Records d'estar per casa
El Centre del Disseny DHUB tanca el cicle dedicat al turisme amb una exposici¨® sobre l''Efecte Souvenir'
El souvenir diu m¨¦s del que el compra o el regala que del lloc que suposadament representa. Segons com, pot semblar una reflexi¨® una mica estressant quan hem d'escollir el proper souvenir que volem emportar-nos com a record d'un viatge. Per¨°, tamb¨¦, pot suposar un cert alliberament. Tant si ¨¦s una g¨®ndola de pl¨¤stic o un buda de jade, el souvenir ¨¦s nom¨¦s aix¨°, un record, un dispositiu que ens permet activar la mem¨°ria o demostrar a alg¨² que l'hem recordat mentre ¨¦rem fora, tot i que segons qu¨¨ li portem, ¨¦s clar, podria semblar que la seva mem¨°ria ens fa remoure els mals instints...
De fet, el souvenir en si mateix ¨¦s molt m¨¦s que un record. Tamb¨¦ ¨¦s una ind¨²stria planet¨¤ria i una codificaci¨® ideol¨°gica del que som i del que desitgem. Com diu l'antrop¨°leg canari Fernando Est¨¦vez, autor de la reflexi¨® inicial, "encapsula les subjectivitats i les emocions dels turistes". I ¨¦s, tamb¨¦, un estereotip dels llocs i les cultures que ¨¦s capa? de representar pel m¨°dic preu de cinc euros les m¨²ltiples contradiccions de la nostra societat.
"Un centre de disseny no es pot dedicar nom¨¦s a mostrar cadires amb la pota torta"
El souvenir m¨¦s b¨¨stia de la hist¨°ria seria el fris del Parten¨® que es va endur Elgin
Mir ha editat una s¨¨rie de postals de Ven¨¨cia la fotografia dels quals ¨¦s d'altres indrets
D'una mica de tot plegat parla l'exposici¨® Efecte Souvenir que el proper dimecres obrir¨¤ les seves portes a la seu del carrer Montcada del Disseny Hub Barcelona (DHUB). La mostra tanca tot un any de reflexions sobre el tema del turisme amb qu¨¨ es va posar en marxa aquest nou centre del disseny. De fet, la propera setmana coincidiran tres propostes sobre el tema obertes al mateix temps. Aquesta dedicada als records tur¨ªstics, una altra, al mateix lloc, amb les propostes arquitect¨°niques per transformar la Rambla (MultiRamblas), el lloc m¨¦s "turistitzat" de Barcelona, i la divertida i provocativa exposici¨® Low Cost, a la seu del FAD, en qu¨¨ diferents creadors ofereixen la seva mirada ir¨°nica al fenomen del baix cost.
L'¨²ltima pota d'aquest cicle sortir¨¤ a la tardor en forma de publicaci¨® te¨°rica on es recolliran alguns dels temes ja desenvolupats en les diferents exposicions. Per¨° tamb¨¦ es plantejaran noves mirades sobre el fenomen del turisme que miraran d'anar m¨¦s enll¨¤ del t¨°pic cr¨ªtic sobre la suposada p¨¨rdua d'identitat local enfront del b¨¤rbar estranger. No tant perqu¨¨ no sigui veritat sin¨® perqu¨¨, com diu Ramon Prat, director del DHUB, a un centre de disseny el que li pertocava era parlar del projecte, ¨¦s a dir, dels temes lligats a l'arquitectura i el disseny d'aquesta cosa tan quotidiana com ¨¦s el turisme.
Ramon Prat es planteja aquest projecte com un experiment, una primera prova del que haur¨¤ d'¨¦sser el futur funcionament del DHUB. "Es tracta d'agafar un tema i mirar de treballar-lo de manera col¡¤lectiva en un temps relativament llarg", explica. "Del resultat n'estic relativament satisfet. La q¨¹esti¨® era molt complexa i no es podia abordar per complet. De tota manera, hi ha bastants estudis sobre el turisme des de la visi¨® econ¨°mica o sociol¨°gica, per¨° molt pocs estaven lligats a la cultura del projecte, a la manera en qu¨¨ els arquitectes i els dissenyadors han abordat el turisme. I en aquest sentit crec que hem iniciat el cam¨ª. El que volia explicar era que un centre de disseny no es pot dedicar nom¨¦s a mostrar cadires amb la pota torta sin¨® que el disseny afecta moltes coses de la vida quotidiana. El que hem anat mostrant a trav¨¦s de les exposicions, on s'ha parlat de l'arquitectura, de la publicitat i ara, amb els souvenirs, del producte, ¨¦s que som al ben mig d'aquest debat i que hi ha tot un apartat ample del disseny que t¨¦ a veure amb els nostres desitjos".
Del desig en parlava, precisament, una de les dues exposicions dedicades a l'arquitectura, on es veien exemples de ciutats vacacionals fant¨¤stiques pensades per fugir del m¨®n en qu¨¨ vivim sense que import¨¦s gaire, com ja passa a Las Vegas, el paisatge real en qu¨¨ estan situades. "?s el que veiem ara amb el projecte dels Monegros, que sembla que tira endavant i ens acabar¨¤ afectant", diu Prat. "Potser que ens comencem a fixar m¨¦s amb el que passa fora, per entendre millor el que ens envolta i saber aix¨ª com reaccionar-hi, que insistir sols en les mol¨¨sties que ens provoquen els turistes als locals".
I ¨¦s que turistes ho som tots en algun moment. Encara que tamb¨¦ quasi tots ens imaginem que nosaltres no, nosaltres som viatgers. Per a ?scar Guayabero, comissari (ell prefereix el terme curador) d' Efecte Souvenir, la difer¨¨ncia pot ¨¦sser que "el viatger no porta guia tur¨ªstica, que ¨¦s el pitjor que hi ha quan surts a fora perqu¨¨ anul¡¤la la capacitat de trobar coses, de descobrir. La guia et posa deures i nega qualsevol possibilitat de sorpresa". Tanmateix, no ¨¦s que hi vegi molta capacitat de sorpresa ni tan sols en el souvenir m¨¦s rebuscat. L'exposici¨® fa un ample recorregut per la hist¨°ria d'aquests artefactes i parla tamb¨¦ d'aquests "objectes trobats" de clara resson¨¤ncia duchmapiana que els turistes que es pensen viatgers van a buscar a ferreteries, colmados, supers o botigues "aut¨¨ntiques". Qui no s'ha emportat a casa una coca-cola amb les lletres en ¨¤rab o un sab¨® amb la grafia xinesa? Tamb¨¦ hi ha els souvenirs "cultes", aquells que poden trobar-se a les botigues dels museus o a botigues petites i especialitzades que generalment donen un toc cool al t¨ªpic record del lloc. N'hi haur¨¤ mostres curioses a l'exposici¨®, com el raspall d'ungles amb la forma de la porta de Brandeburg o el bulb de la tulipa en una capseta de fems que tamb¨¦ es pot plantar.
Per¨° no s¨®n aquests els casos m¨¦s reconeixedors de souvenirs. Tots, siguin cultes o populars, comparteixen una s¨¨rie de trets comuns que per a Guayabero es resumirien en "fetitxisme i nost¨¤lgia". "El fetitxisme atorga a l'objecte capacitats que van m¨¦s enll¨¤ de la seva funci¨® i la nost¨¤lgia ¨¦s el mecanisme que per una banda permet idealitzar el lloc on volem anar, per¨°, sobretot, l'idealitza a la tornada, quan volem oblidar els mals tr¨¤ngols i sols ens interessa explicar all¨° bo". I ¨¦s que, segueix, ens passem l'any somiant en les vacances i ens sentim amb l'obligaci¨® que, passi el que passi, el record sigui agradable.
L'exposici¨® inclou un curi¨®s recorregut hist¨°ric per la protohist¨°ria del souvenir. Podem considerar que ja ho eren les rel¨ªquies que la gent s'emportava d'un lloc sagrat (ara el que ens enduem no ¨¦s el p¨¨l d'una santa sin¨® una ampolleta amb la forma de la verge amb aigua bene?da o la medalleta, la creu, el rosari, l'estela o el que sigui que tingui poders sobrenaturals), i tamb¨¦ ho foren els trofeus de ca?a dels aventurers o les antiguitats romanes i gregues que els anglesos que feien el Grand Tour (d'aqu¨ª la paraula tourisme) s'emportaven del seu periple mediterrani. Potser, exagerant una mica, el souvenir m¨¦s b¨¨stia de la hist¨°ria seria el fris del Parten¨® que es va endur el comte d'Elgin a Londres... per¨° aix¨° ¨¦s una altra hist¨°ria.
Tot plegat eren elements que donaven un testimoniatge del viatge fet. ?s el que f¨¦u ja al seu temps Marco Polo amb el seu Llibre de les Meravelles del m¨®n, i el que fan ara milions de turistes amb les c¨¤meres de v¨ªdeo amb les que despr¨¦s torturen els seus amics. Les postals fan tamb¨¦ aquesta funci¨®. El que compta ¨¦s dir que jo vaig ¨¦sser-hi, encara que no fos precisament en aquell lloc concret que diu la postal o la comparaci¨® entre la realitat i la postal sigui tan incerta com la que hi ha entre la realitat i els anuncis de platges desertes i verges que veiem cada dia als diaris.
Aquesta dislocaci¨® entre realitat i ficci¨® ¨¦s un dels apartats de l'exposici¨® on es presentar¨¤ la videoinstal¡¤laci¨® de Dillier-Scofidio en qu¨¨ es mostra des del punt de vista d'un gondoler la Ven¨¨cia real i les altres ven¨¨cies que hi ha als casinos de Las Vegas, Macau o Qatar. Aquesta pe?a, Chain City, s'havia presentat a l'anterior Bienal de Ven¨¨cia i, curiosament, a la biennal que ara hi ha oberta s'hi pot veure una altra pe?a, en aquest cas d'Aleksandra Mir, que tamb¨¦ juga amb aquest tema. Mir ha editat una s¨¨rie de postals de Ven¨¨cia la fotografia dels quals ¨¦s d'altres indrets en qu¨¨ tamb¨¦ hi ha rius, mar o aigua. L'objectiu ¨¦s que en el futur aquestes postals acabin funcionant com si fossin veritat. Segur que no caldr¨¤ esperar gaire, com deu passar ja ara amb els turistes despistats que es compren a la Rambla una gorra com la que obre aquest suplement en qu¨¨ la paraula 'Barcelona' acompanya una imatge de la Cibeles de Madrid...
D'aquests tipus de souvenirs reals, que podem veure per tot arreu a les botigues especialitzades, n'hi ha pocs. Aquesta part m¨¦s kitsch, que tamb¨¦ t¨¦ el seu encant, s'ha concentrat en un audiovisual. "No em volia recrear en el fang", diu Guayabero, que assegura que ha intentat que els objectes exposats tinguessin alguna qualitat de disseny. Per aix¨°, en diversos apartats mostra el cas d'artistes o dissenyadors que han subvertit el concepte del souvenir donant-li nous significats, com la moreneta amb el floquet de neu de Carles Pazos o les imatges del fot¨°graf Michael Hugues, que situa les icones al lloc exacte que ocuparia l'original. El muntatge es tanca amb el resultat d'un enc¨¤rrec a cinc equips de dissenyadors joves perqu¨¨ s'inventin els millors records per a llocs inexistents com, per exemple, Gotham City de Batman.
El souvenir, ja es veu, ¨¦s un artefacte poder¨®s. "La seva estrat¨¨gia ¨¦s reduir la complexitat a icones reconeixedores", conclou Guayabero. "Par¨ªs ¨¦s la Torre Eiffel i Barcelona ¨¦s Gaud¨ª. No poden ¨¦sser una altra cosa perqu¨¨ nom¨¦s si redu?m aquests llocs a tres o com a molt quatre coses les podem transformar en objectes". Es tracta que d'un cop d'ull tothom s¨¤piga on ¨¦s. Aix¨° els conv¨¦ a les ag¨¨ncies de viatges i tamb¨¦ als turistes apressats que m¨¦s que con¨¨ixer el que busquen ¨¦s recon¨¨ixer un lloc.
Potser, un cop oberta, l'exposici¨® obrir¨¤ d'altres debats que li manquen, com el fet que la major part dels souvenirs que es venen arreu del m¨®n s¨®n, en realitat, xinesos (amb les repercussions que aix¨° t¨¦ per a les ind¨²stries i les artesanies locals) i, tamb¨¦, sobre la necessitat o no que t¨¦ un lloc de controlar el tipus d'icona que ven als seus turistes. Han d'¨¦sser macos? Han d'¨¦sser aut¨¨ntics? Per¨° si, com d¨¨iem al principi, el souvenir representa el turista, el que realment ens ha de preocupar ¨¦s: amb quin souvenir em retratar¨¦?
L'esfinx a la butxaca
Emportar-se alguna cosa de record del lloc on es viatja ¨¦s una pulsi¨® tan vella com la humanitat. Tamb¨¦ ho ¨¦s el contrari, intentar, absurdament, de deixar empremta al lloc, com testimonien els grafits als monuments egipcis o en les columnes dels temples de l'Acr¨°poli, on han inscrit el nom des de viatgers romans fins a les hordes dels tour operadors passant per Lord Byron. De record o souvenir, que ¨¦s el que ens ocupa, n'hi ha de dues classes: l'est¨¤ndard -la postal, l'estatueta, el segell, la moneda, l'esfera amb la neu...- i el m¨¦s personal, aquell objecte que el viatger s'emporta, alguna vegada fregant o caient obertament en el delicte, amb la creen?a que representa una cosa especial, l'ess¨¨ncia quasiespiritual del seu viatge. Aix¨ª, hi ha gent que no dubta a l'hora de ficar-se a la butxaca un fragment de cer¨¤mica, una tesela o fins i tot un trosset de m¨°mia per despr¨¦s, a casa, rememorar l'excursi¨® en l'altar min¨²scul d'aquest residu. Qui firma aquestes l¨ªnies ha vist coses sorprenents: rascar guix de la casa de Napole¨® a Ajaccio, envasar en una ampolleta aigua del Ganges, recollir pols de la tomba de Tutankamon o dels peus de l'Esfinx i una arna morta de la gran pir¨¤mide de Keops. L'empresari i col¡¤leccionista Jordi Clos recol¡¤lecta sorra dels deserts que visita Hi ha qui s'endu com a rel¨ªquies o amulet els sobres de sucre de cada pa¨ªs, els bitllets dels transports p¨²blics, les caixes de mistos, els sotagots...
En qualsevol llar hi ha una caixa a l'altell en qu¨¨ envelleixen vells souvenirs (per als quals cada cop hi ha un mercat m¨¦s ampli). El temps els dignifica: les antigues postals s'orlen d'una honorabilitat s¨¨pia, les reproduccions d'abans s¨®n sempre molt millors i menys kitsch que les que les segueixen a les paradetes i els anys i els records no deixen de revestir d'un cert prestigi i melancolia els objectes m¨¦s absurds. La naturalesa, per la seva part, produeix souvenirs extraordinaris: qu¨¨ pot competir amb una pell de serp amaz¨°nica, una ungla de tigre, una dent de barracuda, un cavallet de mar dissecat portat de Hong Kong i sepultat en un plec de paper esgrogue?t cobert de car¨¤cters ignots? Molts esperits viatgers i aventurers han nascut en la contemplaci¨® dels records de viatge dels avis, reclosos en aquell bagul polseg¨®s per¨° no menys evocador i ple de misteri que el cofre de Billy Bones. El souvenir, tan menystingut, se sublima llavors com l'impuls que incita un altre a viatjar i a tresorejar els seus propis records.
Low Cost, paga per tot
La millor idea i la que resumeix tot el sentit de l'exposici¨® Low Cost ¨¦s que per veure-la s'ha de pagar. Igual que per embarcar una maleta, anar al lavabo a l'avi¨® o tenir una asseguran?a del viatge. Al davant de cada una de les sis casetes prefabricades en qu¨¨ cada artista mostra la seva reflexi¨® sobre el fenomen del baix cost hi ha una maquineta en la qual el visitant ha de posar vint c¨¨ntims si vol que s'obrin els llums i es posin en marxa els dispositius de la proposta. Els sona?
"El low cost ¨¦s l'ess¨¨ncia pura del capitalisme, no t¨¦ res a veure amb la crisi", expliquen Mery Cuesta i Jorge Luis Marzo, curadors d'aquesta mostra que estar¨¤ oberta fins al 23 de juliol a la sala d'exposicions del FAD i tamb¨¦ s'emmarca en el cicle de reflexions sobre el turisme que realitza el DHUB. "?s un fenomen que va n¨¦ixer amb el fam¨®s Ford T, un cotxe fabricat en cadena pensat perqu¨¨ el proletari hi tingu¨¦s acc¨¦s, es va anar implantant amb productes estandarditzats de baix cost i consum massiu, va tenir continu?tat despr¨¦s amb la filosofia del fes-t'ho tu mateix, els self-service i ara segueix amb les famoses l¨ªnies a¨¨ries low cost". En teoria, diuen, ¨¦s una manera de fer copart¨ªcep el ciutad¨¤ del funcionament del sistema, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una manera de tenir-lo collat com a c¨°mplice i pag¨¤ del que decideixen les grans empreses.
L'exposici¨®, que inclou un petit apartat documental amb v¨ªdeos d'experts amb el tema, t¨¦ un punt gamberro en quasi totes les propostes. L'estudi d'arquitectura BOPBAA, per exemple, subverteix a la seva proposta el fam¨®s conte dels tres porquets -amb un divertit v¨ªdeo manipulat dels dibuixos animats- defensant que potser ¨¦s m¨¦s sostenible la casa de palla, m¨¦s ecol¨°gica, que no la de ma¨®. F¨¨lix P¨¦rez-Hita, amb un projecte que t¨¦ molt a veure amb l'exposici¨® dels souvenirs, proposa un personal gabinet de curiositats amb objectes barats provinents de molts llocs del m¨®n. I Javier Camarasa fa el seguiment d'un ¨¤nec de goma per tot el m¨®n que permet veure tant com es varen obtenir les mat¨¨ries primes de la seva elaboraci¨® com l'usuari final passant per la cadena de producci¨®. Tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s veure en aquesta caseta, amb l'ir¨°nic t¨ªtol "Tot, a 1 euro", com els bitllets dels pa?sos africans i asi¨¤tics solen mostrar a gent treballant i, en canvi, els occidentals el que reflecteixen s¨®n les l¨ªnies de les fronteres.
Divertida ¨¦s tamb¨¦ la proposta de Guillermo Trujillano, molt treballada en tres v¨ªdeos que interactuen amb l'interior de la caseta a trav¨¦s del qual podem rec¨®rrer distints moments de la hist¨°ria econ¨°mica del low cost, des del naixement de la bicicleta moderna fins a la decad¨¨ncia actual de l'estat del benestar. Maria Ruido presenta una investigaci¨® sobre la Zona Franca de Barcelona en relaci¨® amb la deslocalitzaci¨® actual de la producci¨® econ¨°mica i, per acabar, el col¡¤lectiu Carlitos i Patricia tanquen el recorregut amb l'¨²nica caseta per la que no s'ha de pagar. Porta per t¨ªtol El millor est¨¤ per arribar i el visitant hi pot escriure un desig en un ordinador connectat a la web (www.nocostisthenewlowcost.com) que despr¨¦s s'impremeix i es penja a la caseta. Al final de l'exposici¨®, tots els participants podran participar en un concurs per guanyar "un fant¨¤stic viatge per a dues persones a Egipte". ?s de suposar que ser¨¤, tamb¨¦, "low cost".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
