Palladio

Diuen que Carles Riba es preguntava com podia ser bo Beethoven si agradava a tanta gent. ?s com si el consens universal rebaix¨¦s d'alguna manera els m¨¨rits d'una persona o d'una obra. ?s clar que sempre hi ha elitistes, en aquest m¨®n, i segurament sempre n'hi haur¨¤. Per¨° la veritat la va formular Keats ja fa molts anys quan va escriure A think of beauty is a joy for ever, ¨¦s a dir, una cosa bella proporciona una alegria perdurable, tradu?t lliurement. Aquest vers em va venir al cap quan veia la magn¨ªfica exposici¨® que Caixaf¨°rum dedica a Andrea Palladio, quan contemplava aquells meravellosos dibuixos i recordava la primera vegada que vaig ser a Vicenza i vaig veure alguns edificis en la seva rotunda pres¨¨ncia real i, despr¨¦s, algunes de les ville escampades pel Veneto.

La sensaci¨® primera que produeix Palladio -parlo per mi, ¨¦s clar- ¨¦s l'alegria. I segurament per aix¨° se'm va acudir el vers de Keats. Una alegria que sorgeix de la perfecci¨® serena, de l'harmonia d'unes proporcions matem¨¤tiques, de la naturalitat de la implantaci¨® dels edificis. No es pot pas dir, aix¨°, de tots els edificis, ben al contrari. Hi ha edificis de gran qualitat, fins i tot de primera magnitud, que no comuniquen precisament alegria. Comuniquen grandesa, poder, misteri, sacralitat, sorpresa, admiraci¨®, per¨° no pas alegria, no pas l'alegria natural, una mica pagesa, tranquil¡¤la, carnal, de Palladio.

Quan vaig entrar a l'exposici¨®, no em pensava que rebria una emoci¨® est¨¨tica tan forta. Per¨° la bellesa impl¨ªcita en els dibuixos de l'arquitecte, en les imatges fotogr¨¤fiques dels edificis, en les maquetes, va desplegar les seves arts d'encantament i va saber suscitar aquelles primeres impressions de la joventut, aquella esgarrifan?a inoblidable que em va rec¨®rrer l'espinada la primera vegada que vaig tenir al davant la Bas¨ªlica de Vicenza, aquella seq¨¹¨¨ncia incomparable de serlianes que, diferents de mida, donen la sensaci¨® de perfecta regularitat, aquella pedra ben tallada, aquells espais d'ombra darrere les galeries, aquell ritme tranquil, espontani i sofisticat.

Potser la naturalitat de Palladio quan projecta i construeix surt del seu domini de l'ofici. Va ser picapedrer, de jove. Per¨° la perfecci¨® art¨ªstica no en t¨¦ prou amb l'ofici, necessita la idea. I Palladio va estudiar a fons l'arquitectura cl¨¤ssica perqu¨¨ va viure i va construir en una ¨¨poca gloriosa en qu¨¨, recuperada la dignitat de l'home despr¨¦s dels terrors medievals i la seva excessiva c¨¤rrega de culpa, la idea era restaurar el m¨®n dels cl¨¤ssics, la vida cl¨¤ssica. La vida lligada al m¨®n natural amb l'acceptaci¨® d'aquest m¨®n, i amb una acceptaci¨® carregada de pietas. La perfecci¨® pal¡¤ladiana em temo que procedeix d'aqu¨ª, la felicitat pal¡¤ladiana i l'alegria, tamb¨¦. S¨®n les idees les que donen contingut a la mat¨¨ria, i aquesta forma interior ¨¦s la que es manifesta en all¨° que ens pensem que nom¨¦s ¨¦s extern i material. El dissegno pal¡¤ladi¨¤ ¨¦s l'eclosi¨® d'una enorme for?a interna.