalment, l'elecci¨® del Raval va ser tot un encert, perqu¨¨ segons Raule els lectors francesos veuen en el barri un punt ex¨°tic que els atreu molt. No ¨¦s estrany, per tant, que el Raval hagi agafat cada cop m¨¦s protagonisme, fins al punt d'arribar a ser un personatge m¨¦s de la hist¨°ria. En l'edici¨® d'enguany del Sal¨®, Jazz Maynard hi ser¨¤ molt present perqu¨¨ tant Raule com Roger, que ¨¦s com signa el dibuixant, estan nominats als premis de la trobada comiquera gr¨¤cies a Contra viento y marea, el llibre que tanca la primera trilogia de la s¨¨rie. A m¨¦s, Roger ja va guanyar l'any passat el premi al millor dibuix per l'anterior lliurament de Jazz Maynard i, per tant, la seva obra ¨¦s protagonista d'una de les exposicions que dedica el Sal¨® als guanyadors dels seus guardons.

L'ambient violent que trobem a les p¨¤gines de Jazz Maynard tamb¨¦ ofega els protagonistes dels cinc volums de Saltando al Vac¨ªo (Gl¨¦nat), de Man i Ego, on el lector pot gaudir d'estampes barcelonines tan meravelloses com la que acompanya aquest text.

Aix¨ª doncs, el c¨°mic de Batman s'afegeix a una llarga llista d'historietes en les quals Barcelona ¨¦s molt m¨¦s que un simple escenari, i ho fa en un moment en qu¨¨ la capital catalana segueix gaudint d'una gran projecci¨® internacional (els frikis saben molt b¨¦ que fins i tot la popular Susan Boyle, la sorprenent concursant de l'espectacle televisiu Britain's Got Talent, va mencionar la ciutat en la seva darrera actuaci¨®, encara que de manera una mica desafortunada, com es pot veure a YouTube). Per¨° no hi ha dubte, tal com assenyala l'alcalde Hereu en el seu text, que un dels encerts del c¨°mic de Batman, que protagonitza, a m¨¦s, una altra de les exposicions del Sal¨® amb els dibuixos originals, ha estat l'elecci¨® d'un autor aut¨°cton per fer la part gr¨¤fica. A m¨¦s, Waid coneix b¨¦ la ciutat, ja que la va poder visitar quan va ser un dels convidats de la cita.

Per cert, una de les p¨¤gines favorites d'Olmos ¨¦s la que es veu Batman recorrent la ciutat en moto, un itinerari que el fa passar per la cru?lla de la Gran Via i el Passeig de Gr¨¤cia (amb el cinema Comedia al fons) i per davant de la fa?ana de la Monumental. "?s una p¨¤gina molt din¨¤mica que va intercalant la imatge de la moto amb el paisatge urb¨¤ que l'envolta", apunta el dibuixant. Segur que els lectors del c¨°mic compartiran aquesta opini¨®. El que ¨¦s clar ¨¦s que el c¨°mic m¨¦s esperat de l'any torna a subratllar l'idil¡¤li de la ciutat amb les historietes, una relaci¨® d'amor que, com hem vist, ha deixat un bon grapat de vinyetes memorables de la m¨¤ dels millors autors de casa nostra.