"Barcelona ha elevat la cultura del disseny gr¨¤fic"

Des que va obrir l'estudi de disseny gr¨¤fic el 1985, Pati N¨²?ez ha signat algunes de les campanyes m¨¦s emblem¨¤tiques de la ciutat. S¨®n seus els logotips del Port de Barcelona i d'Antonio Mir¨®, aix¨ª com la identitat corporativa de Vin?on, la Fundaci¨® Mir¨® i System Action. Durant m¨¦s de 25 anys de professi¨®, ha tocat tecles ben diverses i ha creat campanyes per a productes de tot tipus i tamb¨¦ per a espectacles, exposicions i esdeveniments culturals. Una traject¨°ria ecl¨¨ctica que li va fer guanyar al 2007 ser la primera dona que rebia el Premi Nacional de Disseny. ?s l'autora del cartell per a la Festa de la Merc¨¨: bombetes de tota la vida per aclarir els obscurs temps de crisi.

Pregunta. Com es va gestar el cartell de la Merc¨¨?

Resposta. Sempre comencem analitzant les paraules que exemplifiquen un concepte. En aquest cas, festa i espectacle. A partir dels elements simb¨°lics, vam reflexionar diversos dies fins que una nit, tornant d'un viatge en avi¨®, em vaig quedar mirant la ciutat il¡¤luminada i d'all¨¤ va sorgir la idea de les bombetes. I la tipografia que hem utilitzat ¨¦s moderna i tradicional, com ho s¨®n Barcelona i la Merc¨¨.

P. Parlant de les contradiccions de Barcelona. Hi ha qui diu que ¨¦s una ciutat que prohibeix el que promou. Per exemple, en el cas dels grafitis, quina ¨¦s la seva opini¨®?

R. Evidentment, hi ha d'haver lleis que impedeixin malmetre el que ¨¦s p¨²blic. D'altra banda, els grafitis m'encanten i quan en veig un que m'agrada li faig una foto. Aix¨ª que visc aquesta contradicci¨® tamb¨¦ personalment.

P. Quina ¨¦s la imatge de Barcelona a l'estranger?

R. Barcelona s'ha convertit en una gran botiga, una esp¨¨cie de parc d'atraccions. De tota manera, no ¨¦s gens estrany. ?s el que est¨¤ passant en moltes ciutats, ¨¦s una tend¨¨ncia generalitzada, tamb¨¦ perqu¨¨ tot es va homogene?tzant, els punts de venta s¨®n els mateixos a tot arreu. S'hauria de fer un esfor? per apostar per un turisme de qualitat, el turisme cultural ¨¦s el millor.

P. Barcelona segueix sent una ciutat de refer¨¨ncia en l'¨¤mbit del disseny gr¨¤fic?

R. Sens dubte. Hi va haver una ¨¨poca d'endarreriment, per¨° aix¨° ja ha canviat. S'ha produ?t un conjunt de circumst¨¤ncies favorables, de les quals han sortit dissenyadors molt bons. S'ha elevat la cultura d'aquesta professi¨®. Per¨° no s'ha de baixar la gu¨¤rdia, perqu¨¨ hi ha moltes ciutats que s'estan posicionant, a Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia. A escala internacional, els referents segueixen sent Anglaterra, Estats Units i Holanda.

P. Fa uns anys Barcelona es caracteritzava per oferir feines de qualitat alta i honoraris m¨¦s baixos, amb relaci¨® a altres ciutats europees. Continua sent aix¨ª?

R. Amb la crisi, la relaci¨® qualitat-preu ¨¦s encara m¨¦s favorable per al client. A m¨¦s, molts s'estan aprofitant de la situaci¨®. Hi ha empreses que cometen veritables abusos, i arriben al punt de demanar propostes gratis. Nosaltres no participem mai en aquests concursos.

P. La crisi afecta la creativitat?

R. No ¨¦s que la creativitat disminueixi, s¨®n els enc¨¤rrecs, o sigui que hi haur¨¤ menys productes. Aquest any els enc¨¤rrecs s'han redu?t dr¨¤sticament i aix¨° ha portat molts estudis, el meu incl¨°s, a una situaci¨® molt cr¨ªtica. S'ha instaurat una situaci¨® semblant a la de 1993. Aleshores, a m¨¦s de la ressaca ol¨ªmpica, hi va haver un canvi pol¨ªtic, la vict¨°ria d'Aznar, que va provocar una aturada completa de vuit mesos. Ara, les circumst¨¤ncies s¨®n diferents, per¨° est¨¤ passant el mateix.

P. Creu que la crisi influir¨¤ en els nostres conceptes de caducitat i longevitat?

R. Hi ha coses que han de tenir llarga vida i d'altres que no. Una imatge corporativa ha de durar, no pot passar de moda. El disseny ¨¦s comunicaci¨®, treballem amb el llenguatge. Faci el que faci intento no utilitzar un llenguatge ef¨ªmer i dissenyar de forma racional, sense la influ¨¨ncia de la moda. Per mi ¨¦s molt important el pas del temps. Estic satisfeta quan, deu anys despr¨¦s, una feina no ha perdut sentit ni gust est¨¨tic, quan segueix sent modern i actual.

P. Quins s¨®n els imperatius del bon disseny?

R. Primer de tot, un bon disseny ha de comunicar la idea correcta. Nom¨¦s despr¨¦s d'analitzar les caracter¨ªstiques del producte i de les persones a qui va dirigit, es pot decidir la seva personalitat. Per exemple, estic treballant en una l¨ªnia de perfums per a joves d'una empresa de Val¨¨ncia i el fet de ser un producte econ¨°mic no li fa pensar que la imatge deu ser vulgar. M'agrada participar en aquesta mena de feines, perqu¨¨ ¨¦s un disseny gr¨¤fic que defineixo social.

P. Quin ¨¦s el paper del dissenyador?

R. Ens inventem imatges que no existeixen, no fotografiem la realitat, per¨° a mi m'interessa la sinceritat, aix¨ª que busco missatges atractius i sincers, intento enganyar al menys possible. M'agraden els productes honestos i els clients amb consci¨¨ncia social i ecol¨°gica, que apliquen pol¨ªtiques sostenibles i de preu just.