Mat¨¨ria Barcel¨®

S¨®n devers dos quarts de nou del vespre a Ven¨¨cia el 6 de juny del 2009, inauguraci¨® de la 53 Biennal. ?s lluna plena. Toni Catany i el cronista anam a una festa a Ca'Zenobio per a Miquel Barcel¨®. Cop en sec veiem que l'aigua dels canals puja sobre les voreres. La festa s'ajorna per mor de l' aqua alta. Un vell veneci¨¤ ens diu que des de feia 150 anys no hi havia aqua alta en aquesta ¨¨poca. Barcel¨® ha obert la seva mostra un dia hist¨°ric per a la vida local. I ell, que la sap llarga, reconeix que l'ess¨¨ncia del local ¨¦s l'universal. Ho parl¨¤vem al mat¨ª quan li deia que m'entusiasmava que no hagu¨¦s fet cap "modernor" com ¨¦s el com¨² en tots els pavellons (instal¡¤lacions, films, happenings, v¨ªdeos, multimediacitat, etc.): "he mostrat la meva obra d'aquests darrers deu anys, pintures del mar, paisatges de Mali, goril¡¤les, cer¨¤miques i faig Paso doble".

L'artista em parla amb fervor de la seva darrera obra feta sobre teles de lli que va col¡¤locar al s¨°l de la c¨²pula de Ginebra: "m'agradava tenir com a fons els regalims dels pigments que queien de les estalactites. Despr¨¦s hi vaig pintar damunt, emper¨° sabia que hi eren. Sempre hi ha moltes de capes en els meus quadres, molta de mat¨¨ria per davall". Quan em deia aix¨° m'imaginava la mat¨¨ria Barcel¨® feta per aquest brou de pintura que recull i recicla tota casta de materials del taller i de la vida de l'artista: els pigments mesclats amb les llosques, els papers de diari, la terra, la representaci¨® d'aliments barrejada amb els mateixos aliments reals, i els tactes, les incisions, les ditades, les empremtes de sabates, de cossos, etc. Quan recorrem aquestes sales hi veig aquesta remoguda mat¨¨rica que adquireix en aquests deu anys variacions d'un virtuosisme fin¨ªssim sense deixar la seva radicalitat singular. Barcel¨® ha fet obrir les claraboies que hi ha als sostres i la claror solar pinta ombres. Entram en una sala en qu¨¨ tot s¨®n teles immenses amb un tret com¨²: hi ha una pinzellada blanca, gegantina, que defineix un riu sobre una mat¨¨ria verdosa. Li dic que em recorden teles de final dels anys vuitanta amb ecos de Chu-Ta, Michaux, Li Kung-Nien i Kline, pintors molt esti-mats: "s¨®n visions malinianes, els rius N¨ªger, el Ghinigheren, que he fet enguany despr¨¦s d'aquells quadres sobre el Pa¨ªs Dogon de l'any passat. Estic content d'haver retrobat aquest gest d'arrel oriental que em faria pintar un quadre amb una sola pinzellada". Apareixen goril¡¤les negres, immensos, amb cara de bons jans, treballats amb intensitat nerviosa de trets curts i fondos. Li coment si s¨®n autoretrats: "aix¨° ¨¦s una pardalada, sempre pint l'artista en el taller, per¨° pensant-ho b¨¦, i enguany que celebram l'origen de les esp¨¨cies de Darwin, no est¨¤ gens malament representar-nos com a goril¡¤les."

A la sala dedicada a les pintures de Fran?ois Augi¨¦ras, escriptor i pintor franc¨¨s, em parla de la festa ¨ªntima a aquest amic i mestre: "¨¦s el meu convidat. I ¨¦s una trangressi¨® formal perqu¨¨ introduesc un pintor mort i franc¨¨s". Passam a una sala amb un v¨ªdeo on es veu Paso doble i una taula plena de llibres. Torn a la festa. A la no festa. S¨®n les onze de la nit i ens diuen que s'ha anul¡¤lat per mor del perill de l' aqua alta. Fins i tot en mat¨¨ria festera Barcel¨® va contracorrent. La lluna daurada, entre campanars i teulades, ens somriu.