Pesant i sospesant: Vila Casas

Com que, com deia ell, el nostre m¨®n cultural ¨¦s com un camp sense llaurar, hem de recordar fets b¨¤sics elementals. Firmant amb el nom de Vilacasas aix¨ª tot junt i tot sol, es pot dir que ha estat un dels pintors europeus m¨¦s originals de la segona meitat del segle vint. Amb el seu nom sencer de Joan Vila Casas ¨¦s sense cap dubte un dels prosistes m¨¦s ¨¤gils i que m¨¦s diuen. I tamb¨¦ fou autor de teatre popular i de categoria amb el pseud¨°nim de Carles Valls. En una de les seves novel¡¤les ( Jourdain 65 , del 1966) hi apareix, com a personatge, amb el nom russoide de Vilavitx, un dels seus jos, el del pintor foraster instal¡¤lat a Par¨ªs sense altre ofici ni benefici que la seva pintura, de manera que els primers anys per poder tirar endavant ha d'anar fent les mil feines que ens descriu tan vivament a la seva primera novel¡¤la publicada, Doble blanc (1960). Joan Vila Casas, nascut a Sabadell, va viure a Par¨ªs els anys 40 i 50. No ¨¦s estrany que quan Joan Brossa es va perdre a Par¨ªs, caraeixut i sense un sou, la casualitat el fes topar amb Vila Casas, que el va acollir a casa seva (fou all¨¤ que Brossa va escriure, "amb totes les lletres enceses", els seus Poemes de Par¨ªs ).

El pintor de les famoses planimetries va ser tamb¨¦ gravador, terrissaire i fabricant d'estructures astrom¨¨triques. Les seves terrisses, en la tradici¨® dels siurells, s¨®n marcians planim¨¨trics de molta gr¨¤cia: "Faig cer¨¤mica, no pas a tall d'escultor, sin¨® de terrisser. Si fos forner, emplenaria cada dia la fleca de marcians de pa". Una part molt notable de la seva obra s¨®n els baixos relleus que cobreixen tota l'entrada i el comen?ament de l'escala de tres cases de pisos de l'Eixample barcelon¨ª, una de bon¨ªssima al carrer Muntaner, crec que entre Par¨ªs i Londres, pujant a m¨¤ dreta, i dos m¨¦s al bloc que hi ha a Consell de Cent cantonada Borrell. En aquesta mena d'art "aplicat" que ¨¦s el baix relleu urb¨¤ modern, no tinc cap dubte que Vila Casas va molt per damunt de la carrincloneria i la buidor habituals.

?s un pintor seri¨®s: no imita la pobresa per esnobisme, no juga amb la revoluci¨® perqu¨¨ quedi b¨¦, ni fa ret¨°rica patopeica amb el desesper: pinta. Ell mateix ho explica i se'ns explica en els seus escrits, per exemple en la magn¨ªfica novel¡¤la Nnoba fygurassi¨® . I alhora ¨¦s un home amb un inacabable i divertid¨ªssim sentit de l'humor en la prosa, en el teatre, en el viure i en el seu col¡¤leccionisme desbridat d'objectes dels encants, activitat en la qual a m¨¦s d'humor tamb¨¦ pos¨¤ molt d'amor.

S'ha mort el 2007 i encara no hem vist la gran exposici¨® que es mereix. En els anys 80 i 90 comen?¨¤ a introduir textos a les pintures, textos amb els quals fa que aquelles primeres planimetries, que semblaven d'altres gal¨¤xies o d'una terra postindustrial, baixin a territoris m¨¦s nostres que el nostre, amb llocs com el "canal de la corda fluixa", el "rac¨® del mossega" o el "precipici de cal Bon Profit, al revolt del Dr¨°pol". En aquests quadres, a voltes de gran format, o ovals, o en forma d'encolatges en relleu, els textos hi apareixen per tots cantons i en totes les direccions i fan que cada pintura sigui alhora un personal¨ªssim poema. I sembla que t¨¦ una novel¡¤la in¨¨dita, Doble negre.