El 'David' de Barcelona

Vols una cita? Una cita ¨¦s una refer¨¨ncia portada a col¡¤laci¨® amb un cert joc de cames. La cita ¨¦s un joc de refer¨¨ncies en un planeta que ha optat pel joc de refer¨¨ncies com a llenguatge. La hist¨°ria que segueix a continuaci¨® ¨¦s la hist¨°ria d'una fotografia. La poden veure a l'exposici¨® que es fa aquests dies al MNAC sobre Gerda Taro. ?s una foto que es creia que era una cita en si, un testimoni period¨ªstic, una imatge real sense interpretaci¨® m¨¦s enll¨¤ de la realitat, fins que Ricard Mart¨ªnez, fot¨°graf i historiador de la fotografia, va descobrir que, com gaireb¨¦ tothom, la fotografia consistia tamb¨¦ en una cita. La hist¨°ria d'aquesta cita va precedida, a la vegada, de moltes altres cites.

El protagonista de la imatge posa segons les instruccions de Gerda Taro

La fotografia representa un nen que, com David, ha ven?ut un gegant

- Cites pop. Als anys 30 -possiblement el 1932- un noi i una noia, despr¨¦s d'una cita galant, a Par¨ªs, s'enrotllen. Inicien una hist¨°ria d'amor r¨¤pida i fulgurant, que acaba el 1936, possiblement poc temps abans que a la noia l'aixafi un tanc. En el tr¨¤fec d'intercanvis d'aquesta relaci¨®, el noi ofereix a la noia els secrets de la seva professi¨®. Ell ¨¦s fot¨°graf, vaja. I ja que hi som, l'hi presento. Es diu Andrei Friedmann. ?s un jueu de Budapest, que va marxar cames ajudeu-me de Budapest. ?s un tipus malgirbat, a la seva manera, amb problemes seriosos per trobar feina. Possiblement, pel seu aspecte. O, almenys, ¨¦s el que ella creu. Ella es diu Gerta Pohorylle, ¨¦s una jueva alemanya d'origen polon¨¨s. Prov¨¦ de la classe mitjana d'estar per casa per¨° els seus pares han dedicat una part cridanera dels seus ingressos a la seva educaci¨®. ?s bell¨ªssima. Posseeix una inclinaci¨® natural a l'eleg¨¤ncia -vaja, que es nota la inversi¨® dels pares- i ¨¦s m¨¦s pol¨ªglota que la mitjana de jueus alemanys pol¨ªglotes. Tamb¨¦ ha fugit d'Alemanya. Tots dos, per cert, i per si ser jueu fos poca cosa, s¨®n comunistes. B¨¦. Atur laboral del noi per l'aspecte malgirbat, etc. La noia t¨¦ una idea per posar-hi remei. Canvia l'aspecte i el nom del noi, que perd el look intel¡¤lectual jueu malgirbat i n'adquireix un d'americ¨¤ que va al gra i que no s'atura. S'inventa un personatge, Robert Capa, una figura internacional del periodisme que treballa per tot el m¨®n. No t¨¦ ni temps per parlar amb els mitjans. Per aix¨° t¨¦ dos representants, Pohorylle i Friedmann, que fan la feina bruta, passen els enc¨¤rrecs al fot¨°graf i lliuren les fotografies als mitjans. Robert Capa ¨¦s en aquest moment, doncs, un Vini & Vanilli. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una cita. O diverses. Pel que es veu ¨¦s un nom que s'assembla a Frank Capra, una sonoritat familiar del moment, productor nord-americ¨¤ que en aquesta ¨¨poca fabrica pel¡¤l¨ªcules en qu¨¨ la c¨¤mera s'apropa a la societat. ?s una mica el que volen fer Pohorylle i Friedmann amb l'ag¨¨ncia que acaben de muntar. Perqu¨¨, de fet, Robert Capa ¨¦s, encara que els seus clients ho ignorin, una ag¨¨ncia, una firma per a la qual treballen, indistintament Pohorylle i Friedmann. D'altra banda, ¨¦s una cita de la gran ag¨¨ncia que fundar¨¤ Friedmann als anys 40, quan ja no es dir¨¤ Friedmann sin¨® Robert Capa. L'ag¨¨ncia Magum, al seu torn, ¨¦s una cita. No pas d'un model de pistola sin¨® d'una marca de xampany, un altre objecte que, com les c¨¤meres i les pistoles, es pot apropar a la societat amb resultats espectaculars. Ah, m¨¦s cites. A Espanya, les fotografies fetes per Robert Capa, aquell trade mark, les firmar¨¤ en breu Capa & Taro i, en un darrer moment, abans de la mort de la noia, Robert Capa, quan les fa el noi, i Gerda Taro, quan les fa la noia. Gerda Taro, com ja hauran endevinat, ¨¦s una altra cita. D'un amic japon¨¨s que tenia Gerta a Par¨ªs, de cognom Taro o, m¨¦s possiblement, una musicalitat sonora semblant a la de Greta Garbo, una actriu amb una natural inclinaci¨® a l'eleg¨¤ncia i que mai no va ser m¨¦s bella com en una pel¡¤li en qu¨¨ anava vestida d'home. Com Gerda Taro anava vestida per anar a treballar.

- Cita a Barcelona. La foto que intento explicar ¨¦s una d'una s¨¨rie en qu¨¨ un parell de nens juguen en una barricada de Barcelona. ?s feta a l'agost. Fins ara es creia que la foto explicava el seg¨¹ent: dos nens jugant en una barricada, l'¨²nica constru?da 100% amb tecnologia cenetista i defensada al 100% per cenetistes a Barcelona, durant el cop d'estat militar de juliol. Se situava al Paral¡¤lel, molt a prop del Molino. Va ser un dels punts m¨¦s violents de la ciutat, en qu¨¨ conflueixen dos col¡¤lectius que es buscaven. La s¨¨rie explica aix¨ª Barcelona un mes despr¨¦s de la Revoluci¨®. Dos nens s¨®n els amos del centre del carrer. Es munten pel¡¤l¨ªcules. Juguen a ser grans. A m¨¦s, els nens van vestits amb una cosa que no els tocava. Pantalons llargs. Possiblement hi han accedit amb l'enrenou de la Revoluci¨®. La Revoluci¨®, de fet, consisteix a accedir al que no toca. Tamb¨¦ porten barrets de la FAI, fabricats amb cel¡¤luloide, un material inflamable que hagu¨¦s suposat la clausura del xin¨¨s on els venien. La foto, la rara, la que intento explicar ¨¦s a) un accident, un nen fotografiat en la mil¡¤l¨¨sima de segon en qu¨¨ fa un gest inconnex. O b), un posat, una foto feta sota les instruccions de la fot¨°grafa. Ricard Mart¨ªnez ha descobert que ¨¦s el segon. El nen posa i fabrica una cita. O dues. La foto ¨¦s una cita de la Tor¨¤, que Taro coneixia, tamisada per una escultura que Taro coneixia. El David de Miquel ?ngel. De mem¨°ria. ?s a dir, la fot¨°grafa, que vol fabricar una cita, li explica al nen la postura del David. Per¨°, coses del directe, la inverteix. La seva dreta ¨¦s la seva esquerra. Com es veu si es compara la foto amb el David de Miquel ?ngel, una escultura que Taro havia vist centenars de vegades en foto. I possiblement l'havia vist tamb¨¦ personalment. Un xicot seu anterior se n'havia anat a viure a It¨¤lia. Possiblement, ella va anar a visitar-lo. La foto ¨¦s, doncs, una foto personal, no ¨¦s una foto del pack Robert Capa. S'hi cola, almenys, un xicot anterior al seu xicot i soci actual. Gr¨¤cies a aquella interpretaci¨® sabem que la foto no retrata la normalitat d'un dia a la Barcelona d'agost del 36. Retrata l'anormalitat, l'improbable, el que Taro es va trobar a Barcelona. La vict¨°ria dels davids enfront dels goliats. Representa un nen que ha ven?ut -fa un mes-, un gegant. ?s un petit David barcelon¨ª. ?s, com se sap des de fa molt poc, el David de Barcelona.