Fer habitatge, fer ciutat

Amb motiu de la Setmana de l'Arquitectura s'han programat als locals del FAD, que avui concedeix els seus premis, unes confer¨¨ncies que pretenen reflexionar i debatre sobre com intervenir actualment, "en un moment de saturaci¨® del parc d'habitatges amb gran quantitat d'importants expansions urban¨ªstiques". Paral¡¤lelament, l'exposici¨® que es pot veure al Col¡¤legi d'Aparelladors, Habitatge, Ciutat, Societat, organitzada per l'ArquinFad, vol mostrar casos en qu¨¨ l'edifici i la ciutat estableixen uns lligams exemplars. Els 10 casos triats s¨®n contemporanis, des de l'¨¨poca ol¨ªmpica fins avui, la meitat s¨®n projectes de tal magnitud que poden ser considerats conjunts urbans, l'altra meitat semblen portar la ciutat al seu interior. Aquestes l¨ªnies s¨®n una aportaci¨® a aquest debat.

L'arquitectura moderna ha observat la ciutat com un laboratori. D'alguna manera, ha trobat en la ciutat un model per als plantejaments de l'organitzaci¨® de l'habitatge col¡¤lectiu. Els edificis d'habitatges no nom¨¦s estan arrelats a la ciutat per raons ¨°bvies (no es poden sostreure a la gravetat), sin¨® que ho estan conceptualment perqu¨¨, en certa mesura, es construeixen com una r¨¨plica de la ciutat. En la repetici¨® dels elements de les fa?anes, en l'exhibici¨® de les seves infraestructures, en la manera de mostrar els elements d'acc¨¦s, sobretot quan es realitzen per passeres; en tots trobem un rerefons urb¨¤ i sistem¨¤tic. En alguns casos, aquesta mimetitzaci¨® de la ciutat arriba pels elements m¨¦s petis, per¨° no per aix¨° menys importants: la numeraci¨® dels pisos amb senyalitzacions gegants, els paviments triats com els de les voreres, etc. La ciutat ¨¦s una gran font d'inspiraci¨® pels edificis d'habitatges. Un exemple n'¨¦s el Walden 7 de Sant Just, l'edifici que m¨¦s lluny va dur aquestes relacions amb la ciutat, batejava els passadissos d'acc¨¦s als habitatges com carrers amb plaques a la parisina.

Resulta inevitable plantejar-se, al fil d'aquesta exposici¨® i dels esl¨°gans de la Setmana de l'Arquitectura, una q¨¹esti¨® a l'altre extrem. Com podria imitar la ciutat els habitatges? Avui ¨¦s impossible assistir a algun debat sobre l'habitatge sense que trigui gaire a apar¨¨ixer la q¨¹esti¨® de la flexibilitat, fins i tot el Decret d'Habitabilitat en fa esment. Podr¨ªem dir que tothom vol que els habitatges siguin flexibles. Per¨°, i la ciutat? Pot ser flexible? I qu¨¨ vol dir, una ciutat flexible? ?bviament, no ¨¦s f¨¤cil respondre, per¨° crec que almenys no hauria de ser especialitzada, que ¨¦s el contrari de ser flexible. Un espai flexible per excel¡¤l¨¨ncia ¨¦s la pla?a Sant Jaume de Barcelona. No t¨¦ voreres, ni senyalitzacions en el paviment, la podem creuar com volem, no t¨¦ mobiliari que suposi que hagi de ser utilitzada d'una manera espec¨ªfica, tampoc no t¨¦ barreres, ni graons, malgrat el considerable desnivell, i la utilitzem per les coses m¨¦s variades.

Una casa flexible ¨¦s una casa amb peces no especialitzades; de la mateixa manera, l'espai p¨²blic no ho hauria de ser i, en canvi, els nostres estan hiperdissenyats i s'ha abusat zonificant-los i farcint-los amb tota mena d'elements. S¨®n innecess¨¤ries la quantitat i la forma dels fanals i dels bancs; s¨®n excessives la quantitat, la varietat i el disseny dels paviments que ens "diuen" com els hem d'utilitzar. Les nostres ciutats haurien d'aprendre a formular els espais p¨²blics de manera m¨¦s dom¨¨stica, m¨¦s pr¨¤ctica. Quan a casa volem fer algun canvi, primer ho provem de forma simple, aprofitant el que tenim, canviant algun moble de lloc per ajudar a imaginar com ser¨¤; no cal construir all¨° que imaginem, n'hi ha prou amb utilitzar-ho d'una altra manera. Per exemple, per qu¨¨ no provar primer amb autobusos com seria la Diagonal quan passi el tramvia?

Molts dels meus companys utilitzen sovint la distinci¨® entre p¨²blic i privat, quan es refereixen a les difer¨¨ncies entre la ciutat i la casa. Crec que hem abusat d'aquesta distinci¨® i l'hem accentuat artificialment i, evidentment, com que no pod¨ªem fer m¨¦s privada la vida dom¨¨stica, hem inventat i imposat unes regles d'¨²s de l'espai p¨²blic abusives amb un resultat en molts casos "llepat". El carrer ¨¦s l'extensi¨® col¡¤lectiva de la casa. Un dels m¨¦s grans plaers a la ciutat ¨¦s, quan es comen?a a fer fosc, mirar cap a dalt i adonar-se que el carrer ¨¦s la suma de les finestres de les cases. Enceses de maneres diferents, sense uniformes, sense disseny, variades i tamb¨¦ lletges permeten que imaginem la vida al seu interior. Aquesta ¨¦s la manera amb qu¨¨ els habitatges fan ciutat... La resta ¨¦s disseny urb¨¤.