Quan mataven pels carrers

El pistolerisme. Barcelona (1917-1923)

Albert Balcells

P¨°rtic

216 p¨¤gines. 17 euros

L'any 1930, quan tot just es comen?ava a sortir de la Dictadura de Primo de Rivera, l'escriptor Joan Oller va publicar la novel¡¤la Quan mataven pels carrers, en qu¨¨ l'acci¨® es produ?a enmig de les lluites socials que van solcar Barcelona entre la fi de la Gran Guerra i la dictadura primoriverista. La novel¡¤la ¨¦s una mostra de l'enorme impacte que van deixar els anys del pistolerisme, que s'allargava m¨¦s enll¨¤ del seu temps immediat.

?s l¨°gic que fos aix¨ª, perqu¨¨ la din¨¤mica que retrata l'historiador Albert Balcells (Barcelona, 1940) a El pistolerisme. Barcelona (1917-1923) ¨¦s realment impressionant. Tot i que el recurs a la viol¨¨ncia en les confrontacions socials venia de molt enrere, la concentraci¨® d'actes violents del per¨ªode 1917-1923 ¨¦s espectacular, amb prop de 300 morts.

El pistolerisme es fonamentava en la delimitaci¨® de dos b¨¤ndols clarament definits: d'un costat, els nuclis enquadrats en la Confederaci¨® Nacional del Treball (CNT), defensors d'una acci¨® de classe i, de l'altre, el Sindicat Lliure, d'influ¨¨ncies dretanes i patronals, i protegit per la policia de Barcelona. Sense negar veracitat a aquesta primera definici¨®, la recerca de Balcells planteja m¨²ltiples matisacions. Per exemple, els canvis d'actitud governamentals en relaci¨® amb l'acci¨® sindical i dels pistolers, per¨° tamb¨¦ les discussions en el si dels anarcosindicalistes en favor o en contra de l'acci¨® violenta a?llada. O fins i tot, el paper del Sindicat Lliure i les seves relacions amb el m¨®n patronal i pol¨ªtic conservador, amb alts i baixos notables, que inclouen fins i tot certs vasos comunicants de pistolers que podien actuar alternativament en nom d'una i altra part contendent.

Aquest complicat trencaclosques est¨¤ farcit de noms propis que han passat a la hist¨°ria del pa¨ªs: dirigents obrers assassinats com Francesc Layret i Salvador Segu¨ª, el Noi del Sucre; el general Mart¨ªnez Anido, m¨¤xim responsable de la repressi¨®, o fets com la vaga de la Canadenca.

Tot plegat en una gran ciutat industrial que creixia molt r¨¤pidament, que havia d'absorbir molts nouvinguts, en un marc en qu¨¨ el recurs a la viol¨¨ncia era tradicional, i amb un sistema pol¨ªtic en crisi. I a m¨¦s, coincidia amb la conjuntura revolucion¨¤ria sorgida al final de la Gran Guerra, que tenia un s¨ªmbol evident en la revoluci¨® sovi¨¨tica. Mentrestant, una part de la societat se sentia impotent i els nuclis que protagonitzaven directament els fets s'anaven esgotant progressivament.

La perplexitat davant les onades violentes queden ben reflectides en el recull d'acudits de premsa que s¨®n reprodu?ts en el llibre, i que ajuden molt el lector a afegir un punt de vista que poques vegades es t¨¦ en compte.

Un apunt al marge, per¨°: el llibre forma part de la col¡¤lecci¨® Hist¨°ria nacional, que ha editat fins ara cinc volums, dedicats a la Guerra Civil, la guerra de Successi¨®, la guerra del Franc¨¨s, el pistolerisme i la Setmana Tr¨¤gica. Tot ¨¦s viol¨¨ncia en la hist¨°ria del pa¨ªs?