El barri del pecat

Com va dir una vegada l'escriptor Paul Bowles, el Barri Xino de Barcelona tenia fama de ser -juntament amb el Vieux Port de Marsella i el Quartieri Spagnoli de N¨¤pols-, el barri m¨¦s vici¨®s de totes les ciutats europees. Coincidint amb la Primera Guerra Mundial, va con¨¨ixer una gran popularitat que, d'alguna manera, ha quedat en l'imaginari del viatger com un dels indrets clau de la seva estada. En els carrers estrets de l'antic Districte Cinqu¨¨, les veus d'Orwell, Genet i els dadaistes es confon sovint amb la nova fama del lloc, com a centre del mestissatge. Fins i tot l'Ajuntament ho va comprendre i va fer una rambla enmig del barri, perqu¨¨ hi podessin arribar tranquil¡¤lament els turistes.

Els anys vint, el barri es transforma. Hi apareixen nous locals m¨¦s luxosos

"Camarada, tracta b¨¦ la companya que escullis", deia un cartell de la CNT

L'espectacle de la postguerra era m¨¦s trist, per¨° no estava tan degradat com ara

El pitjor moment pel Xino van ser les d¨¨cades de 1970 i 1980, amb l'arribada de l'hero?na

- El rac¨® de les Drassanes

Fins a finals del segle XIX, el Raval era una zona de tallers i solars buits, on s'hi havien instal¡¤lat els obrers de les f¨¤briques. La prostituci¨® llavors era b¨¤sicament de cantonada; a les professionals les deixaven anar per la nit i rondaven pels voltants de la pla?a Reial i la part baixa de la Rambla, on hi havia la Casa de Sant Salvador, dedicada a recollir pecadores penedides; mentre els bordells de l'¨¨poca es trobaven a les rodalies dels carrers Boqueria i Aviny¨®.

Per¨°, amb la conversi¨® de les Drassanes en una caserna, a l'extrem sud del Raval va sorgir un petit nucli de caf¨¨s, tavernes i pensions decr¨¨pites, que vivien dels mariners que feien estada a la ciutat i dels soldats que -cada dissabte i diumenge- sortien a la recerca de dones. Aquest va ser el primer Xino, conegut llavors com el Barri de les Drassanes. Fins passada la Guerra Civil, estava limitat per la Rambla, Santa Madrona, el Paral¡¤lel i Nou de la Rambla; amb un carrer central -Arc del Teatre-; tres art¨¨ries principals -carrers del Cid, del Migdia i de l'Arc d'en Cir¨¨s (m¨¦s conegut com de les Baralles); i dos sat¨¨l¡¤lits: els carrers de les Tapies i de Robadors.

Aquest petit comer? carnal es va veure sacsejat per l'arribada d'un munt d'espies, diplom¨¤tics, mariners, intel¡¤lectuals i desertors, gr¨¤cies a la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Entre 1915 i 1919, el barri es transforma i apareixen nous locals, m¨¦s luxosos i estrafolaris, que faran conegut el lloc arreu del m¨®n. D'entre tots ells en destaquen dos: el Xalet del Moro -al passatge de la Pau-, on les noies anaven disfressades de ballarines orientals; i Madame Petit -a l'Arc del Teatre-, obert per una suposada madame francesa, que oferia tota mena de serveis i va popularitzar a casa nostre termes com macarr¨®, llit rod¨® o m¨¦nage ¨¤ trois. Poc despr¨¦s, obria un tercet destinat a ser retratat per molts escriptors europeus: el local flamenc La Taurina, el bar d'homosexuals Can Sagrist¨¤ i el cabaret La Criolla, on es podia trobar qualsevol mena de prostituci¨®, armes il¡¤legals o drogues; tots tres al carrer del Cid. Per all¨ª van passar el brit¨¤nic Rupert Croft-Cooke, Georges Bataille, Paul Morand o Salvador Dal¨ª, fent de cicerone per Andr¨¦ Breton, Man Ray i Paul ?luard.

- El nou barri Xino

A la d¨¨cada de 1920, el periodista Manuel Gil de Oto -malnom de Miguel Toledano-, en tornar d'un viatge als EUA, publica Los enemigos de Am¨¦rica, on apareix per primera vegada el nom de Barri Xino; popularitzat per Francesc Madrid a la novel¡¤la Sangre en Atarazanas. El terme t¨¦ ¨¨xit i -uns anys despr¨¦s- la zona torna a con¨¨ixer una nova fornada de visitants. Ralph Bates, Andr¨¦ Malraux, Benjam¨ªn Peret, Mary Low, Henri de Montherlant o el sovi¨¨tic Illya Ehremburg trepitgen aquests carrers i escriuen sobre el que han vist. La Guerra Civil, per¨°, fa canviar l'aspecte del barri. Al principi seran els anarquistes de la CNT-FAI, disposats a acabar amb la prostituci¨®, que assagen els Liberatorios de Prostituci¨®n i pengen cartells als bordells on diu: "Camarada, tracta b¨¦ la companya que escullis. Pensa que pot ser la teva filla, que pot ser la teva germana". Despr¨¦s, qui canvia la fesomia del lloc s¨®n les bombes italianes, que fan grans destrosses en la franja mar¨ªtima de la ciutat.

Amb la retirada de l'ex¨¨rcit republic¨¤, la gran majoria de les prostitutes locals se'n van a Fran?a, tement repres¨¤lies. Arribades a una ciutat amb els prost¨ªbuls tancats, les tropes franquistes protagonitzen un seguit de violacions que obliguen a les autoritats a autoritzar l'obertura de nou d'aquests establiments. Se'ls donar¨¤ la hip¨°crita denominaci¨® de Casas de Tolerancia i s'obligar¨¤ a les que s'hi dediquin a ser majors de 23 anys i a tenir un document on consti que passen regularment una revisi¨® m¨¨dica. Tot i que el decret del 27 de mar? de 1941 el declarava il¡¤legal, el negoci del sexe va cr¨¦ixer en aquells anys. Tan sols que ara els bordells eren distingits entre legals (habitualment propietat d'oficials de l'ex¨¨rcit i, fins i tot, d'eclesi¨¤stics) i il¡¤legals; obrint-se els primers al carrer de les Tapies, com els famosos La Relliscada, La Paloma Blanca o La Cubista.

- La postguerra era una festa

El franquisme va imposar un model polic¨ªac, on totes les professionals havien d'estar controlades. Les que no ho estaven era perqu¨¨ eren casades, menors d'edat o significades pol¨ªticament; aix¨ª que exercien de forma clandestina. Aquest Xino famolenc i brut el retrata molt b¨¦ Carmen Laforet a Nada o V¨ªctor Mora a Els pl¨¤tans de Barcelona. L'ambient s'havia tornat s¨°rdid, sense les brillantors dels locals nocturns i de les prostitutes sofisticades, que havien deixat el seu lloc a dones condu?des all¨ª per la mis¨¨ria. V¨ªdues de republicans, mares solteres, filles de jornalers acabats d'arribar a ciutat o mares de fam¨ªlia nombrosa amb el marit a la pres¨®; una prostituci¨® de subsist¨¨ncia, on les noies eren exhibides entre els clients valorant m¨¦s la salut que la bellesa dels seus rostres. Locals com La Criolla havien desaparegut sota les bombes. Altres com Madame Petit eren una pat¨¨tica versi¨® del que van ser. No obstant aix¨°, molta gent gran recorda aquells anys com una ¨¨poca de gran bullici, produ?t per la confrontaci¨® dels magnats de l'especulaci¨® i l'estraperlo -disposats a distreure's a qualsevol preu-, amb centenars de dones obligades a vendre el seu cos, i el cl¨¤ssic batibull de xori?os, estafadors, xarlatans, drogoaddictes i mariners, que de mica en mica van tornar al barri. Per acabar-ho de rematar, l'Ajuntament va decidir obrir l'avinguda Garc¨ªa Morat¨® -ara de les Drassanes- a sobre de les restes bombardejades dels carrers d'en Cir¨¦s i Migdia; fent f¨ªsica l'extinci¨® del vell barri del pecat.

Durant els anys 40 van proliferar les famoses cl¨ªniques de ven¨¨ries, com La bola de Oro, El gato negro o La Previsi¨®n. Els bordells es van estendre pels carrers del Xino i van saltar a la Rambla, on es van fer molt populars Madame Rita i Casa Carola, a sobre del restaurant Amaya. Altre lloc fam¨®s va ser Casa Emilia -a Nou de la Rambla, on hi ha avui en dia l'Hotel Gaud¨ª- que va ser l'establiment m¨¦s gran i lux¨®s de l'¨¨poca. Fins i tot van apar¨¨ixer negocis d'aquesta mena a la pla?a Lesseps -la famosa Casa Montse -, a Poble Sec o a l'Eixample, on es va fer popular El Montreal, que tenia obert les vint-i-quatre hores del dia. Dintre, fins i tot es feien rifes de coits i molts clients preferien comprar un tiquet de 50 c¨¨ntims i esperar a veure si els tocava, que pagar les 10 pessetes del servei.

- Trotonas i pajilleras

L'espectacle d'aquells carrers atape?ts de dones era m¨¦s trist, per¨° no estava tan degradat com en l'actualitat. El negoci era de m¨¦s curt abast i les professionals treballaven i vivien al costat mateix dels seus domicilis, moltes amb nens petits, on eren conegudes per les ve?nes. La prostituci¨® era m¨¦s interclassista: solters, casats, ancians, tota la ciutat, rics i pobres, passaven pel barri.

El dissabte era el dia fort: estudiants i obrers amb el sou acabat de cobrar a la butxaca. El diumenge el p¨²blic majoritari eren soldats que estaven fent el servei militar. Per¨°, com que havien de ser d'hora a la caserna, la majoria de les prostitutes s'agafaven la nit del diumenge per anar a ballar, especialment a La Joventut de Sants -al carrer Sant Medir-, on podia trobar-se una fauna ins¨°lita i variada. Tamb¨¦ n'hi havien que s'hi dedicaven ocasionalment o que preferien exercir fora de la ciutat. Aquestes es reunien a la terrassa del Caf¨¦ Espa?ol del Paral¡¤lel, on eren contractades per treballar en locals de la costa. Les trotonas o carreristas -prostitutes de cantonada- van especialitzar-se en el carrer Robadors i rodalies. Tot i que tamb¨¦ se'n podien trobar a altres llocs, com pels voltants de l'actual carrer d'Almirall Cervera; a les estacions de Fran?a i del Nord; a la pla?a Calvo Sotelo, on hi havia les conegudes mariposas nocturnas; als murs de les casernes; al parc de la Ciutadella;

al castell de Montju?c; i fins i tot a l'entorn de la pres¨® Model. Les m¨¦s grans eren al carrer de les Tapies, normalment dones ja molt ancianes que no sabien fer altra cosa. Aqu¨ª tamb¨¦ hi havien les pajilleras, que treballaven als cinemes. Eren famoses les del Diana, Colon, Monumental o Padr¨® que -segons V¨¢zquez Montalb¨¢n- eren les millors. Els homes feien cua en la mateixa filera de butaques, esperant el seu torn per ser masturbats. El darrer escalaf¨® era la Terra Negra, un vell magatzem de carb¨® abandonat al peu de Montju?c -darrere les Tres Xemeneies-, on de nit no volia entrar ni la policia. Aqu¨ª s'ajuntaven les malaltes, les menors d'edat i els homosexuals -tamb¨¦ presents a les Atracciones Apolo-, que en cas de ser enxampats acabaven al Pavell¨® de Classificaci¨® de Montju?c; i d'all¨ª al penal de treballs for?ats de Nanclares de Oca.

- Arriba la Sisena Flota

L'any 1952 -amb la celebraci¨® del Congr¨¦s Eucar¨ªstic-, els bordells van ser requisats, netejats i habilitats com a hotels provisionals per a la multitud de sacerdots que van venir. A les meuques les van enviar uns dies a Matar¨® i a Figueres, on van aprofitar les seves habilitats per trobar allotjament. Per aquelles mateixes dates van arribar els primers vaixells de la Sisena Flota, que ampliarien el Xino fins quasi el carrer Hospital. El lloc canvia de fesomia; sobretot quan el 3 de mar? de 1956 s'aprova el Decret de Toler¨¤ncia que prohibeix els prost¨ªbuls. Per aix¨° se'n van tancar 98 de legals, 43 de clandestins i 140 establiments diversos on hi havia comer? sexual; un barri de perdedors descrit a Un d¨ªa volver¨¦ de Juan Mars¨¦. L'ofici es va tornar m¨¦s insegur, ja que les noies ja no treballaven per lliure a percentatge amb la madame. Ara ho havien de fer en solars, en cotxes particulars, als portals de les cases o a la platja de la Barceloneta fins que, de mica en mica, la majoria dels locals es van reciclar en bars de cambreres i pensions econ¨°miques. Va ser el gran moment pels muebles, com La casita blanca de l'avinguda de l'Hospital Militar, La casa de los alcaldes del carrer Cardona o La Fransa al carrer de la Fran?a Xica.

Amb els nord-americans, el preu d'un servei passa de les 15 pessetes als 5 d¨°lars (unes 110 pessetes). Tot i aix¨ª, les prostitutes de Barcelona -conegudes llavors com a lumis- eren les m¨¦s barates d'Europa, encara que el nostre tamb¨¦ era el port amb m¨¦s perill de malalties ven¨¨ries del continent. En aquella ¨¨poca s'explicava l'acudit del mariner ianqui acomiadant-se de la meuca: -"El que jo et deixo, posa-li Johnny". I ella contesta: -"I el que et deixo jo, posa-li Penicil¡¤lina". En aquesta ¨¨poca, la part baixa de la Rambla i els voltants dels carrers Robadors i Escudellers s'omplen de bars de llum vermella. Aquest darrer es converteix en la seu de la marina dels Estats Units, amb barres americanes com New York, Tequila o El Paso. Tamb¨¦ apareix una nova prostituci¨® -les gaviotas -, molt sofisticada, integrada sobretot per franceses i angleses, que segueixen a la flota all¨ª on fondeja, convertides en les amants dels oficials. Aquestes tenen la seva base barcelonina al Cosmos, davant l'est¨¤tua d'en Pitarra. En aquests anys apareix tamb¨¦ el Xino Perfumat, als carrers Urgell, Buenos Aires, Londres i a l'avinguda Sarri¨¤, amb locals com El Sat¨¦lite o Bal¨ª. M¨¦s amunt de la Diagonal el negoci es feia en sales de festa com Chez Charlie, La posada de Jamaica o el Arizona.

- El parc tem¨¤tic

A la d¨¨cada de 1960, la Rambla de Santa M¨°nica era una fira, amb unes 300 prostitutes fent carrer, sempre pendents de les enredades, com en deien elles. Entre 1972 i 1973 hi van haver moltes batudes de la policia, que van tancar la majoria dels establiments del barri Xino. En aquesta ¨¨poca, un matrimoni gitano va inventar un nou tipus de meuble; llogaven el seu Mercedes negre, aparcat al costat de la parada de taxis de la pla?a del Teatre, quan les habitacions de les ve?nes pensions estaven totes ocupades. Aquella era la ciutat descrita a Al marge de Pieyre de Mandiargues, amb la famosa Isla Negra, formada pels carrers Sant Ramon, Sant Oleguer i Marqu¨¦s de Barber¨¤, que era el lloc de m¨¦s alta densitat marginal de la ciutat. Al mateix temps, a l'Eixample surten un munt de bars de cambreres, com el Tanganika, el Night and Day o el Nagassaki.

El pitjor moment pel barri Xino van ser les d¨¨cades de 1970 i 1980, amb l'arribada de l'hero?na. La gent jove del barri van anar marxant i nom¨¦s quedaven jubilats. La prostituci¨® es va degradar i va agafar un aire m¨¦s perill¨®s, menys familiar, integrada per toxic¨°mans que es prostitu?en per pagar-se la dosi seg¨¹ent. Moltes d'aquestes drogoaddictes eren estrangeres i van motivar, l'any 1976, una manifestaci¨® de prostitutes aut¨°ctones que defensaven els seus llocs de treball. Van apar¨¨ixer aix¨ª les busconas i els travestits, aturats als voltants del Camp Nou, la Diagonal o la Rambla Catalunya, esperant el client que ve en autom¨°bil. D'aquest mateix tipus eren les que es van instal¡¤lar a les carreteres de sortida de la ciutat, al Prat o a l'autovia de Castelldefels.

Per altra banda, les prostitutes prenen consci¨¨ncia del seu ofici i surten moltes dones que el practiquen en un pis llogat entre v¨¤ries, anunciant-se a la premsa. Al mateix temps, apareixen molts clubs privats per sobre de la Diagonal, pels carrers Calvet, Amig¨® o Santal¨® -i a l'Eixample, als carrers Aribau, Muntaner o Bail¨¦n-, m¨¦s discrets i tancats al vianant. El negoci es diversifica amb l'aparici¨® de grans aparadors del sexe -sobretot a Castelldefels-, on es pot trobar una mena de professionals -moltes d'elles estudiants joves-, per qui la prostituci¨® ¨¦s tan sols una pragm¨¤tica manera de guanyar-se la vida. Pel que fa al barri Xino, les batudes i l'obertura de la Rambla del Raval redueixen l'ambient prostibulari al carrer Robadors i rodalies. Una situaci¨® que, amb l'arribada de noies dels pa?sos de l'Est i de l'?frica, acaba generant un dur debat en instal¡¤lar-se a la Ronda Sant Antoni i darrere l'estaci¨® del Nord, d'on s¨®n regularment expulsades.

Desallotjades d'all¨ª, la Rambla es converteix, a finals dels anys 90, en el nou aparador de la prostituci¨® africana, de maneres aparentment brusques i agressives, importades dels seus pa?sos d'origen, com podem trobar en les descripcions que en fan autors com Nigle Barley a Una plaga de orugas o Ryszard Kapuscinski en diversos dels seus llibres. Prostituci¨® que, com s'ha posat de manifest les darreres setmanes, ha trobat un nou p¨²blic en el turisme barat, que busca per aquests carrers la fama d'un barri reciclat en parc tem¨¤tic d'emocions fortes.