P¨¦rez Jorba i Baudelaire

Dels molts, i alguns de molt bons, retrats que hi ha en l'art i en la literatura del fam¨®s Don Joan, el que m'agrada m¨¦s ¨¦s el de Les flors del mal de Baudelaire, tradu?t per Guanyavents amb el t¨ªtol de 'Don Juan a l'infern', i m¨¦s que res l'¨²ltima estrofa i sobretot el darrer vers, quan el protagonista, malgrat l'esgarrifosa rebuda que li preparen amics, coneguts i una multitud de dones de pits caiguts i robes entreobertes, en el t¨¨tric bot que el du al sojorn dels morts, nom¨¦s es mira el solc que deixa l'embarcaci¨® i no es digna a veure res, 'despreciant-ho tot'.

Aix¨° es pot veure al n¨²mero 111 de la Biblioteca Popular de 'L'Aven?', un llibret d'un to vermell quasi de teula, de 1910, munit d'un pr¨°leg-estudi per Joan P¨¦rez-Jorba sobre 'Poesia francesa d'avui i d'ara fa poc' que a la seva p¨¤gina XXIV diu que Baudelaire 'no plora mai: en la seva caiguda moral, que ell reivindica conscientment en la seva poesia, se redre?a, i, blasfematori, com el Don Juan de Moli¨¨re, ho desprecia tot, engrandint-se en la seva condemnaci¨®, obra de si mateix.' Molt bon resum de la posici¨® del poeta: el redre?ar-se en (i no de) la caiguda, la condemna 'obra de si mateix', la relaci¨® amb el don Joan molieresc vist com el doblega-tab¨²s, el salta-lleis, el burla-d¨¦us... Despr¨¦s, a la frase que ve tot seguit, P¨¦rez Jorba encara puja de punt: 'L'autor de Les fleurs du mal, amb tot i el seu prurit de singularitzar-se, no era un sofisticador de la seva sensibilitat, sin¨® un esperit enriquit per una organitzaci¨® mental superior a la dels pensadors del seu temps, no sols per la precisi¨® de les idees, per la justesa de les imatges, la perfecci¨® de la forma, sin¨® per la consist¨¨ncia l¨°gica i l'esguard penetrant que desplegava...'

El llibre que aquest pr¨°leg-estudi encap?ala es titula i subtitula Trasplantades (poesies franceses contempor¨¤nies), en traducci¨® d'Emili Guanyavents (que a voltes signa Guanyabens): s¨®n 58 poemes, cada un d'un poeta diferent. De Baudelaire hi ha el 'Don Juan a l'infern', de son mestre Gautier la 'Tristesa', del bon Richepin 'La tristor de les b¨¨sties', de Verlaine l'¨¤cid 'Col¡¤loqui sentimental', bells i forts poemes tamb¨¦ aqu¨ª en el catal¨¤ que hi guanya vents i b¨¦ns.

En el 'Don Juan a l'infern' hi ha uns quants personatges (Elvira, el pobre, el criat, etc.) que tenen una relaci¨® o altra amb don Joan. Per¨° tamb¨¦ n'hi ha un que no es troba al m¨®n de don Joan sin¨® sols al cervell de Baudelaire: aquest, quan parla del mendicant, diu que t¨¦ l'ull ferreny 'com Ant¨ªstenes'. El fil¨°sof aten¨¨s hi apareix doncs purament per explicar la mirada altiva del pobre, ¨¦s un simple terme de comparaci¨®. M'agrada que en el poema baudelairi¨¤ del don Joan hi surti, encara que sigui aix¨ª 'pels p¨¨ls' i una mica 'a la contra', aquest fil¨°sof que anava al gimn¨¤s del Gos Blanc, i per aix¨° ell i els seus companys foren anomenats gossos i els seus seguidors s¨®n els c¨ªnics o c¨¤nids. Ant¨ªstenes deia que s'estimaria m¨¦s embogir que sentir plaer. Di¨°genes el Gos era amic seu. El Gos Blanc era l'¨²nic gimn¨¤s que deixava entrar bastards i fills de mare estrangera, com ho era Ant¨ªstenes, dit el Gos Aut¨¨ntic. 'Alguns t'alaben', un li digu¨¦. 'Doncs, quin mal he fet?', va respondre.