Teatre dins del teatre

La pin?a birmana

Maria Ja¨¦n

La Magrana

187 p¨¤gines. 17 euros

Alg¨² tan poc sospit¨®s d'espiritualisme com Jean Paul Sartre va dir que el nostre llenguatge ¨¦s subsidiari de la religi¨®. El cas ¨¦s que les reminisc¨¨ncies del pecat original es poden notar en el camp de la literatura. Aix¨ª, hi ha escriptors que sempre arrosseguen la seva funci¨® pionera o la catalogaci¨® r¨ªgida al g¨¨nere a qu¨¨ van ser adscrits des de l'inici de la seva singladura editorial. Maria Ja¨¦n (Utrera, Sevilla, 1962) ha estat encasellada en el minimalisme, el realisme brut, els c¨¤nons de la literatura urbana dels 80 o el g¨¨nere er¨°tic. Ara, amb la publicaci¨® de La pin?a birmana , aquesta autora trenca un silenci editorial de deu anys. S'imposa, doncs, una pregunta: aquesta obra, marca un punt d'inflexi¨®?

Hi ha una not¨°ria depuraci¨® de l'estil, per¨° la novel¡¤la vira cap al vodevil; ll¨¤stima

La pin?a birmana ¨¦s el projecte ambici¨®s d'una novel¡¤la que, escrita en clau de s¨¤tira, pivota sobre diversos eixos argumentals: el declivi d'una diva, els avatars d'una actriu de telenovel¡¤la, els tics neur¨°tics d'una guionista televisiva -aquesta ¨¦s la professi¨® de Maria Ja¨¦n, on, entre d'altres porta vuit anys a El cor de la ciutat -, una t¨ªmida trama detectivesca i totes les pen¨²ries de la vida prosaica d'uns personatges que voldrien excel¡¤lir per¨° que acaben desgastats per les pr¨°pies mis¨¨ries morals i la jungla darwiniana en qu¨¨ es mouen.

En aquesta obra s'aprecia una not¨°ria depuraci¨® de l'estil i l'estructura narrativa. S'hi rendibilitzen les qualitats de les novel¡¤les Amorrada al pil¨® (1986), Sauna (1987) o La dona discreta (1997), al mateix temps que es neutralitzen defectes que llastaven aquelles obres, sobretot l'¨²s i ab¨²s d'expressions fressades, sense relleu.

Amb un estil fluent, nu, velo? i marcat per la naturalitat dels di¨¤legs, els protagonistes queden molt ben caracteritzats a partir d'uns pocs tra?os. Aplicant un patr¨® ja utilitzat en altres novel¡¤les de l'autora, La pin?a birmana estableix un delicat joc d'ombres xineses, on la ficci¨® i la realitat s'anul¡¤len, conflueixen, s'entretallen o es reforcen.

Subratllant el car¨¤cter demi¨²rgic propi de l'elaboraci¨® d'una telenovel¡¤la, l'obra s'assenta sobre un poder¨®s artefacte narratiu en qu¨¨ el simulacre teatral intensifica els efectes de la vida real mentre que la realitat desactiva la for?a del simulacre. Prodigant una t¨¨cnica de videoclip literari, gran concentraci¨® visual en un temps molt breu, la novel¡¤la vira cap al vodevil. I ¨¦s una ll¨¤stima. Perqu¨¨ en comptes d'explotar el magn¨ªfic fil¨® que procurava el hiat entre ficci¨® i realitat, en comptes d'aprofundir en la mat¨¨ria prol¨ªfica de l'esgotament creatiu i vital, la novel¡¤la deriva cap a la inflaci¨® del gest histri¨°nic i, a partir del tercer cap¨ªtol, s'encalla en una digressi¨® excessiva sobre la po¨¨tica de les teles¨¨ries. Els postissos, les perruques i la impostaci¨® de veu afoguen els punts de for?a existencial que la novel¡¤la contenia en estat de lat¨¨ncia. Nom¨¦s si s'accepta la convenci¨® de farsa, un deliberat to lleuger i el dest¨ª endog¨¤mic del teatre dins del teatre, el lector no quedar¨¤ decebut. La pin?a birmana ¨¦s l'obra d'una autora que ratifica la seva habilitat per presentar els magnetismes i repulsions que es donen en el marc ¨ªntim de les relacions humanes. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una novel¡¤la que no significa un salt qualitatiu, el cop de for?a necessari que b¨¦ podria donar una escriptora capa? d'establir una alian?a entre qualitat i literatura popular.